Jesùs - República Catalana.

Aquest discurs és pura escenografia moral. Paraules boniques per a un món ideal que no existeix. Dret internacional, població civil, no a la guerra… Tot molt correcte, molt solemne, molt televisiu. Però venint de l’Estat que nega sistemàticament el dret d’autodeterminació d’un poble europeu, el sermó sona a cinisme estructural. Quan parla de dret internacional que ens protegeix a tots, a qui es refereix exactament? Als catalans també? O aquest dret només val quan consolida les fronteres heretades i l’arquitectura dels estats existents? Perquè quan milions de catalans van votar, aquell dret no semblava tan sagrat. Llavors va prevaldre la porra, la judicialització i la repressió. Dir no a la guerra és fàcil quan no ets tu qui està en risc existencial. Els estats no sobreviuen amb eslògans, sobreviuen amb poder, amb aliances i amb capacitat de decisió. Espanya no està oferint cap alternativa estratègica al món. Està intentant quedar bé mentre els grans decideixen. I aquí és on el punt de vista nacional català esdevé clarament divergent. Nosaltres no tenim cap interès a repetir el paper subordinat d’un estat que sempre arriba tard i malament als moviments geopolítics. Catalunya, com a nació sense estat, hauria d’estar pensant en oportunitats, en posicionament propi, en com es construeix credibilitat internacional. No en repetir consignes pacifistes buides que no canvien res. El més greu és que les institucions colonials instal·lades a Catalunya actuen com a delegacions mentals de l’Estat, no com a embrions d’un poder nacional propi. No hi ha veu catalana diferenciada. Mentre el món es mou, aquí es reciten principis. Mentre les potències redefineixen aliances, aquí es fan declaracions morals. I mentre Espanya juga a estat responsable davant les càmeres, Catalunya continua sense governar-se ni en allò que és essencial. La seva projecció exterior. La diferència és brutal. Espanya defensa la seva continuïtat com a estat. Catalunya, sota les seves estructures, ni tan sols defensa la seva existència política. Això no és ser pacífic. És posició còmode e irresponsable. I des d’un punt de vista nacional català, aquesta irresponsabilitat política és letal.