Marc Gabriel 🏴

2.5K posts

Marc Gabriel 🏴

Marc Gabriel 🏴

@flametes

Rubi, Catalunya Beigetreten Şubat 2008
1.3K Folgt568 Follower
Marc Gabriel 🏴
Marc Gabriel 🏴@flametes·
@PauARubi @V_OccidentalAC Això ha estat una injustícia i de les grosses. Alçar la veu mai hauria d'estar penat. Suposo que encara esperes una trucada o explicacions no?
Català
0
1
4
295
Pau López
Pau López@PauARubi·
El meu únic pecat ha estat l'honestedat. Vaig alçar la veu quan van intentar vetar dues persones a les executives locals, i la resposta de la comarcal del @V_OccidentalAC ha estat la mentida i la traïció. Però s'han equivocat de gent. Amb els rubinencs no s'hi juga.
Pau López tweet media
Català
6
4
16
3K
Marc Gabriel 🏴 retweetet
David Poblador i Garcia
David Poblador i Garcia@davidpoblador·
karpathy’s been saying it: we’re moving from IDEs to a new kind of dev interface. this is my take: a macOS app for running multiple workstreams per project (and multiple projects at once), each with its own workspace (ghostty terminal, claude session, browser), all in parallel. blazing fast. free and open source, as dev toolboxes should be: factory-floor.com
English
8
39
104
30.2K
Marc Gabriel 🏴 retweetet
terminal
terminal@terminaldotshop·
terminal tweet media
ZXX
153
638
7.2K
322.4K
Marc Gabriel 🏴 retweetet
Security Trybe
Security Trybe@SecurityTrybe·
How to select an OS chart
Security Trybe tweet media
English
131
245
2.6K
172.3K
Marc Gabriel 🏴 retweetet
Urgències Hospital del Mar
Urgències Hospital del Mar@UrgenPSMar·
Pacient de 92 anys, supera les 85 hores 85 anys, 74 hores 90 anys, 73 hores 80 anys, 67 hores. Les treballadores estem extenuades. Demà vaga de metges. Juntem-nos amb totes les categories. Prou @salutcat No coneixem l'autoria però ho clava.
Urgències Hospital del Mar tweet media
Català
16
258
438
31.8K
Marc Gabriel 🏴 retweetet
Urgències Hospital del Mar
Urgències Hospital del Mar@UrgenPSMar·
08/12/2025 225 pacients a Urgències de l'Hospital del Mar Posiblement la xifra més alta que publiquem des de que fem seguiment. Les nostres urgències estàn pensades per uns 110 pacients. Doblem aquesta xifra 51 superen les 24 hores El més antic supera les 142 hores, te 76 anys
Urgències Hospital del Mar tweet media
Català
69
757
857
95.1K
Marc Gabriel 🏴
Marc Gabriel 🏴@flametes·
Ja fa temps que algú va dir que en aquest país es venen més periodistes que diaris. Els que conservem l'esperit crític fa molts anys que hem deixat de consumir mitjans subvencionats.Ens informem per xarxes o publicacions foranes. I si ens arriba la notícia ja sabem que menteixen.
L'Alternatiu@l_alternatiu

