Ivan Rodon Tenas 🎾

Imagineu-vos una pel·lícula sobre el setge de Sarajevo. La càmera, fixa, sempre als ulls del protagonista, un xiquet musulmà de 17 anys, que en el moment d’esclatar i escalar el conflicte es trobava en un barri (Grbavica) de majoria sèrbia. Allí s’hi quedarà durant els més de tres anys que va durar la guerra, capturat i obligat per les forces sèrbies a fer les feines més infames. ‘Plegaria en el asedio’, de Damir Ovčina (Automática Editorial), és el relat diari, i amb fons autobiogràfic, d’aquesta pel·lícula tan cruenta com real vista amb els ulls d’un adolescent. El relat és únic, particular i directe, amb frases curtes, descripcions detallades de plans seqüència i mesurant l’ús dels verbs (i de l’estructura subjecte-verb-predicat). Al principi costa llegir aquesta estructura literària, però a mesura que el llibre avança vas fent teva la partitura. El més fidedigne que hagis pogut llegir sobre aquest conflicte. ‘Papallones negres’, de Priscilla Morris, i aquesta ‘Plegaria en el asedio’, son dos imprescindibles sobre la guerra de Bòsnia i, més concretament, sobre el setge de Sarajevo. #Sarajevo #Ovčina #llibres #llibres2026 #LlibreriaRoca

Ya estamos de lleno en “la guerra del petróleo”

En el meu pelegrinatge sabatí a Nulles he vist aquestes ensaïmades variades, dolces i salades: de calçot, sobrassada, xocolata… Llarga vida al Forn de Nulles!

📚😅 si una nit d’aquestes moro sepultat, la culpable serà la Júlia Secall de la Llibreria Roca. Queda dit… #llibreriaroca #llibreriarocavalls #llibres

Quina història la d’Emmanuel Carrère i quin goig poder assistir a la conversa amb el periodista Marc Bassets per presentar la seva darrera obra 'Kolkhoz', ahir al CCCB. Interessants les reflexions que van anar sorgint sobre les fronteres entre la literatura, l’autobiografia familiar i la realitat. #CCCB #Kolkhoz #Carrère

El país más tecnológico de Europa acaba de gastar cien millones de dólares en comprar libros de papel para sus escuelas. Suecia era el laboratorio perfecto: país rico, hiperconectado, progresista. Hicieron lo que todos pensábamos que era el futuro: digitalizar la educación desde el jardín de infantes, cada chico con su tablet, cada aula conectada y cada libro reemplazado por una pantalla. Si algún país iba a demostrar que la tecnología mejora el aprendizaje, era este. Sin embargo, y para sorpresa de todos, los resultados de comprensión lectora empezaron a caer. Las pruebas PISA mostraron algo que nadie esperaba: más horas de pantalla en la escuela no estaban generando mejores alumnos, sino peores. Los que menos pantalla usaban rendían un año y medio por encima de los más expuestos, y dos de cada tres estudiantes con laptop terminaban dedicando la mayor parte de la clase a cualquier cosa menos a aprender. ¿Por qué pasa esto? Porque el cerebro no aprende igual en una pantalla que en papel. Un estudio con 256 sensores cerebrales midió qué pasa cuando escribís a mano vs. cuando tipeás: escribir a mano activa al mismo tiempo redes de memoria, visión y procesamiento motor. Todo encendiéndose junto. Tipear no genera prácticamente nada de eso. La fricción de trazar cada letra es justamente lo que fuerza al cerebro a consolidar lo que aprende. Suecia escuchó la evidencia: el Instituto Karolinska —el que decide el Nobel de Medicina— declaró que las pantallas perjudican el aprendizaje. El gobierno eliminó dispositivos para menores de seis años, prohibió celulares en toda la jornada escolar y destinó cien millones de dólares a volver a los libros. Mientras tanto, Estados Unidos gasta treinta mil millones al año en más dispositivos como laptops y tablets, a pesar de que las encuestas indican que distraen incluso más que los celulares. La generación con mayor acceso a conocimiento de la historia es la primera que sabe menos que la anterior. La tecnología es maravillosa: aprendamos a usarla cuando suma, y no simplemente porque está de moda.

