280 caracteres por segundo 🎬

A fin de ordenarlos, iré poniendo en este tweet fijado los primeros tweets de todos los hilos y minihilos que vaya haciendo. twitter.com/280Por/status/…

124 - Vampiros en La Habana (Juan Padrón, 1985)

123 - Una noche en la ópera (Sam Wood, 1935)

Vamos con los visionados de 2026. A ver si este año no se me olvida ir actualizando. 1 - La octava mujer de Barba Azul (Ernst Lubitsch, 1938)

Y hasta aquí la cobertura por Twitter de #Cannes2026 para @cinedivergente. El top 10 de todo lo visto queda finalmente así: 1. La libertad doble (Lisandro Alonso) 2. The Unknown (Harari) 3. Diary of a Chambermaid (Jude) 4. A Man of his Time (Marre) 5. Papel Tiger (Gray) ↆↆ

@CineMaldito @maties_tp 😍

@280Por @maties_tp Per anar obrint boca, sempre pots veure'n el trailer VOSE per aquí :) cinemaldito.com/en-el-castillo…

A #Cannes2026 des del 13 fins el 22 de maig per fer cobertura de la 79a edició. La idea és recopilar aquí les meves impressions sobre les pel·lícules que vegi i ampliar les reflexions d'aquelles que em semblin més estimulants a @CineMaldito.

Hoy ha comenzado el ciclo de la gran Barbara Hammer en la @filmotecacat

@CineMaldito @maties_tp I tant!

@maties_tp @280Por Home, es que la filmo de Kiyoshi és força potent al meu parer.

@maties_tp @CineMaldito Bé, igualment l'esperaré amb ganes. Ara a veure quant triga a poder-se veure per aquí baix.

@280Por @CineMaldito Jo també pensava (sense haver-hi aprofundit gaire) que el sentir generalitzat era majoritàriament positiu. És una pel•lícula molt sòlida, però tampoc no la encaixaria entre les millors de la filmo de Kurosawa.

@CineMaldito @maties_tp Sí? Doncs he trobat només les males, hauré de renovar el meu Twitter. M'alegra que sigui així. Nanako en realitat deia que és frustrant fins gairebé el final, però Nanako ens dóna vida així, cremant-ho tot

@280Por @maties_tp Doncs pel que hem anat llegint, en general ha agradat bastant diria. Fins i tot a la temuda Nanako 😅

@maties_tp @CineMaldito Finalment! Algú diu que la pel·lícula li ha agradat 🧡 Encara que reconec que, com a friqui del Kiyoshi, puc ignorar mil crítiques negatives fins a trobar la que m'interessa.

El gran encert de Kiyoshi Kurosawa en el seu primer apropament al jidaigeki és fer que l'amenaça exterior que amenaça el castell d'Arioka sigui més atmosfèric que real, i que s'interessi més en les tensions subterrànies dels seus adeptes i menys a l'acció pura i dura. Fantàstica.

Chris Marker siempre tuvo lo suyo de guasón (cosa que, para mí, no hace más que agrandar su obra y figura), pero, de todo lo que he visto, esta es la película en la que está más juguetón. x.com/i/status/20572…

Este año contaremos con representación en el festival de #Cannes2026, que compaginará primeras impresiones en Twitter con crónicas en la web y posterior cobertura a la vuelta del certamen. Fernando García (@elcuartoacto), el héroe que lo hará posible: