Ángel Moreno

Per fi comencen les veus crítiques des de dins.

Avui és un bon dia per estar orgullosos, un cop més, dels mestres catalans.

Una setmana intensa al sector de l’educació 👩‍🏫🧑‍🏫📚 #Polònia3Cat

Avui seguiment massiu al Vallès Occidental. Demà històric de veritat. #VagaEducació

☕ @XavierDomenechs no entén la gestió del Govern del PSC en educació i seguretat 🗣️ "Vols demostrar tant que et passes de frenada. Si anuncies que un Mosso cobrarà més que un mestre, estàs fent una declaració d'intencions" 📲 rtve.es/cafedidees

@Nina_Hagen_ @mpulidogu @CCOOeducacio Com exafiliat a CCOO, el dijous vam rebre un formulari per votar sí o no a l’acord (jo vaig votar en contra).

@AlAngel_ @mpulidogu @CCOOeducacio Tu com afiliat a CCOO has votat signar acord? Et van demanar opinió? (Només és curiositat)

Increment salarial que tindré amb els acords de @CCOOeducacio Més de 650€ mensuals, sense comptar un nou estadi (també provinent d'acord de CCOO) És poc? Possiblement Quant he aconseguit amb acords d'altres sindicats en els 30 anys com a docent? Zero euros

@mpulidogu @CCOOeducacio Si que és el que ha votat l’afiliació, però el problema per mi i altres és preguntar just en aquell moment, quin sentit té? Just abans de les vagues? Amb una mesa amb oferta pendent? No podíem preguntar després? O ja s’havia tancat i va ser un paripé del que vam ser partícips?

@AlAngel_ @CCOOeducacio La setmana passada, en una assemblea, el delegat ustec demanava que sobretot es fes la del 20. No creia que anèssim a més. Pot ser errada? Podria, però és el que ha votat la nostra gent, company. Però, i si l'errada és l'altra opció? Qui assumeix la responsabilitat?

Un acord que puja 50 euros bruts a l’any (durant 4 anys), menys del 2% del salari anual i que no només consolida la pèrdua del poder adquisitiu del 25% sinó que en genera més. Cal ser molt cínic per explicar-ho així. Tan de bo el col.lectiu us passi per sobre.

A CCOO i UGT hi ha bona gent. Com arreu. El que està clar, però, és que qui domina "el cotarro" té uns interessos que no es corresponen amb els del professorat i l'educació pública. I hi ha qui es deixa entabanar, és clar, però molts afiliats donaran suport a la vaga.

Sovint no estic d'acord amb els sindicats, però, en general, penso que fan la seva feina. En aquest cas hi ha dos sindicats que, per algun motiu, han renunciat a fer-la i això no només compromet els drets laborals dels seus representats, sinó també la millora de tot el sistema.

6 años afiliado a @CCOOpublica, desde el primer día que entré a trabajar en la pública, hasta hoy. Con el colectivo más movilizado que nunca, se firma el pacto de la vergüenza a una semana de unas huelgas que prometían ser históricas, y que ahora lo tendrán que ser sin vosotros.

Els docents i el personal d’atenció educativa no reclamen privilegis: reclamen poder fer bé la seva feina. Baixar ràtios, menys burocràcia, més recursos per la inclusiva i millorar condicions laborals i salarials. El Govern s’ha de moure per arribar a un bon acord sí o sí.

Cuatro apuntes sobre la sociedad iraní para que entendamos tanto sus fortalezas como debilidades para afrontar esta nueva guerra: 1. Irán es un país multiétnico donde la mayoría persa representa cerca del 60% de la población. Luego hay importantes minorías como los azeríes, kurdos, baluchis y turcomanos. La lealtad a la república islámica radica mayormente entre sectores persas que se adscriben al islam chií de línea dura. Así, es un 30 a 35% la parte del país que es realmente leal al sistema de gobierno teocrático de los ayatolas. Otros segmentos no leales a la república islámica, pero nacionalistas, también se pueden sumar en un escenario donde entiendan que está en juego la supervivencia de la nación. Con el 30 a 35% antes dicho, y parte de esta otra población, es que se sostiene la república islámica. 2. Irán es una sociedad muy sofisticada culturalmente. Es un país en el que ciudadanos del común se reúnen a leer poesía. Y donde mejor rendimiento en matemáticas muestran sus estudiantes de distintos niveles. Los iraníes (persas) se sienten parte de una milenaria civilización y ven como incultos y vulgares a sus ricos vecinos de las monarquías petroleras aliadas de Estados Unidos. 3. Desde mediados del siglo XX hay una clase media liberal y tendencialmente prooccidental muy importante en Irán. Que al principio apoyó la revolución de los ayatolas porque detestaba la corrupción de la monarquía del Sha. Pero que al ver el giro al conservadurismo religioso que luego tomó el país se distanció de la república islámica. Es posible que esta clase media celebre la muerte del Ayatola -si se confirma- y que encabece movimientos pidiendo un cambio de régimen. De este sector es que la inteligencia israelí y Trump esperan que surja una nueva dirigencia iraní afín a sus intereses. 4. La república islámica es apoyada en términos religiosos por una parte de la sociedad iraní (como vimos). Y frontalmente rechazada como una reliquia atávica y opresiva por otra. La clave en este punto es que el islam chií enraíza fuertemente entre ese 30 a 35% del país. Lo que hasta ahora ha sido suficiente para sostener el sistema. Y en la guerra del año pasado fue suficiente para aguantar 12 días de ataques israelíes y estadounidenses. Y también para dar duros golpes a Israel. Habrá que ver si logran sostenerse esta vez. P.D. Mañana haré un en vivo en mi canal de YouTube para seguir analizando esta situación. Por lo que les invito a estar pendientes cuando lo anuncie por aquí.

