El Botxí 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿

Catalunya ha tornat.

Joves afins als sindicats d'habitatge van ocupar aquesta finca al mig del barri de S. Andreu de BCN per a que s'hi instalessin un grup de subsaharians de Trinitat Vella. Els acullen, després se'ls treuen de sobre i els porten lluny de casa seva. I ara el problema és dels veïns

S'ha hagut de canviar la cara perquè no li trenquin si va pel carrer.

🚨 Mà dura dels Mossos a l'Hospitalet: arriba el pla Bastió per posar fre als robatoris violents al carrer elcaso.elnacional.cat/ca/noticies/ma…

Mental problems

És una broma? Si ho és, és de molt mal gust. Tres anys sense sortir del seu despatx i no saber com té la ciutat.

🚨🚨 Només hem hagut d'esperar una setmana perquè la Generalitat i el mateix JORDI BORRÀS, de forma involuntària, confirmessin el que suggeríem des del primer moment. Atenció: Es dóna el cas que, recentment, la Direcció General del Patrimoni Cultural (Departament de Cultura) ha dut a terme un procediment de contractació pública pels mateixos serveis que el de l'Agència Catalana de Notícies: fotografia convencional + servei d'enregistrament amb dron. A diferència de l'ACN, la licitació de Cultura sí que separa per lots, estableix preus diferenciats segons la tipologia de servei (fotografia convencional o reportatge amb dron) i ajusta els imports a la realitat del mercat. Resultat? Si bé en ambdós concursos hi ha participat el fotoperiodista Jordi Borràs, a diferència del de l'ACN, el de Cultura ha comptat amb una pluralitat de candidats. Una de les principals divergències rau en la configuració i la divisió per lots de les prestacions licitades. L'expedient de Cultura (CU-2026-537) aposta per dividir l'objecte en dos lots diferenciats per especialitat: el Lot 1 per a béns immobles arquitectònics i el Lot 2 per a béns immobles arqueològics. A més a més, s'hi estableix una clàusula que limita l'adjudicació a un màxim d'un lot per empresa, garantint d'aquesta manera un repartiment dels encàrrecs i fomentant l'accés de més operadors. Un disseny, en definitiva, que respecta els principis que regeixen la normativa vigent en l'àmbit de contractació pública. En canvi, l'expedient de l'ACN (ACN-2025-55) es va tramitar sense divisió en lots, obligant els candidats a reunir simultàniament dos perfils molt específics i inusuals de trobar junts: un fotoperiodista de premsa amb gran antiguitat i un operador professional de drons amb permisos per a entorns urbans i nocturns. Aquesta agregació, com sabem, actuà com una clara barrera d'entrada. Pel que fa al nivell de detall i la descripció dels serveis, l'expedient de Patrimoni Cultural és exhaustiu i transparent, identificant i definint fins a sis tipologies de serveis clarament diferenciats: reportatge fotogràfic bàsic, reportatge fotogràfic bàsic urgent, reportatge fotogràfic especial, especial urgent, filmació amb dron i filmació amb dron urgent. Per a cadascun d'aquests serveis, l'expedient detalla una estimació de volum anual, com ara 40 reportatges bàsics o 29 filmacions amb dron. Alhora, inclou el nombre mitjà d'hores previstes per servei, especificant, per exemple, cinc hores i trenta minuts per a la filmació amb dron. Contràriament, els plecs de l'ACN presenten una mancança operativa important, ja que no especifiquen el volum estimat de vols de dron, ni la seva la durada ni el temps de preparació prèvia per a estudis de risc o permisos. Una descripció insuficient sobre el servei, que genera incerteses logístiques i desincentiva la participació de potencials candidats. En paral·lel, s'afavoria els qui ja coneixen les dinàmiques internes de l'òrgan de contractació. La configuració econòmica de tots dos expedients també és diametralment oposada. El Departament de Cultura aplica una tarifació separada segons la complexitat tècnica i material del servei, fixant preus base de 300,00 euros (sense IVA) per a una filmació efectiva de 10 minuts amb dron i de 375 euros si es tracta d'un encàrrec d'urgència. Un contracte dividit en dos lots, on cada lot presenta fins a sis categories de serveis amb preus diferenciats. A l'expedient de l'ACN, en canvi, no hi ha cap diferenciació de preus; es fixa un preu únic de 50,70 euros l'hora per a l'àrea de Barcelona i de 60,84 euros l'hora per a fora de Barcelona, independentment de si s'utilitza una càmera convencional a peu de carrer o un dron. Aquest import es calculà exclusivament sobre la base del conveni de fotògrafs, obviant els costs inherents en l'operativa de dron: assegurances, amortització dels equips i temps d'oficina dedicat a gestions burocràtiques. Tot plegat, en un incompliment palmari de l'article 102.3 de la Llei de Contractes del Sector Públic, que imposa l'adequació als preus del mercat. Aquest desajust tarifari es fa palès igualment en les ofertes que el mateix Jordi Borràs va presentar en cadascuna de les dues licitacions. Resulta que mentre Borràs acceptava, en el cas de l'ACN, un preu global de poc més de 50 euros/hora, ignorant els sobrecosts propis de l'activitat dron, en el procediment de Cultura, el fotoperiodista es postulà amb una oferta de 285,00 euros per a només 10 minuts d'enregistrament amb dron (356,25 € en el cas d'urgència). Un decalatge que evidencia la flagrant desconnexió entre el pressupost base de l'agència de notícies i la realitat del mercat que n'excloïa, en conseqüència, la participació dels operadors d'aquest sector. Finalment, el resultat en termes de concurrència entre ambdues licitacions reflecteixen l'impacte de la diferència en el disseny de cadascun dels plecs. L'expedient de l'ACN, sense divisió per lots, amb requisits hiperespecialitzats, indefinició logística i preus fora de mercat, només va rebre la candidatura de Jordi Borràs. La competència, inexistent. Per la seva banda, la licitació de la Direcció General del Patrimoni Cultural, que sí que incloïa un estudi econòmic ajustat a la realitat del mercat, divisió per lots, definició clara de serveis i preus específics segons la tipologia la prestació, va propiciar la competència efectiva, complint amb les exigències de concurrència, claredat i eficiència establertes en la legislació que regula la contractació pública.

