Lluïsa Crusells🧡🧡🧡
49.2K posts



🚨ATENCIÓ! 10 màximes que els parlants (presents i futurs) de català haurien de saber peti qui peti. (I si no el parlen… doncs també). 🔥









Bon dia, és cert: no vaig veure el missatge anterior on es plantejava el punt 6 del fil sóbre: "què és ser català?". Vaig dedicar molt temps amb els altres i no vaig veure aquest punt, que és important i sobre el qual la presidenta Sílvia Orriols n'ha parlat al Parlament. Aliança Catalana, en seu parlamentària, ha redefinit el clàssic "és català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya i ho vol ser" (de Pujol i Campalans) per una concepció més exigent: "Si parlen català, pensen com un català i actuen com a catalans, són catalans". (youtu.be/FR9V_jJGXvE?is…) Avui, des d’un principi legal espanyol (i sense entrar en l’àmbit francès), "ser català" equival a tenir nacionalitat espanyola i residència a la CAC. Per nosaltres, això no defineix qui és català. Un catalanoparlant de Perpinyà amb nacionalitat francesa és català. En canvi, un castellanoparlant que vol extingir Catalunya (amb projectes com Tabàrnia, per exemple) i viu a l’Hospitalet, no ho és. Aliança concep la nacionalitat tal com l'entenia Burke, com una comunió entre els vius, els morts i els que han de néixer. No només són catalans els qui viuen i treballen aquí: els nostres morts també ho són i actuen en el nostre dia a dia a través de les costums i tradicions. També ho són els qui se senten catalans encara que estiguin a l’atur. I són catalans els fills que no hem tingut i pels quals treballem avui i fem projectes com Aliança Catalana. Per això no fem nostra la frase de Campalans. Per participar d’aquesta comunió, en un món on encara no podem atorgar nacionalitats catalanes, cal complir tres requisits: 1) Parlar la llengua (no només conèixer-la, sinó fer-la servir cada dia). 2) Pensar com un català: identificar-se personalment com a membre de la nació, al marge de la nacionalitat francesa o espanyola. I 3) Actuar com un català: acceptar les costums, normes i tradicions que materialitzen la nació catalana. En relació a aquest darrer punt, som una nació occidental que es sustenta sobre tres pilars: Roma (i el dret romà), l’Acròpolis (i el raciocini i amb el pensament grec) i el Calvari (amb la moral cristiana). Aquests principis expliquen, per exemple, per què els assassins de l’atemptat de les Rambles, per molt que parlessin català, visquessin a Catalunya i treballessin al Principat, no eren catalans. No. No n’hi ha prou amb parlar i identificar-se; cal actuar com a tal. Quan restituïm l’Estat català, podrem ser tan exigents com calgui a l’hora d’atorgar la nacionalitat catalana als membres del corpus nacional. P.S: Fa uns sis anys vaig escriure sobre aquesta funesta mania de voler considerar catalans gent que, tot i viure a Catalunya, ni ho és ni ho vol ser. elmati.cat/que-vol-dir-se…