🌍 10 apunts de geopolítica iraniana 1️⃣ Posició geogràfica clau: l’Iran connecta Orient Mitjà, Àsia Central i el sud d’Àsia, actuant com a pont entre corredors comercials i energètics terrestres i marítims. També articula l’espai entre el mar Caspi i el Golf Pèrsic. Té frontera amb l'Afganistan, Pakistan, l'Iraq i Turquia. 2️⃣ Profunditat territorial: la seva extensió, geografia muntanyosa i una població d’uns 85 milions d’habitants li donen capacitat defensiva, mercat intern i influència regional sostinguda. 3️⃣ Potència petroliera: l’Iran concentra aproximadament el 9–10% de les reserves mundials de petroli, amb prop de 150–160 mil milions de barrils, situant-se entre els primers països del món. També és una potència gasística, amb una de les majors reserves de gas natural. 4️⃣ Producció diària: malgrat les sancions, la producció se situa al voltant dels 3 milions de barrils diaris (amb variacions segons context polític i mercat), una xifra clau per a l’equilibri de l’OPEP i diferenciada de la seva capacitat exportadora. 5️⃣ Principals clients del cru iranià: la major part de les exportacions es dirigeixen cap a Àsia, especialment la Xina —principal comprador— i, de forma més limitada o indirecta, altres mercats asiàtics, sovint a través de canals indirectes o amb descomptes vinculats a les sancions. 6️⃣ L’estret d’Ormuz: per aquest pas marítim transita aproximadament una cinquena part del petroli mundial transportat per mar; la seva proximitat dona a l’Iran una palanca geoestratègica de primer ordre. 7️⃣ Identitat persa i rivalitat amb els veïns àrabs: les diferències històriques, culturals i polítiques alimenten la competència regional, especialment amb Aràbia Saudita, en una rivalitat de caràcter geopolític i estratègic que es projecta sobre el Golf i diversos conflictes indirectes. 8️⃣ El factor religiós (xiisme): com a principal estat xiïta, l’Iran projecta influència sobre comunitats i actors afins en països com l’Iraq (majoria xiïta), Bahrain (majoria xiïta amb govern sunnita), el Líban (Hezbollah), el Iemen (huthis) i minories rellevants a Aràbia Saudita, Síria o el Pakistan, tot i que el grau d’influència varia segons el context local. 9️⃣ Aliança amb Rússia i la Xina: cooperació energètica, comercial i militar per esquivar sancions i reforçar un marc geopolític multipolar i enfrontat als Estats Units. 🔟 La qüestió kurda: la presència d’una important minoria kurda al nord-oest de l’Iran, connectada amb comunitats a Turquia, l’Iraq i Síria, afegeix una dimensió interna i transfronterera sensible en termes de seguretat i estabilitat regional.

Las teorías que tratan de explicar las motivaciones de Trump para atacar Irán encajan en uno de estos cuatro grupos. Están interconectadas y no son excluyentes entre sí, como veremos al final: - La teoría del ahorcado. Trump está atravesando un momento delicado a nueve meses de las midterm y necesita un nuevo frente en el que tomar la iniciativa con fuego real y situarse en la posición donde mejor se desenvuelve: al ataque. - La teoría del Imperio petrolero. Trump quiere controlar el petróleo mundial. No porque lo necesite, sino porque lo necesita su único rival (China). Atacó Nigeria, atacó Venezuela y ahora ataca Iran. El control del régimen que administra el paso de Ormuz le daría un capital estratégico formidable. - La teoría del cambio de régimen. Trump no parece muy preocupado en promover la democracia en el mundo (solo hay que ver quiénes son sus socios en el Board of Peace) pero si en tener gobiernos que hagan lo que el diga. Para eso necesitaría cambiar el regimen iraní, que está en su peor momento -como el venezolano o el cubano-. Es una misión difícil sin mandar tropas sobre el terreno. Pero algunos analistas israelíes y americanos están convencidos de que se puede hacer. - La teoría de Israel First. El gran beneficiado por la operación es Netanyahu, que también tiene elecciones en noviembre y que ya dispone de una nueva guerra y nuevos logros con los que justificar su larga ofensiva mesiánica. Llegar a noviembre con Irán derrotado -ya ha matado a Jamenei- es su sueño más húmedo. ¿Pero por qué EEUU debería poner los intereses de Israel por encima de los suyos? Sobre todo ahora que la población americana tiene más simpatías por la causa palestina que por la israelí -según la última encuesta de Gallup-. —-Las cuatro teorías separadas no resultan convincentes, pero al fusionarlas cobran sentido: poner un régimen aliado en Iran, controlar todo Oriente Medio con su gran aliado -Israel-, aislar a China en la región dificultando su autonomía de abastecimiento petrolero… y llegar a las midterm con una gran victoria estratégica y un enorme show televisivo. Un triple desde mitad de la pista.

El punto 2. EE.UU. en vez de Irán.

La jornada de vaga d’avui és històrica, pel seguiment i l’impacte. Cal que arribin els recursos suficients i el finançament per atendre la diversitat i millorar les condicions laborals dels professionals de l’educació. L’educació necessita un acord de país! @CCOOeducacio

Avui hem buidat les aules i omplert els carrers! Visca les companyes i companys d’educació en lluita! Calen molts més recursos per una educació de qualitat, amb més sous i menys ràtios. Cal arribar al 6% de PiB!

⚠️ Massiva i històrica mobilització de la comunitat educativa de Catalunya. Els docents han dit prou de manera contundent al menyspreu del govern. Ràtios més baixes, més recursos i sous dignes! #VagaEducativa