✍️ EDITORIAL | La crisi de la pesta porcina africana despulla el periodisme català: L'esclat del brot de pesta porcina africana (PPA) a la rodalia de Collserola, conegut el passat 28 de novembre amb els primers casos confirmats en porcs senglars, ha deixat al descobert la greu crisi que travessa la premsa a casa nostra. Ha exposat amb cruel claredat les febleses estructurals i morals del periodisme català, convertit a hores d'ara en simple corretja de transmissió del relat oficial. En només una setmana, mentre la xifra de casos confirmats augmentava dia rere dia, el discurs mediàtic avançava plenament alineat amb el missatge institucional. La hipòtesi del consum de carn contaminada, suggerida el tercer dia per les autoritats com a origen del brot, esdevenia l'única plausible per als mitjans. Aquesta tesi, batejada popularment com la de l'"entrepà d'embotit", es repetia invariablement a TV3, les emissores de ràdio i els diaris, digitals i impresos. S'imposà la versió única, sense distinció entre capçaleres i sense rastre d'un esforç mínim per a plantejar-ne altres possibilitats. A les xarxes socials, mentrestant, el debat seguia un altre camí. Ja des del primer moment, molts usuaris assenyalaren la proximitat del brot al Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), ubicat a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Unes instal·lacions on, tal com vam explicar a L'Alternatiu, es duen a terme investigacions que inclouen experiments amb soques del virus de la PPA en porcs vius. Els primers casos de senglars infectats es trobaven, de fet, dins el radi d'un quilòmetre del biolaboratori. Una coincidència geogràfica massa òbvia perquè les redaccions hi prestessin atenció. No per a alimentar conclusions precipitades, sinó simplement per a fer la seva feina: preguntar, contrastar, contextualitzar. Però els mitjans sistèmics van optar per ignorar-ho. Només quan la pressió a les xarxes va créixer fins al punt que fou impossible continuar esquivant-ho, començaren a parlar-ne. Tanmateix, la hipòtesi del laboratori passà a esmentar-se únicament per a desqualificar-la i presentar-la com a un producte de "conspiranoics". I, per a refutar-la, es limitaven -sense cap mena rubor- a indicar que els responsables del centre de recerca sota sospita ho negaven. Cap investigació pròpia, cap seguiment crític, cap pregunta incòmoda. Així arribàvem al passat divendres, quan el guió s'ensorrà arran de la nota de premsa del Ministeri d'Agricultura espanyol. Segons el comunicat, l'anàlisi genètica duta a terme pel laboratori de referència de la UE determina que la soca del brot de Collserola no coincideix amb la que circula a Europa, sinó que s'assembla més aviat a soques utilitzades en recerca virològica. La informació obria necessàriament la porta a altres hipòtesis. I, de sobte, els mateixos mitjans que durant dies s'havien adscrit sense fissures la narrativa oficial començaren a matisar, això sí, aclarint que encara no hi havia res concloent. Però ho feien tard i, encara pitjor, sense autocrítica. Així i tot, no es tracta d'una simple anècdota relacionada amb la cobertura informativa d'una crisi sanitària animal. Evidencia, en realitat, l'estat de fallida en què es troba el sistema mediàtic català. Un periodisme ja no aspira a ser contrapoder, que ha oblidat que la seva funció no consisteix a reproduir notes de premsa i transcriure declaracions institucionals, sinó a posar-les a prova. A interrogar-les. A mirar precisament allà on el poder no vol que ningú miri. Amb l'episodi de PPA al voltant de Collserola, es fa palesa la claudicació definitiva dels mitjans de comunicació, que l'última setmana han ballat de forma obscena i a l'uníson al ritme que els marcava el Govern. Silenciant, en primer lloc, sospites raonables; ridiculitzant-les després; i, finalment, quan el relat inicial s'esfondrà, rectificant sense exigir responsabilitats ni assumir-ne la pròpia. Si bé la crisi de la pesta porcina es resoldrà tard o d'hora, la que afecta el periodisme sembla ara per ara irresoluble. Perquè el que hem vist els darrers dies no és ni un accident ni una excepció; és la conseqüència lògica d'un ecosistema mediàtic que fa anys que ha renunciat a la seva raó de ser. La proximitat -cada cop més estreta- entre periodisme i poder polític ha desdibuixat les fronteres entre qui vigila i qui ha de ser vigilat. La dependència econòmica i estructural dels mitjans respecte de les institucions, alimentada per un pervers sistema de subvencions públiques i convenis publicitaris revestits de "campanyes d'interès general", ha convertit la premsa en una criatura dòcil, incapaç de mossegar la mà que la manté. A aquesta dependència s'afegeix l'endogàmia que impera dins la professió, un entramat de complicitats, portes giratòries i lleialtats personals que sovint pesen més que el deure amb el lector. Redaccions on tothom ja es coneixia prèviament, on les trajectòries professionals circulen indistintament entre gabinets de comunicació institucionals i mitjans públics o privats, difícilment poden exercir de contrapoder. I aquesta familiaritat amb el poder, en lloc de fomentar esperit crític, ha acabat domesticant la professió. Tot plegat ha configurat un model on qüestionar el relat oficial és percebut com un temerari acte de deslleialtat; on la dissidència interna s'aplana abans de ser expressada; on l'autocensura esdevé rutina; i on el periodisme ha estat reduït a mera logística narrativa del govern de torn. Mentre aquesta dependència estructural no es trenqui, mentre la professió no s'alliberi de l'endogàmia que l'asfixia i mentre els mitjans no recuperin la valentia de prioritzar la ciutadania per sobre del govern, el periodisme continuarà en aquest estat terminal. I cada nova crisi -sanitària, política o social- mostrarà novament fins a quin punt la professió ha estat domesticada. Curiosament, el mateix dia de conèixer-se el brot, el president Salvador Illa havia anunciat al matí una iniciativa adreçada a monitorar les xarxes socials. La proliferació d'aquesta mena d'eines de monitoratge massiu, de protocols opacs de "detecció de continguts nocius" i de noves formes de moderació delegada a plataformes tecnològiques no responen a un finalitat de preservar un debat públic saludable ni de combatre la suposada "desinformació", sinó a la necessitat del poder de recuperar el monopoli del relat. Al cap i a la fi, aquest impuls regulador no és més que una extensió del mateix esquema que ha afeblit els mitjans tradicionals: assegurar que només els intermediaris domats -subvencionats, dependents i disciplinats- continuïn modelant l'opinió pública. A les xarxes, els ciutadans poden qüestionar, replicar i desmuntar discursos oficials en temps real, permetent que idees incòmodes aflorin sense passar pel sedàs institucional. I és precisament aquesta imprevisibilitat, aquesta por a perdre el domini en la fabricació del consens, el que empeny els mandataris a reforçar mecanismes d'ingerència sobre el darrer espai on encara és possible pensar i expressar-se al marge del guió oficial.

