Toni Mestre-Fusco

"No Man is an Island" John Donne.

Demà és Sant Jordi, patró de Catalunya i dia dels enamorats —amb permís de la mòmia d’en Mendoza, la bilis de la Loles i el revisionisme d’Uclés. Demà els catalans ens regalem roses i llibres, per estupor del món: triomf de la cultura i menysteniment de Sant Valentí. Porto anys i panys preocupat per l’absència del català dins l’àmbit cultural que vaig triar com a ofici: els jocs. Faig el que puc, i voldria comptar amb la vostra atenció sobre els jocs de rol que demà podreu trobar a la nostra parada del Passeig de Sant Joan, més o menys a l’alçada de Casp. Ens hem entestat a publicar jocs de rol en català —us recomano L’Anell Únic si us agrada J. R. R. Tolkien— perquè, per a nosaltres, la llengua ha de servir per a tot, i sobretot per imaginar històries, aventures, risc, perill i triomf dels jugadors. Si això ho podem crear en català, millor que anar a buscar l’èpica en idiomes forasters. Perquè, si no imaginem en català, acabarem pensant en traducció. Fer això és naturalment difícil quan hem vist les millors pel·lícules d’aventures en castellà o anglès, hem llegit el The Lord of the Rings de Minotauro en comptes del de Vicens Vives i no hem llegit Marvel en català. Tanmateix, cal fer l’esforç, i jugant a rol encara més. El rol ocupa el cim de la piràmide de l’entrenament de les nostres emocions portades sobre una taula de joc. Si el joc ens entrena per entendre la realitat, el wargame excel·leix en la part racional i el rol en la banda del caràcter. Els qui coneixeu el hobby podeu deixar de llegir. Els qui només n’heu sentit a parlar, escolteu el que us he vingut a dir, si us plau. L’objectiu del joc de rol no és altre que construir un relat, un conte, una història de manera col·lectiva, interpretant un personatge que interactuarà amb les situacions proposades per un director de joc, que segueix un guió previ obert als canvis que les accions dels personatges provoquin durant l’aventura. Per jugar-hi com a personatge no cal conèixer el reglament. Cal, però, entendre el món de joc en què passarà la història, i amb haver llegit o vist pel·lícules de fantasia heroica, terror gòtic o ciència-ficció en tindríeu prou —per posar exemples de mons de joc populars. El més rellevant del joc de rol és que els personatges van evolucionant, millorant les seves capacitats i, sobretot, adquirint una personalitat que acabarà tenint vida pròpia. Si no ho heu provat mai i considereu que us agrada la literatura, ho hauríeu de provar de manera urgent. Aquestes històries que creem amb els nostres amics perduren en la memòria. L’impacte que ens provoca viure en primera persona situacions èpiques memorables perdura en els nostres records com si les haguéssim viscut personalment, i en companyia dels nostres amics. I això no té preu. Fem-ho en català, si us plau. A tall d’exemple, en un altre fil —que, si no, moriríeu abans d’arribar al final— si us ve de gust us explicaré una aventura que vaig viure confrontant un drac, com Sant Jordi, que no només sabia llegir: també jugava als escacs. Que passeu una bona Diada demà.

Diada de Sant Jordi a Barcelona, el 1933. 📸Frederic Juandó Alegret

🔴🔃 CAS SIXENA "Acció Cassandra demanarà al TEDH que forci Urtasun a protegir els murals de Sixena. Moviment dels juristes catalans per aturar el trasllat amb un informe de l'Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya" via @MonDiari @QuicoSalles elmon.cat/politica/tribu…

@salvadorilla Ambiciosa no gaire. Per no dir gens ni mica. Amb serveis tercermundistes.

Les persones i entitats distingides amb la Creu de Sant Jordi reflectiu el que som: una Catalunya ambiciosa, oberta i plural, que té el valor més preuat, la capacitat de generar convivència. El vostre exemple ens omple d’orgull i ens dona confiança en el futur. Enhorabona!

Quan la Generalitat em va concedir la Creu de Sant Jordi em vaig sentir molt honrat. Ara quan haig de compartir l'honor amb Loles León em sinto deshonrat. No desitjo "que se joda" la ciutadania catalana. Li desitjo viure en llibertat. Salut. I republicas.

Una de les coses que alleujaria el problema de l’habitatge és tenir un @rodalies solvent que permeti viure fora de Barcelona. Però pel que sigui no ho contempleu eh @socialistes_cat Pel que sigui.

@oscarlopeztwit @oscar_puente_ Mejorando los transportes públicos en Madrid, el gran agujero negro de recursos. El resto de España que les den. En Catalunya la inversión estatal da pena.

Viendo los nuevos Cercanías que entran en servicio en Madrid, con @oscar_puente_. Hasta 79 trenes que se irán incorporando a una red que mueve a más de 730.000 viajeros al día. El Gobierno invierte para mejorar la vida de quienes usan este transporte a diario.

• De la "lluvia de millones", no hem vist ni un duro. • Del traspàs rodalies, a empresa mixta de rodalies. • L'amnistia, ha beneficiat a centenars de policies. • La taula de diàleg, no s'ha reunit mai. • L'acord de claredat, una presa de pèl. • Del concert econòmic al finançament singular, per acabar amb un cafè per a tots. • La immersió i el català a Europa, un fart riure. • Del doneu-me 68 diputats, i declaro la independència, s'ho ha emportat el vent • Des del" en 18 meses abandonaré el Congreso", ja han passat 11 anys • Del mai no pactarem amb els del 155, a votar-los tots els pressupostos i regalar-los la Generalitat. I ara arriba la posada en escena de l’escenificació de la creació del Consorci d’Inversions, entre ERC i PSC, que ha de fiscalitzar les inversions de l'estat a Catalunya. Això és el que es veu. Imagineu-vos el que amaguen. Són pura mafia! Enga, que no pari la festa!

Que una persona com @miqueliceta, que no té cap formació acadèmica i que va fer 5 cops el primer curs de la carrera d'econòmiques, tingui un patrimoni de 10M€... portant tota la vida en política... No fa pensar a @antifraucat per investigar-lo a fons? e-noticies.cat/politica/psc-a…

L'hòstia serà de magnituds cataclísmiques. Revolut surt a borsa en 1 o 2 anys. cincodias.elpais.com/mercados-finan…

Estic avorrit del discurs d'alguns' fills de classe treballadora', nascuts o crescuts a Catalunya, benestants ara tots ells, que necessiten reivindicar-se defecant sobre la societat que els va acollir i no sobre allò que els van fer fugir de la misèria i que encara subsisteix

@jsalvadorduch Drets i Deures. Van junts. Calen drets i calen deures. Si no, no pot ser. I sobretot que sigui viable. Cap país del món pot assumir migracions (ni turisme ni expats) de forma massificada. Cap ni un.

Regularitzar és imprescindible per raons democràtiques, humanitàries i econòmiques. Però sobretot perquè els drets no poden dependre d’un paper. Llegeix l’article i tindràs més arguments: diaripublic.cat/opinio/regular…

No teniu la sensació que el 98% dels nostres impostos serveixen els interessos del PSOE?

@3CatInfo La cúpula d'ERC regalant li tot al PSOE gratuïtament a canvi de res pels catalans. As usual.

"Estic convençuda que, tard o d'hora, l'IRPF serà una realitat." Ester Capella, portaveu d'ERC al Parlament, sobre l'aprovació dels pressupostos: "El PSOE i Sánchez han d'entendre que quan no compleixen encareixen el preu dels acords de futur" 3catinfo.social/da6a35 #Matins3Cat

➡️ Más de la mitad de nuevos médicos colegiados en Barcelona no tienen el MIR 📌 El Col·legi de Metges registró 2.467 altas en 2025, de las cuales 1.298 no tienen la especialidad reconocida buff.ly/BEq1j5k

Més Eduardos Noriegas i menys Eduardos Mendozas.

@aliciarll @CdEconomia @cbuesa @CambraBCN @Pimec @Juli62Fernandez @LlSalvado Doncs au, parleu amb el Presidente de @desdelamoncloa @sanchezcastejon i tot el seu govern perque el dèficit d'inversions de l'Estat espanyol a la "autonomia" catalana és injust, aberrant, colonial i anòmal. Menys consorcis i més diners segons PIB i població. Ja n'hi ha prou.

Les infraestructures no són només obra pública: són també una manera de projectar el país que volem ser. Avui, al Cercle d’Economia, el Govern i ERC hem presentat el Consorci d’Inversions, un instrument que ha de permetre resoldre un dèficit en infraestructures del qual fa dècades que parlem. La ciutadania ens demana que des del pragmatisme posem solucions que millorin la vida de la gent, perquè les infraestructures no són només un element clau de competitivitat, sinó també de qualitat de vida i benestar. El Consorci d’Inversions és una bona eina que farà que siguem més competitius, amb un paper rellevant a Europa. Passem de la queixa a les solucions!

Lloret és la ciutat més pobra de Girona (paradoxalment). Ha doblat la població en 20 anys. El turisme genera feines precàries, temporals i falta d'habitatge Té sentit voler créixer així o podem decidir: amb la meitat de turistes+altres feines viuríem millor? #Regularització3Cat

As a non-native English speaker I must say Marlene’s list is a great showcase of how tricky English can be at times.