Sabitlenmiş Tweet

📢 Mesa sectorial: o caixa, o vaga
Després de conèixer la darrera proposta en matèria retributiva que ha presentat en mesa el Departament, hem pogut constatar com no ens hem equivocat en no anar a les tres darreres meses sectorials. El resultat ha estat una ensarronada com des de fa sis mesos: excuses, dilació i propostes molt allunyades de la realitat.
Quan el que es demanava era un augment salarial suficient i per tota la plantilla, el Departament ha proposat:
- Augmentar el complement de tutoria i coordinació digital un 50 % en dos anys.
- Augmentar el complement de direcció un 25 % en cinc anys (uns 200 euros).
- Crear un complement de cotutoria de 70 euros i un de tutoria de CMC de 195 euros.
- Crear un complement per al treball de recerca de 70 euros.
- Convocar 1000 places de catedràtics de secundària en quatre anys (250 per any).
És evident que la proposta està molt lluny del que demanem. Valorem positivament que, per primera vegada, se surti del marc de l’acord del 9 de març i que s’hagi tornat a parlar de càtedres, i això fa possible que puguem tornar a seure a la mesa de negociació. Ara bé, s’ofereix una quantitat de places totalment irrisòria. De fet, la primera oferta de càtedres que va fer el Departament al novembre era molt més ambiciosa: 5000 places de catedràtics, cinc vegades més que ara. Pel que fa a la resta de propostes, només fomentaran distincions salarials entre companys i són inacceptables si no van acompanyades d’una millora salarial per a tota la plantilla. Respecte de la remuneració del treball de recerca, creiem que és una mesura desesperada per evitar l’allau de claustres que estan votant el manifest en contra de la realització d’aquest treball i reiterem que el que demanem és la seva retirada, no que ens el paguin.
Per tant, continuem encallats i en el dia de la marmota. Una negociació laboral seriosa es treballa a partir de documents concrets que responguin a les demandes que es plantegen. I el que ens va enviar el Departament dimarts passat pertanyia a la categoria de presa de pèl. Calia aixecar-se de la taula i ho vam fer. Això ha forçat que ara s’hi encabeixi alguna de les nostres demandes. Però cal avançar decisivament en la negociació. Ja vam explicar que no aniríem a negociar sobre el buit, perquè és el terreny on l’Administració ens desgasta i desmobilitza.
Les excuses han estat les mateixes des de fa sis mesos: “necessitem més temps per treballar una proposta”, “us emplacem a una nova reunió”, “els recursos són finits”, “la contraproposta és inassumible”, “no parlem de sou, parlem d’inclusiva”. Tot forma part d’una estratègia de negociació que busca cedir el mínim, guanyar temps i desgastar l’adversari. No podem caure en aquest parany.
És fals que la proposta sigui inassumible. Professors de Secundària (aspepc·sps) hem fet els càlculs del que costen les demandes econòmiques que hem traslladat a l’Administració. Un augment del complement específic (o un nou complement) del 100 % (700 euros), amb la recuperació del deute dels sexennis i una convocatòria de 5000 places de catedràtics costa aproximadament 1000 milions d’euros en total. Aquests 1000 milions es poden calendaritzar en 4 anys, la qual cosa significa un increment progressiu de 250-300 milions a l’any.
És fals que no hi ha recursos. Les arques de la Generalitat disposen d’un gran marge amb la recaptació incrementada; 250 milions d’euros l’any no és cap daltabaix pressupostari. Els socis parlamentaris del Govern han reconegut que poden moure 250 o 300 milions en suplements de crèdit si cal per resoldre la vaga dels docents. No és una qüestió de falta de pressupost, és una qüestió de manca de voluntat política. Per això apel·lem directament al Govern.
Volem aquests 250 milions anuals: no són cap demanda inassumible, no és cap maximalisme. Ha de ser una prioritat invertir en un sou digne per als docents catalans. La resta són excuses.
via @sindicat secundaria.info/portal/article…
Català