Català
0
0
0
4.1K
Marc Gabriel 🏴
Marc Gabriel 🏴@flametes·
@3CatInfo Ñosdistan està esdevenint la riota del món. Toca presentar algun cantant potent amb Andorra. Pero ha d'estar al nivell del latte machiato o el bara bada bastu
Català
0
0
0
2.2K
Marc Gabriel 🏴
Marc Gabriel 🏴@flametes·
@Agusti76529081 @Lluisgjf Això explica de llarg el femer en què s'ha convertit. Ni un pam de net. Paguetes, favorets i un altre altaveu a sou del Règim.
Català
0
1
2
2.2K
Agustí Soler i Regàs
Agustí Soler i Regàs@Agusti76529081·
Vilaweb: ingressos entre subvencions Generalitat i publicitat (2021-2024) vora 1 milió d'euros. Sembla que Vicenç Partal va dir que no rebia subvencions. Premsa lliure?
Agustí Soler i Regàs tweet media
Català
16
145
199
6K
Marc Gabriel 🏴
Marc Gabriel 🏴@flametes·
@PauARubi Agafeu l'autobús collons! No passa res per esperar una hora sota el fred.
Català
0
0
0
2.4K
Pau López
Pau López@PauARubi·
Això no és Los Angeles, Londres o París... Això és #rubicity ! 🚗🚗🚗🚗🚗🚗🚗🚗🚗
Pau López tweet media
Català
1
0
4
3.4K
Marc Gabriel 🏴 retweetet
Pseudohistòria contra Catalunya
Ja es documenta Catalunya com a territori el 1117: abans de la unió de 1137. I el rei Alfons crea políticament i jurídicament Catalunya el 1173, només 36 anys després de la unió.
Pantalla negra@Pantallanegraa

Cataluña no existió hasta la unión con Aragón, y no al principio de la unión. Quitando este detalle. Por qué se piensa que no se la historia de Cataluña? El Vasellaje a los franceses acabo oficialmente en el Siglo XIII. Paso

