Jepi Selva Cristià

💚🤍ORGULL DE CLUB No ha pogut ser. Derrota a la final després de lluitar-ho com mai. Orgull immens d'aquest equip per tot el camí fet en aquesta Copa t Hem fet història i hem competit fins l'últim moment. Tornarem més forts. Gràcies a tota l'afició que ha estat al nostre costat

El último baile de Jepi Selva: A por su tercera Copa @jepiselva @cpcalafell diaridetarragona.com/deportes/25500…

Som-hi @jepiselva !!!

ELS EIXOS DEL NOU MANDAT, la portada de @lesportiucat @JoanLaportaFCB @FCBarcelona_cat @jepiselva @cpcalafell @bcnopenbs @Penya1930 @GironaFC @RCDEspanyol @RCDEFemeni

JEPI SELVA | Parla el jugador del @cpcalafell @jepiselva, que penja els patins a final de curs ✍️ Joan Martí lesportiudecatalunya.cat/hoquei/article…

🔊 Jepi Selva: "Em considero un proletari de l'hoquei" @jepiselva anuncia que deixarà l'hoquei patins professional quan acabi la temporada amb el @cpcalafell. Parlem amb ell per saber com ha pres la decisió. 3cat.cat/3cat/jepi-selv…

🏑 Avui ha anunciat la seva retirada un dels clàssics de l'#oklliga: en @jepiselva. El 30 de juny penjarà els patins amb la samarreta del @cpcalafell. 🎩 Molt estimat en tots els clubs i samarretes que ha vestit. Molta qualitat esportiva i humana! #okpatins.

Avui el nostre jugador @jepiselva ha fet públic ,que un cop finalitzi aquesta temporada ,penjarà els patins Tot un plaer poder gaudir de tu ,encara ens quedem pàgines per omplir “uno di noi” @laxarxames

Un dels millors jugadors que he vist. Ets un mite @jepiselva!

Jepi Selva anuncia que “penja els patins” / El jugador vallenc del @cpcalafell ha fet pública la seva decisió de deixar l'hoquei patins professional a final de temporada @jepiselva @VallsAjuntament @DolorsFarre infocamp.cat/jepi-selva-anu…

@cpcalafell @jepiselva @laxarxames Excel·lent jugador, i per lo poc que el conec excel·lent persona.

@jepiselva Recordo quan vas començar a jugar aqui a Ripollet. Jo era juvenil i ja es veia que series el que has acabat sent, un mite. A més a més una millor persona. L'hoquei perd un referent en actiu. Una abraçada. Pep.

"@jepiselva cuelga los patines: el adiós de un icono con "rauxa"" ✍️ @sport #OKlliga 👇 sport.es/es/noticias/de…

@cpcalafell @jepiselva @laxarxames @jepiselva un plaer haver disfrutat del teu hoquei, un gran dins i fora la pista! Enhorabona per la teva trajectòria!

@LleidaLlista Molt gran @jepiselva !! Quina gran trajectoria amb una gran petjada a Lleida també !! A gaudir del que vinguin d'ara endavant !!

La leyenda @jepiselva anuncia su retirada del hockey patines: "Me habéis hecho sentir aquel joven inconsciente de 20 años" @cpcalafell @FedPatinaje @ReusDeportiu @VallsAjuntament diaridetarragona.com/deportes/hocke…

Plegarà a final de curs després d’una carrera esplèndida de dues dècades a l’elit @jepiselva @cpcalafell ✍️ Joan Martí lesportiudecatalunya.cat/hoquei/article…

