Adrià Porta Caballé

Quan parlem de capitalisme, estem parlant de velocitat(s). Els agambians volen aturar-se; mentre els accelaracionistes volen anar més ràpid. Però @lluaguilo mostra que en la catatonia són dues cares de la mateixa moneda. També pels grecs el repòs era un tipus de moviment. Avui!

Richard Rorty on what it actually means to be a pragmatist philosopher: "Pragmatists say we should stop thinking in Greek terms." Not in terms of appearance vs. reality. Not mind vs. body. Not intellect vs. sense. Rorty explains that pragmatism, at its core, asks us to see ourselves differently. In the wake of Darwin, as what he calls "clever animals." "Nature called clever animals who find cleverer and cleverer ways of talking about what's going on and cleverer and cleverer ways of dealing with what's going on." That's it. That's the whole project. No penetrating beyond the world of the senses. No ascending from the body to the mind. No breakthrough moment where you finally cross from appearance into reality. Rorty draws a direct line between pragmatism and Heidegger's critique of what Heidegger called the "ontotheological tradition." The long Western habit of assuming there's some deeper, truer layer of existence waiting to be uncovered if we just think hard enough. Pragmatism says: there isn't. What we have are better and worse ways of talking. Better and worse ways of coping. And the job of philosophy to imoprove the human condition.

La filosofia no és una única cosa, si no varies: una visió sistemàtica del món, un examen sobre les formes pràctiques de vida i una medicina de l’ànima -perquè el dolor no es pot curar, però sí el sofriment innecessari. I crec que, d’aquestes coses, la més interessant és l’última

It’s well-known how Laclau’s work is a synthesis of the main currents of XXth century philosophy: phenomenology, linguistics, psychoanalysis, etc. But it is usually neglected that he was also influenced by analytical philosophy. Tomorrow I’ll talk about it at @UniofOxford #PSA26

Avui dia s’abusa dels termes i convé tenir definicions clares. La diferència fonamental entre un discurs feixista i un de socialista és que mentre el primer situa l’antagonisme extern a la comunitat, com un paràsit a extirpar, el segon el veu intern, constitutiu d’allò polític

Una gran notícia. Valenta @monicaoltra

La qüestió és que, per un progressista, el futur no és només una utopia o un projecte polític cap a on anar, sinó també un punt arquimedià des d’on fer la crítica del present. L’anàlisi d’una cosa perd una dimensió fonamental si se li treu la seva fi, allò cap al que tendeix

Eva Illouz és una pensadora conservadora, no només per les seves posicions polítiques, sinó perquè (a l’igual que Zygmunt Bauman), quan analitza les relacions posmodernes “líquides” d’avui, ho fa sempre des de la “solidesa” del passat, però sense un punt de referència en el futur

Coincido totalmente con el concepto de clase media que tiene en este artículo Antonio. Antonio Gómez Villar, filósofo: “Ser de clase media es querer ascender individualmente” elpais.com/ideas/2026-03-… a través de @el_pais

"Hi ha hagut una profunda metamorfosi des dels anys 70, degut a l'hegemonia del discurs capitalista (que Lacan ja va diagnosticar bé) des d'una clínica de la falta a una del buit, que cancel·laria el desig". Impressionant conferència de Massimo Recalcati youtube.com/watch?v=g8YoHi…

Avui, a les 10h, en breu doncs, NNHPT #12. "La nació", amb Albert Botran. Hi discrepem fort, però amb moltíssima fraternitat. Aquest és el valor. Un tipus molt ben parit, l'Albert. Vam acabar sopant junts i gaudint molt.

Crec que és per iniciatives com aquesta per on pot començar la reconstrucció d’una estratègia a mig termini. Així ho han fet a França i NY. Reconstruir les relacions entre l’esquerra i les classes populars i activar l’abstenció per fer front a l’auge reaccionari.

“El barrio está dislocado, la clase está precarizada, la nación es heterogénea. (…) La tentación es hacer una traducción literal del malestar. (…) Pero no se trata sólo de escuchar, literalmente, el malestar, individual o colectivo, sino de interpretarlo”

"Més que una oposició frontal entre culturalistes i materialistes, a l’esquerra contemporània la lluita és per qui sabrà fer millor les dues coses alhora." Molt interessant llegir a @JoanBurdeus al Quadern d'El País després de compartir una conversa. #google_vignette" target="_blank" rel="nofollow noopener">elpais.com/quadern/litera…

«Totes les coses són engendrades per la discòrdia » Heràclit, Fragments

Els pagesos s'uneixen a la protesta dels docents i accedeixen a l'AP-7 a Girona. Més d'un miler de manifestants, segons els Mossos, i diversos tractors de Revolta Pagesa tallen l'autopista en els dos sentits de la marxa 3cat.cat/3catinfo/quart…

Els del Sí a la guerra, fins on? Servei militar obligatori? Hi enviarien els seus fills a Iran? No a la guerra, fins les darreres conseqüències. Pel dret a viure en pau: Per això l'impacte no l'han de pagar els treballadors, l'han de pagar els beneficis de grans empreses.

«A Roma els esclaus no podien ser reconeguts exteriorment. Quan un senador va proposar que els esclaus tinguessin una vestimenta que els distingís, el Senat s’hi va oposar, per por que els esclaus es fessin perillosos si es feien conscients del seu gran nombre». Antonio Gramsci

He vist a Joan Laporta cantar el barça és la nostra vida fent passets de ball de iaio de festa major i he ratificat, fora de qualsevol racionalitat, que quina sort tenir aquet senyor de president.

Posar la demografia al centre del discurs polític de l’independentisme és una esmena a la totalitat de tot allò que el procés va representar com a revolució democràtica. vilaweb.cat/noticies/els-a…

Socialist MP Tony Benn died 12 years ago today. Benn spent his life fighting for democracy and socialism. At a time when his Labour Party was lurching rightward, he stood steadfast in the way of neoliberalism and militarism. Hear his words about war on the Middle East.