Barcelona té un imán per atraure tots els tarats amb futurs brots psicòtics tercermundistes? Això sí que és una epidèmia!!

S'ha acabat la festa del xai musulmà, s'han acabat els robatoris a les granges i els degollaments. I aquí ningú fa res i en conseqüència actuen amb total impunitat mentre que a qualsevol de vostès els multen amb 3.000€ per tenir una gallina sense registrar. Qui dóna les ordres?

🔴 Un multireincident agredeix sexualment una dona a Cadaqués i es masturba davant d'ella quan se'l treu de sobre elcaso.elnacional.cat/ca/noticies/mu…

🔴📹 #VÍDEO Un manter es posa violent i ataca els policies que volien requisar el seu material a #Cambrils: un agent ferit elcaso.elnacional.cat/ca/noticies/ma…

Estan verbalitzant el que tots sabem, que són les minyones del PSOE i ens han venut a tots per salvar el cul ells.

Sempre, @gabrielrufian et perseguiran aquestes declaracions.

🔴🗣️ La maçoneria i l'esquerra radical impulsen una campanya contra la visita del papa Lleó XIV a Barcelona 👇 lalternatiu.cat/2026/05/29/la-…

Honor!✋🏻

Avui es la festa del xai. Aixi ho celebren a Palafrugell. Els sacrifiquen a les terrasses de les cases i la sang baixa pels canalons fins que "desagna" al carrer. Aquesta es la diversitat que voleu per Catalunya? Som incompatibles. Aixo ho he vist jo. No es fake... Bé oi? 😡😡

Quatre persones apunyalades en una estació de tren de Winterthur al crit de "Al·là és gran". Al·là és el nom de l'amic imaginari dels musulmans, seguidors del pederasta del VII Mahoma.

Cretí.

Al costat del Consell Català de l'Esport, Joan Ignasi Elena i Joan Herrera són mers aficionats en l'art de fraccionar contractes:

Molta prudència amb el PSOE però a la Borràs i al President Pujol els va llençar a la foguera al minut 1. Quin farsant està fet.

El pla dels poders fàctics espanyols a Catalunya amb la complicitat d’ERC és blindar Illa encara que Sánchez caigui. Ho vendran com l’últim bastió de la resistència “d’esquerres”davant els ultres a Madrid. Però el PSC està massa corcat també per la corrupció. També ha de caure.