>> La inmensa i exemplar carrera d'en Jepi Selva. Hi ha poques persones estimades, com ho és en Jepi Selva. Un "nano" de 40 anys, que gràcies al que ha treballat i s'ha cuidat ha pogut mantenir-se a l'èlit de l'hoquei nacional, com ho ha fet ell. Però ha dit prou. En Jepi es retira. La història d'en Jepi és llarga. I és la vida que pot ser el reflex de l'esforç i el sacrifici que fa qualsevol jugador que es dedica a aquest nivell. En Jepi, és l'estandard català, és el seny, el d'una persona treballadora capaç de llaurar-se una vida professional més enllà de l'esport i com ell va dir a la seva despedida, "la rauxa" que l'ha fet ser estimat a cada club on ha jugat. A més de jugador, en Jepi és periodista i professor d'institut a Valls .I persona molt estimada, fins al punt de ser anomenat "vallenc" de l'any, el 2025. Però anem a pams i fem-li l'homenatge que mereix la seva trajectòria perquè tothom la pugui consultar, per a tots aquells que "pugen" puguin agafar-se-la com a referència. ----- Comencem l'homenatge a la seva gran carrera.... Josep Maria Selva i Cristià, conegut arreu com a Jepi Selva, va néixer el 9 de desembre de 1985 a Barcelona. Tot i ser barceloní de naixement, va créixer entre Ripollet i Valls, dues ciutats que han marcat profundament la seva identitat personal i esportiva. Llicenciat en Periodisme, ha combinat la vida d'esportista d'elit amb la docència, treballant com a professor. Des dels tres anys que porta patins als peus, i als 40 anys segueix actiu a l'OK Lliga, convertit en un dels esportistes de base més longeus de l'hoquei sobre patins espanyol: 23 anys ininterromputs a l'elit, 13 samarretes vestides, i un palmarès que el situa entre els grans del seu esport. Característiques com a jugador Jepi Selva és un davanter nat, un goleador de raça amb una intuïció per al gol que pocs jugadors de la seva generació han igualat. El seu perfil ofensiu es basa en una combinació de recursos que el fan especialment difícil de marcar: rapidesa de decisions, potència de xut amb ambdues bandes, precisió en els penals i faltes directes, i una capacitat de desequilibri individual que li permet crear perill fins i tot en situacions de pressió màxima. La seva visió de joc li permet llegir els espais i filtrar passades de gol que transformen partits. Té un fort caràcter competitiu sobre la pista, amb un lideratge natural que l'ha convertit en el referent ofensiu de tots els equips on ha jugat. La seva longevitat a l'elit no és una casualitat: és el resultat d'una disciplina física rigorosa, d'una intel·ligència tàctica que l'ha permès adaptar-se a estils de joc molt diferents i d'una passió per l'hoquei que no s'ha apagat amb els anys. En hoquei sobre patins, on la velocitat i l'explosius sovint s'esvaeixen amb l'edat, Selva ha compensat amb experiència, lectura del joc i la fredor de qui ha jugat els moments decisius moltes vegades. Formació: dels primers passos a la porta del professional (2000–2004) Va iniciar la seva trajectòria esportiva com a jugador de base al Club Hoquei Ripollet quan tot just tenia 15 anys. Va destacar tan ràpidament que només una temporada més tard va marxar al Cerdanyola Club d'Hoquei. El seu progrés va ser tan evident que el Barça no va trigar a cridar-li la porta. Durant tres temporades va formar part de les categories inferiors culés, una etapa on va consolidar la seva tècnica i on va debutar a les categories base de les seleccions catalana i espanyola. El 2004, amb 18 anys, va fer el salt al món professional fitxant amb el Lleida Llista Blava, on va disputar la seva primera temporada a l'OK Lliga. Va ser una presentació discreta però prometedora, la d'un jove davanter de qui els entrenadors rivals ja parlaven. CE Noia: la consagració i el primer títol (2005–2009) L'any 2005 va fitxar pel CE Noia —conegut en aquella època com l'Ateneu de Sant Sadurní d'Anoia—, on va passar quatre temporades decisives per a la seva carrera. A Noia va deixar de ser una promesa per convertir-se en un davanter de referència de la lliga. El seu rendiment regular, la producció golejadora i la seva presència en els moments clau li van valer el primer gran títol de la seva carrera: la Copa del Rey de 2008. En aquell equip jugava amb el que ara és el seu entrenador, Guillem Cabestany (millor jugador d'aquella final), Pere Varias (actual seleccionador) o Xavi