Ot Bou i Costa

L’independentisme ha de fer-se càrrec del cràter que han deixat les seves trampes per entendre per què Salvador Illa és capaç d’omplir-lo amb una aigua tan tèrbola i tan mediocre. vilaweb.cat/noticies/incom…

Per què Josep Pujol va traslladar 900.000 euros en efectiu, dins d’una bossa, d’un banc andorrà a un altre? I per què la primera vegada que va explicar la història diu que va mentir a la policia? vilaweb.cat/noticies/josep…

Jordi Pujol Ferrusola ha admès avui dues coses importants: que “va utilitzar” el seu pare per amagar diners a la seva dona (i el president hi va accedir) i que va avalar amb la campanya del 1999 amb comptes d’Andorra. El lema era: “Catalunya, primer.” vilaweb.cat/noticies/jordi…

La crònica de la primera part de la declaració de Jordi Pujol Ferrusola: “Un Lamborghini Miura i un home cansat, i entremig una trituradora” vilaweb.cat/noticies/croni…

Una conversa amb el @XavierDomenechs sobre les possibilitats d’un front d’esquerres, l’onada reaccionària i la qüestió nacional. youtu.be/MfR5kNSzJCo?si…

Després de La Pissarreta d’en Partal (@vpartal), un dels tres vídeos més vistos de l'any a @VilaWeb és la conversa amb @otbouc sobre #Iran youtube.com/watch?v=wcaqDT…

Ahir vam estar xerrant una estona sobre Trump, la crisi de l'onada reaccionària als EUA, els moviments populars anti-Trumpistes i el capitalisme amb l'@otbouc

L’article d’aquesta setmana: “I l’esquerra espanyola, què pensa fer?” vilaweb.cat/noticies/esque…

Una conversa amb la Mar Reguant sobre les conseqüències energètiques de la guerra a l’Iran i la necessitat d’una transició de debò. youtu.be/i5B_gg2vYC0?si…

Una conversa amb la Mar Reguant sobre les conseqüències energètiques de la guerra a l’Iran i la necessitat d’una transició de debò. youtu.be/i5B_gg2vYC0?si…

@NoelHuguet @jordimunozm I una última cosa: fes-te càrrec de les teves opinions sense inferir que els qui no hi estem d’acord és perquè no ens atrevim a donar-vos la raó. És injust. Simplement discrepem.

@NoelHuguet @jordimunozm Per cert, això dels “fruits enverinats d’aquestes dècades de foscor” sí que és llenguatge religiós. De debò: la discussió no és sobre si es poden dir coses en veu alta. És sobre el grau de centralitat política que se’ls ha de donar. I n’hi ha que n’hi doneu massa.

Estic d'acord que el vídeo antipaquis de l'Elisenda Alamany era incorrecte. No ajuda a trencar el dilema polaritzant entre "negacionisme dels problemes migratoris" versus "assenyalar els migrants", perquè fa més aviat això segon. Estic d'acord també que el PSC (o altres) usen la demografia per tapar algunes causes dels problemes, com la manca d'inversions del govern espanyol. Aquí estic d'acord amb l'Ot en això, tanmateix aprofito els seus dos últims articles per fer alguns comentaris crítics, ja que no comparteixo totes les conclusions que deriva d'aquest tema: 1. Penso que la demografia és important políticament i se n'ha parlat molt poc i malament. La frase "no hi hem de posar el focus" o "no pot ser l'eix del discurs", pels contextos en què es diu, en realitat es tradueix, al meu entendre, com a "seguim sense parlar-ne". Partim d'un stato quo de negacionisme i tabú generals, i l'acusació de "estàs posant el focus en la demografia" o "estàs comprant el marc de l'extrema dreta" s'usa per bloquejar qualsevol intent de canviar això i parlar-ne. Parlem-ne però no massa, i tot sembla ser massa. El consens imperant està tan esbiaixat que qualsevol gir fa saltar les alarmes i activa els anticossos antifes. Quan arracones els guardians del consens, tothom reconeix que se n'ha de parlar i que és important. Però primer els has d'arraconar, perquè per sí sols no ho diran mai. Tots sabem que si vols entendre el fenomen migratori i demogràfic, els seus efectes, els problemes i reptes, les polítiques que s'hi poden fer, etc. no trobaràs res interessant consultant els guardians de "no comprar el marc". Com que no han posat mai el focus en aquest tema viuen en la foscor. 2. Sobre el Procés i l'independentisme: - El Procés independentista va ser una revolta nacional, no "democràtica". La fòbia a lo nacional i la necessitat de maquillar el nacionalisme també forma part del vell món a superar, com el tabú demogràfic. - Efecticament, el problema principal de Catalunya és de qui té el poder, no la composició social. Tanmateix aquesta opressió nacional i la correlació de forces poble vs estat es veu molt afectada pels canvis demogràfics. - El país no ha fet encara una autòpsia del Procés, perquè hi ha massa responsables que no volen passar comptes. Un dels tabús que cal abordar, relatiu a l'unsolpoble, són els límits demolingüístics al creixement de l'independentisme. 3. Parlar de demografia no és contrari a la democràcia (o a l'esperit de la "revolució democràtica del Procés"). Al revés: El que és antidemocràtic és precisament seguir cancelant un tema polític tan important que preocupa legítimament a la població. Com més tardem a obrir el debat, més deures s'acumulen i més espai ocuparà aquest tema ple de pus. Com més evadim aquest tema, més monopoli recollirà la facció xenòfoba. 4. La migració no és un fenomen natural, inevitable i sobre el qual no es pugui influir políticament, o sobre el qual la única política a aplicar sigui violència fronterera. Això és una mentida molt repetida, un dels pilars d'aquest gran tabú nacional, un dels fruits enverinats d'aquestes dècades de foscor. 5. Al setembre en Jordi Muñoz parlava dels "perills del gir demogràfic" i ara l'Ot Bou parla de "els perills de l'eix demogràfic". Al setembre també vam veure les editorials-fàtues d'en Partal renyant els desviats, parlant de "claudicació moral d'alguna esquerra" que seria "jutjada per la història". "Perills", "temptacions", "moral" i l'amenaça de l'ostracisme. Un llenguatge més propi de la religió, perquè al final no estem intentant entendre un problema, sinó protegir una ortodòxia que ja no s'aguanta per enlloc. No discutim si un enunciat és cert o fals, sinó si procedeix o no dir-lo en veu alta. ara.cat/opinio/perills… Tinc la sensació que en aquest país les figures d'influència pública tenen massa incentius per dir que l'emperador porta un vestit preciós. Tinc la sensació que dir algunes veritats incómodes té massa costos personals. Però aquesta hipernormalitat cada cop és menys sostenible.

Catalunya no és un estat, i la idea que tenim dret d’actuar igualment com si ho fóssim, i que per tant hem de ser tan desacomplexadament severs amb la immigració com els estats poderosos, és fantasiosa i contraproduent.

La posició d’obertura que ha tingut històricament Catalunya amb la immigració no és conseqüència d’una mentalitat naïf, sinó del fet que, com que no podem integrar per força, hem hagut de trobar altres mètodes per a fer-ho. I això no ha canviat. vilaweb.cat/noticies/peril…