Sabitlenmiş Tweet
inteligencia limitada
594 posts
inteligencia limitada
@4omualdo
OSCAR AL MEJOR DEPORTISTA.
Aquí Katılım Haziran 2012
223 Takip Edilen1.2K Takipçiler
¿Porqué correr la Maratón de Barcelona si puedes comprar en Wallapop por 20 euros la medalla de haberla finalizado?
Dá vergüenza ajena.
Español
La palabra puede ser en cualquier idioma.
Español
La galería de arte está buscando un nombre para este cuadro.
¿Tú cómo lo llamarías?
Español
90.000 seguidores. Estoy realmente abrumado. Por favor, saluda si eres real. 🖐️ y yo te devolveré el saludo.
Español
@Pucurull @damaskinonoe Una redacció molt reial a lo que es viu amb els 42.195 metres de una marató.
Català
LA MARATÓ DE BCN D'UNA PERIODISTA
La periodista Noelia Roman (@damaskinonoe al Twitter) va voler córrer la marató de Barcelona del 2008 per poder viure-la i narrar després l’experiència. La seva crònica al diari Público va ser molt celebrada per l'esforç i el mèrit (baixar de les 3 hores essent amateur). N’extrec el paràgraf final, que em sembla molt inspirador. A veure si us agrada com a mi.
“És fantàstic sortir, camuflada entre l’elit, rodejada de gairebé 8.000 atletes i avançar al ritme que marquen les llebres de les tres hores amb els seus globus de colors. I abandonar-les, un quilòmetre després, superant el Camp Nou, perquè fan la goma i el ritme del grupet que va just davant et convé més. O això creus I seguir allà, rodejada d’homes, al pas de la Plaça Espanya, la Pedrera i la Sagrada Família, que estan atapeïdes de gent que no et coneix de res però t’anima, cridant el nom que llueixes en el teu dorsal, pel simple fet de ser dona en un territori, encara, molt masculí. En qualsevol cas, s’agraeix. Perquè en aquests ànims hi ha també un reconeixement. I llavors, s'aproxima la mitja marató i decideixes deixar que el grup progressi perquè el seu ritme és massa fort: 1h28m. La calor estreny. Beus aigua, atrapes mig plàtan i continues, al teu ritme, buscant aliats ocasionals que facin la cosa més suportable. I segueixes veient gent i gent, a les voreres, animant. I et felicites perquè els barcelonins han decidit unir-se a la festa. Arriba el fatídic quilòmetre 30, el vent bufa i el bessó es queixa; els quàdriceps es carreguen, les cames flaquegen. Apareixen els dubtes, el temor. Però la ment s'imposa, el cor pot. Reajustes el ritme i segueixes. Cremant quilòmetres, travessant paratges quotidians, la Ciutadella, l’Arc de Triomf. Et recuperes a mitges. I, de cop i volta, trobes un nou aliat que, silenciós, et condueix per les Rambles i el Paral·lel. I quan no saps si les cames resistiran, superat ja el quilòmetre 40, et diu: "Vinga, que ja està, que has fet una carrera fantàstica, que baixes de les tres hores". I, sense saber d' on, treus les últimes forces, creues la meta i mires el rellotge: 2h58m. Tires el bitllet del metro que havies guardat per si de cas i dius: ha estat genial!".
Català
@Pucurull tranquils nens, quan torni a parlar amb ells els dirà: "ja sóc aquí"
Català