Brichs (campió amb el Noia juvenil 2007 de Catalunya i Espanya)...amb Ferran López d'entrenador. En paral·lel, i fruit d'aquell rendiment, va consolidar la seva presència en les seleccions nacionals. Amb la selecció catalana va guanyar la Golden Cup 2008 i va ser subcampió de la Copa Amèrica 2008. Amb la selecció espanyola absoluta va viure potser el moment màgic més primerenc de la seva carrera: amb 21 anys, va participar en el Campionat del Món 2007 a Montreux (Suïssa) i va tornar a casa campió del món. Un títol que, com ell mateix ha reconegut, li va arribar potser massa aviat, quan encara no tenia perspectiva per valorar-lo en la seva justa mesura. Blanes Hoquei Club: tres anys al nord de la Selva (2009–2012) El 2009 va fitxar pel Blanes Hoquei Club, un club amb tradició i ambició on va passar tres temporades. A Blanes Selva va aportar potència ofensiva a un equip que vivia un dels seus millors moments com a institució. Va compartir equip amb il.lustres jugadors com Ramón Benito o el gran Petxi Armengol. Tot i que a nivell col·lectiu no va aconseguir un títol d'equip, l'empremta que va deixar va ser clara: el Blanes va assolir el subcampionat de la Copa de la CERS 2009-10 —perdent la final davant el Liceo—, posant el club en el mapa europeu. A les edicions de la prestigiosa Golden Cup que el Blanes organitzava a casa seva, Selva va sumar un segon lloc (2009) i un tercer lloc (2010), sumant experiència internacional en un torneig que reunia les millors seleccions del món. Aquelles tres temporades van ser importants per madurar, per entendre com funciona l'hoquei europeu i per preparar el gran salt que estava a punt de donar. CE Vendrell (Moritz Vendrell): la temporada perfecta (2012–2013) El fitxatge del CE Vendrell, que en aquell moment comptava amb la patrocini de la cervesa Moritz i era conegut popularment com el Moritz Vendrell, va suposar la gran metamorfosi de la seva carrera. Podia semblar un pas enrere respecte als clubs on havia jugat fins aleshores, però es va convertir en l'escenari del seu màxim esplendor. L'equip del Baix Penedès, entrenat per Miguel Pérez, va ser l'autèntic conjunt revelació de la temporada 2012-13. Era un vestuari cohesionat, amb bon ambient, on Selva —que portava amb ell companys de confiança com Roger Molina i Xavi Costa— es va sentir plenament lliure per desplegar tot el seu potencial ofensiu. La temporada va ser senzillament espectacular. A la Copa del Rei celebrada a Oviedo, el Moritz Vendrell va encadenar una gesta darrere l'altra: va superar el Vilanova als quarts de final (2-3), va goletjar el Barça en semifinals per un contundent 7-3, i a la final va guanyar el Reus amb un gol d'or a la pròrroga per 4-3. En tot aquell camí, Selva va ser un dels protagonistes absoluts: va marcar un penal decisiu davant el Barça en semifinals i el segon gol del seu equip a la final, convertint-se en una de les cares del títol. Pocs mesos després, el Vendrell va tancar el doblet europeu guanyant la Copa de la CERS 2013, celebrada en el seu propi pavelló i en l'any del centenari del club. Va ser una temporada que la gent del Vendrell no oblidarà mai. A nivell individual, aquell curs va ser el punt àlgid de la seva trajectòria estadística: va ser el màxim golejador de l'OK Lliga amb 41 gols, i les votacions d'entrenadors i capitans de la competició el van situar com el segon millor jugador de la temporada, just per darrere de Jordi Bargalló (HC Liceo). La seva gran temporada va tenir també una conseqüència en clau de selecció: va ser convocat per a la preselecció espanyola del Mundial d'Angola 2013, tornant al combinat nacional sis anys després de la seva primera experiència mundial. Aquella crida, va explicar ell mateix, la va valorar molt més que la primera: "Amb 21 anys em va arribar tot molt ràpid, però amb tots aquests anys sense ser convocat m'he adonat que és molt difícil estar a la selecció." Espanya va guanyar aquell mundial a Angola, i Selva va tornar a ser campió del món, ara sí, sabent perfectament el que significava. Reus Deportiu: (2013–2015) El seu rendiment al Vendrell va despertar l'interès del Reus Deportiu, un dels clubs històrics de l'OK Lliga. Va signar per dues temporades i va arribar acompanyat dels seus companys Roger Molina i Xavi Costa, formant un bloc que havia funcionat a la perfecció al Vendrell. Al Reus va treballar