🫶🏼 La peregrinació de cada dissabte… #FornDeNulles

Trencant el silenci: La recuperació de les víctimes del franquisme, és la xerrada que ahir va fer l’arqueòleg forense i historiador René Pacheco, a l’Institut d’Estudis Vallencs. Una hora i mitja corprenedora, en què va regnar un silenci absolut mentre escoltàvem històries i anècdotes d’algunes de les intervencions en què Pacheco ha participat arreu de l’Estat. Espanya és el segon país del món amb més desaparicions forçades, 114.000 persones durant la Guerra Civil i el franquisme, i enterrades en fosses comunes. Un lideratge infame més propi de països del tercer món. I com que en aquest país no hi ha hagut cap transició seriosa, ni cap restitució de la dignitat i la memòria de les víctimes, ni veritat, ni perdó, ni educació, ni revisions, ni res que s’hi assembli, és necessari que continuïn trencant-se silencis i que aquests arribin amb una força eixordadora a tots els estrats de la societat.

📆 Dilluns que ve, 23 de febrer, et convidem a la inauguració de l’exposició 🧵Estira el fil: 225 anys de l’Escola de nenes a Valls, a les 19h, a Sant Roc. La mostra commemora la creació de “l’enseñansa de miñones”, la primera escola de nenes de la ciutat. #IEV

Objectivament i subjectiva, el millor grup de la història de Catalunya.

"El mon no necessita més cançons d'Els Pets": @lluisgavalda, al #SuplementCatRàdio 3cat.cat/3cat/lluis-gav…

Llegida la interessant conversa entre els periodistes @patriciasimon i Jon Lee Anderson, recollida a ‘Guerra, paz y periodismo’ per la @revista5W. Interessant i necessària. Em quedo amb algunes frases de Simon sobre l’exercici i el paper de la professió en aquests moments de crisi: “La defensa de la democràcia passa per la defensa del periodisme”. “La rebel·lió és intrínseca al periodisme”. “No aconseguim traslladar a la ciutadania que estem en un moment històric d’emergència”. “Quan es vol declarar una guerra, sempre veiem el mateix: es genera una narrativa prèvia, sovint difosa acríticament per mitjans de comunicació, en la qual es dona per fet que la sortida violenta i el conflicte són inevitables. El periodisme té l’obligació de desmuntar aquest relat”. “El periodisme ha de contribuir a reconstruir una ètica pública basada en la sensibilitat, el respecte i l’humanisme”. Recomano la lectura.

@enric_gj @sdillums De res! Un plaer ser-hi i conèixer de primera mà el projecte. Interessant i gratificant veure la gran quantitat de periodistes de diferents generacions que van venir. Bona senyal ;)

@irodon @sdillums Moltes gràcies per ser-hi, @irodon! 🫶

💻 Presentat a #Tarragona el setmanari digital @sdillums que neix amb la voluntat de fer un periodisme artesanal i de proximitat. Molta sort en aquest nou projecte @enric_gj. Fa patxoca! #periodisme #periodistes

Ahir en van caure 57. Va ser un dia gairebé normal: Llevar-se d’hora, feina, dinar tard, més feina, passeig, lectura... El que el va fer diferent va ser que el vaig acabar amb en Ryszard Kapuscinski sense adonar-me’n. L’Íria i el Roger em van regalar un jersei Iaios –vaig pensar que amb intenció de fer un joc de paraules– i aquest matí, a l’estrenar-lo, llegeixo a l’etiqueta que cada jersei –fet a Catalunya i teixit amb fil reciclat– porta el nom d’una persona gran (pots descobrir-ho a iaios.com/histories) i el meu està dedicat al venerat periodista, escriptor i historiador bielorús-polonès, del qual he llegit tots els seus llibres. A més d’una persona gran, una gran persona, el Kapuscinski, que va viure 27 revolucions, va estar en 12 fronts de guerra i va ser condemnat a ser afusellat en 4 ocasions.

L’enoturisme ha de ser la clau de volta per a molts cellers. Una eina per fomentar la divulgació i la socialització del vi i, també, per facilitar la comercialització. #BWW #wine #enoturisme

@enric_gj Fins dillums!

Em fa molta il·lusió convidar-vos-hi!

👇 A partir la setmana que ve, els dilluns seran «Dillums». Us esperem a la presentació del setmanari digital de les comarques de #Tarragona!

📲 vilaniu.cat #comunicació