Gloria Colet

Crec que no hem d'anar al debat legal. És propi d'un règim podrit quan els policies espien els mestres. Vol dir alguna cosa més de com pensen i que es permet a la autonomia.

Un jove de Sant Celoni, dinou anys, acaba de guanyar la Conference League amb el Chelsea. Agafa una senyera, se la posa al coll, surt a la gespa a celebrar el primer títol europeu de la seva carrera. La caverna anticatalana entra en combustió. Dimecres passat, a Breslàvia. El Chelsea va golejar el Betis 4-1 a la final. Marc Guiu no va jugar el partit, però hi era. Un cop aixecada la copa pel capità, va anar a la grada, li van passar una bandera, se la va posar al coll, i va celebrar amb les quatre barres. Res més. La reacció a les xarxes va ser immediata: insults, "separatista", crides perquè "se'n vagi", acusacions de "polititzar" una celebració. La mateixa gent que troba neutral envoltar-se amb la rojigualda i veu separatisme en una senyera. Aquest patró el coneixem. No és nou, no és aïllat, i no afecta només els futbolistes. Mostrar identitat catalana —en una entrevista, en un camp de joc, en un escrit a l'administració, davant d'un jutjat— activa la mateixa resposta automàtica: insult, ridiculització, sanció. A AntiBurocràcia defensem els drets de les minories. La catalana ho és, dins l'Estat espanyol — i té els seus propis mecanismes de discriminació: lingüístic, judicial, fiscal, administratiu. Hem obert un grup a Facebook d'AntiBurocràcia en català per tractar aquesta cara del problema sense filtres. Al primer comentari tens l'enllaç.

🚨ATENCIÓ! 10 màximes que els parlants (presents i futurs) de català haurien de saber peti qui peti. (I si no el parlen… doncs també). 🔥