sota les ordres de l'ara famós Alejandro Domínguez, tècnic hispanoargentí de llarg recorregut que va deixar el banc al final de la seva primera temporada per convertir-se en el seleccionador de la selecció espanyola femenina. Selva veia Domínguez com un referent i la seva marxa va ser, en paraules seves, "un punt de motivació per fer alguna cosa gran". Al final de les dues temporades pactades, Selva va decidir no renovar i va prendre la gran decisió de la seva vida esportiva: obrir una nova etapa fora de Catalunya. CGC Viareggio (primera etapa): el descobriment d'Itàlia (2015–2016) La primera incursió a l'hoquei europeu es va produir a la Sèrie A italiana de la mà del CGC Viareggio, club de la Toscana fundat i liderat per la família Bertolucci, una de les nissagues més emblemàtiques de l'hoquei sobre patins italià. Va ser una decisió valenta, sortir de la seva zona de confort per provar-se en una cultura esportiva diferent, amb un estil de joc diferent i en un entorn completament nou. La decisió, va explicar, la va prendre perquè els Bertolucci i el Viareggio li semblaven un projecte seriós, i en ell hi va trobar "la multitud, la gent, el país... vaig tornar a ser jo, em va ajudar a recarregar les piles." Selva va ser un dels jugadors més importants d'aquell Viareggio, amb actuacions desbordants com els 4 gols marcats en una victòria per 5-10 davant el Giovinazzo. L'estada a Itàlia va tenir un efecte important a nivell de selecció: el seu rendiment el va tornar a posar en el radar del seleccionador espanyol, i aquell estiu de 2016 va ser convocat per al seu primer Campionat d'Europa absolut —tot i ja comptar en el palmarès amb dos Mundials i diverses Copes de Nacions— on Espanya va penjar-se la medalla de bronze. UD Oliveirense: Portugal i el gran títol europeu (2016–2018) Quan s'havia adaptat perfectament a la vida toscana, l'UD Oliveirense, de la localitat portuguesa d'Oliveira de Azeméis, li va plantejar un repte massa atractiu per declinar. La lliga portuguesa estava vivint en aquells anys el seu moment de major prestigi internacional, amb clubs que eren potències europees autèntiques. Selva va acceptar el repte, atrapat per la idea de jugar en un dels entorns més competitius del continent. En les seves pròpies paraules, "tot el món em va parlar molt bé del club i m'excitava la idea de jugar en un equip tan competitiu." L'adaptació va ser excel·lent. Selva va contribuir de manera decisiva a la consecució de la primera Copa Continental de la història de l'Oliveirense: a la final, el club portugués va superar el Reus Deportiu per 7 a 4, i Selva va marcar el gol del 2-1, un tant clau per obrir la bretxa. D'aquesta manera, aquell any, Selva s'enfrontava al club on havia jugat anys enrere —el Reus— i els guanyava un títol europeu. Les dues temporades a Portugal van ser una experiència de vida tant com esportiva, perquè Selva s'havia convertit, tal com ell mateix va dir, en un "nòmada aficionat a descobrir nous racons i costums." CGC Viareggio (segona etapa): el retorn a la Toscana estimada (2018–2020) Acabat el contracte amb l'Oliveirense, va tornar al CGC Viareggio per una nova etapa de dues temporades. El retorn va ser molt especial: l'afició italiana, que l'havia adoptat com a propi, el va rebre amb tots els honors. Quan va tornar a la pista del Viareggio com a visitant amb l'Oliveirense, els tifosi italians li van lliurar una placa com a testimoni d'estima i agraïment. Aquell gest diu molt d'un jugador que, allà on ha anat, ha deixat una empremta humana que va més lluny de les estadístiques. A Itàlia va acumular, entre les dues etapes, una xifra impressionant de gols —la temporada 2016-17 va marcar 45 gols en una sola temporada— i es va confirmar com un jugador llegendari al Viareggio. Retorn a la seva terra ferma: Lleida Llista Blava (2020–2023) La pandèmia de la Covid-19 va truncar la temporada 2019-20 a mig camí i va canviar moltes coses en el món de l'hoquei. Selva va decidir tornar a Espanya i va fitxar pel Lleida Llista Blava, el club on havia debutat a l'hoquei professional dues dècades enrere. Un retorn amb una càrrega simbòlica evident: tancar el cercle. Va militar-hi durant tres temporades, les temporades 2020-21, 2021-22 i 2022-23, essent en tot moment un dels jugadors de referència de l'equip i aportant la seva experiència en moments clau, inclosa una