Català
1
61
138
7.4K
Marc Gabriel 🏴 retweetet
PREICO JURÍDICOS
PREICO JURÍDICOS@PreicoJuridicos·
HILO ÚNICO (incluyo formularios gratuitos) LA VERDAD SOBRE LAS BALIZAS V16 CONECTADAS (y cómo defender tus derechos) EN CASO DE TUMBAR LA LEY, CON ESTO RECUPERARÁS EL DINERO DE LA COMPRA Y DE LAS SANCIONES
PREICO JURÍDICOS tweet media
Español
103
1.8K
2.9K
189.3K
Marc Gabriel 🏴 retweetet
VogelfreiCAT
VogelfreiCAT@VogelfreiCAT·
🌀 SOBIRANIES 1) La sobirania sobre el teu propi cos 2) La sobirania sobre el teu propi pensament 3) La sobirania sobre la teva pròpia expressió 4) La sobirania sobre els teus propis sentiments 5) La sobirania sobre les teves propietats materials 6) La sobirania sobre les teves propietats intel·lectuals 7) La sobirania sobre la teva imatge i dades 8) La sobirania sobre el teu temps 9) La sobirania sobre el teu espai vital 10) La sobirania sobre la teva memòria i història 11) La sobirania sobre el teu relat 12) La teva sobirania espiritual 13) La sobirania sobre les teves relacions 14) La sobirania sobre la teva comunitat cultural 15) La sobirania sobre el teu llegat 16) La sobirania sobre la teva mort Això és el que hauries de defensar com a ésser humà, lluitant i resistint contra qui vulgui desposseir-te'n. El lema de l'enemic (tecnocràtic i transhumanista) és: "No tindràs res i seràs feliç". Perquè t'ho volen prendre tot. Volen la teva submissió total. La llibertat i la propietat no són negociables. A qui pot fer feliç no tenir res, perdre totes les llibertats, renunciant a les sobirania individual i a les seves possessions?
Català
2
8
15
5K
Marc Gabriel 🏴 retweetet
República de les Lletres
República de les Lletres@deleslletres·
Militar represaliat, abandonà l'exèrcit. Va crear "El meu avi", l'havanera per excel·lència i 121 havaneres més!. José Luis Ortega Monasterio va néixer a Santoña (Cantàbria) el 8 d'agost de 1918. Innocent fins que no es demostri el contrari. "Visca Catalunya! Visca el Català!"
República de les Lletres tweet media
Català
9
144
300
17.4K
Antonio Naranjo
Antonio Naranjo@AntonioRNaranjo·
Esto con Silvia Orriols lo dice todo...
Español
1.4K
1.5K
5.5K
502.8K
3CatInfo
3CatInfo@3CatInfo·
⚠ #ÚltimaHora Laia Estrada dimiteix com a diputada de la CUP al Parlament per "discrepàncies polítiques" 3cat.cat/324/laia-estra…
Català
82
42
309
96.4K
Marc Gabriel 🏴 retweetet
Eva Pesquera Solé
Eva Pesquera Solé@EvaPesqueraSole·
Teniu una fantasia meravellosa que és que creieu que els impostos que pagueu els ciutadans van a ajudar als altres ciutadans, ja sigui directament (via ajudes, beques, subvencions...) o indirectament (via infraestructures, inversions, sanitat, educació...), però no és així. Els impostos que paguem els ciutadans (sí, jo també) van a una cosa anomenada administració, que en fa ell que més li convé a ella. Per tant, els diners que els rics paguen de més no es converteixen per art de màgia en les ajudes que necessiten es pobres, sinó en un munt de coses que no beneficien a ningú. T'ho explico amb un exemple senzillet: imagina't que durant uns mesos assumeixes el pagament del lloguer del pis del teu germà perquè a tu i la teva dona us va bé i en canvi ell i la seva dona estan a l'atur. La teva familiam, durant posem un any, fa un esforç per transferir-li a ton germà 400€ al mes, esperant, com és lògic, que sense aquesta despesa, ton germà pugui pagar alguns dels seus deutes i estabilitzar la seva economia. Passa l'any, li preguntes com va i et diu que ha trobat feina, però que encara no està bé del tot, i que si el pots ajudar un temps més. Dius que sí. Passa un altre any i et diu que la seva dona també treball, pero que segueix necessitant ajuda. Dius que d'acord. Passa un altre any i vas de visita, i a l'entrada de la casa et trobes una dotzena de factures sense obrir, però s'han comprat una tele nova, han canviat els mobles i van vestits tots dos de marca. Els preguntes com és que segueixen necessitant diners si sembla que els va bé i et diuen que tenen cinc targetes de crèdit sense pagar. Així funciona la solidaritat interregional a Espanya des dels anys 70. Les regions pobres no han millorat les seves infraestructures bàsiques, tenen xarxes de carreteres que són una merda, no s'han industrialitzat, la gent n'ha de marxar per treballar, el camp segueix estancat a mitjans segle XX i en alguns casos tenen un fracàs escolar galopant, però tenen estació d'AVE, aeroport, fan obres innecessàries a les ciutats cada any i donen premis als 4 que acaben la ESO. No utilitzen els diners per deixar de necessitar-ne, sinó com a manera de subornar els ciutadans. Mentrestant, les regions riques tenen ciutadans cada dia més empobrits (perquè, un altre secret: que una regió sigui rica no vol dir que la gent sigui rica) que no poden assumir els costos de viure allà (on han viscut sempre) ni accedir a ajudes perquè els excedents que les permetrien van a les regions pobres.
Griffin_teapot#NoNo@Griffin_teapot

@EvaPesqueraSole tú no mantens a ningú. A tu et mantenen. Catalunya no paga impostos, els paguem el ciutadans. I els paguem per ajudar a d'altres ciutadans, tan se val on visquin. Qui manté a qui? flipar-te amb que un territori paga o manté a un altre és no entendre res.

Català
25
164
415
29.4K
Marc Gabriel 🏴 retweetet
Partit Murista Català
Partit Murista Català@partit_murista·
@AriMaillol On hi hagi un filòleg que s’aparti el politic. Ja no parlem dels cunyats :D
Partit Murista Català tweet media
Català
0
1
13
3K