participació a la Copa del Rei on va formar part del cinc inicial. La seva tornada al Lleida va demostrar que Selva podia seguir competint al màxim nivell fins i tot avançant cap als 40 anys, i que el seu hoquei continuava sent vàlid a la màxima categoria. I va guanyar la CERS en una final contra el Sarzanna 5-3, de la mà de l'Albert Foguera com a entrenador, pare d'un dels seus companys d'equip enguany, en Sergi Folguera. Club Patí Calafell: el capítol final (2023–actualitat) Des de la temporada 2023-24 milita al Club Patí Calafell, un projecte emergent del Camp de Tarragona que ha apostat fort per incorporar veterans d'alt rendiment al costat de jugadors joves. L'encaix ha estat excel·lent: la temporada 2023-24, Selva va continuar sent decisiu en els moments que compten, marcant el gol de l'empat en el darrer segon al debut a la lliga contra el Sant Just. La temporada 2024-25 va culminar amb la conquesta de la Lliga Catalana, en una final en la qual Selva va ser el protagonista absolut: va marcar els tres gols del seu equip —dos de penal— i va ser designat MVP de la final. Va renovar per una temporada més al Calafell, convertint-se als 40 anys en un referent de longevitat i qualitat en un esport on pocs arriben als 35 competint al més alt nivell. Al final d'aquesta temporada, ara sí, dirà adeu, un gran i tot un exemple per a tots. Carrera amb les seleccions nacionals La trajectòria de Selva amb les seleccions és tan rica com la de club. Amb la selecció catalana va guanyar la Golden Cup 2008 i va ser subcampió de la Copa Amèrica 2008. Amb la selecció espanyola absoluta es va proclamar Campió del Món el 2007 a Montreux (Suïssa) i de nou Campió del Món el 2013 a Luanda (Angola), episodi que ell mateix ha qualificat com el moment més gran de la seva carrera, perquè va arribar amb plena consciència i mèrit. Va sumar a més una Copa Latina i una Copa de Nacions amb el combinat espanyol, i el 2016 va disputar finalment el seu primer Campionat d'Europa, on Espanya va aconseguir la medalla de bronze. Vida fora de la pista: professor, promotor de base i gestor esportiu Jepi Selva és llicenciat en Periodisme, però la seva vocació fora de l'hoquei l'ha trobat a les aules, exercint com a professor. A banda, és director esportiu i soci de la Mare Nostrum Cup Rink Hockey, un torneig internacional de clubs de base celebrat per Setmana Santa al Camp de Tarragona, que aspira a convertir-se en la gran cita de l'hoquei base europeu a Catalunya. La família Selva té arrels profundes a Valls: el seu germà Jordi forma part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, expressió màxima d'un sentiment casteller que els Selva han adoptat com a propi. El 2025, coincidint amb els seus 40 anys, Valls li va atorgar el guardó de Vallenc de l'Any —el reconeixement civil més important de la ciutat—, i el va nomenar pregoner de la Festa Major de Sant Joan. Dos honors que el jugador va rebre amb respecte, agraïment i una mica de vergonya característica: "prefereixo jugar un partit amb milers d'aficionats a les graderies que ser el focus d'atenció en un escenari", va confessar. Palmarès complet Amb clubs: Copa del Rei (CE Noia, 2008), Copa del Rei (Moritz Vendrell, 2013), Copa de la CERS (Moritz Vendrell, 2013), Copa Continental (UD Oliveirense, 2017-18), Copa de la CERS (Lleida), Lliga Catalana (Club Patí Calafell, 2024-25). Amb seleccions: Campió del Món 2007 (Montreux, Suïssa), Golden Cup 2008 (amb Catalunya), Copa Amèrica subcampió 2008 (amb Catalunya), Campió del Món 2013 (Luanda, Angola), Copa Latina i Copa de Nacions (selecció espanyola), Medalla de bronze al Campionat d'Europa 2016. Individual: Màxim golejador de l'OK Lliga temporada 2012-13 (41 gols), 2n millor jugador de l'OK Lliga temporada 2012-13 (votació d'entrenadors i capitans), MVP de la Final de la Lliga Catalana 2024-25. ---- Ara mateix li queda uns mesos per competir i lluitar per reptes importants: la Copa, la CERS i la Lliga.... ..... Mentrestant, des d'aquí li desitgem el millor en les properes passes professionals i li volem donar les gràcies per ser un referent per a tots i a tots els nivells. Gràcies per tot, Jepi!

@Frvhoqp Moltes gràcies per les teves paraules 😍

@Frvhoqp I afegeixo: permanentment compromès amb la Fundació @AmicsJoanpetit #JoanPetitNensAmbCàncer. Qualsevol homenatge és poc. Gran @jepiselva! #respect