BonesManeres

Vestir bé és saber triar la roba que més bé ens escau, independentment de modes, personalitat i altres idees estrambòtiques que puguem veure a les televisions i al cinema.

Avui: què és acceptable i què no pel que fa a les bones maneres i el comportament social? Mòbil prohibit en certs àmbits ? Nens sorollosos i descontrolats o ben vigilats pels pares? Servir alcohol als avions? Meditem si potser hem confós tolerància amb degeneració.

No corregiu mai el lèxic, la gramàtica o els errors lingüístics d'alguna persona en públic. En la nostra llengua, lamentablement, això pot passar sovint. Tant per deixadesa com per manca de possibilitats d'estudi. Fer avinent els errors en privat, sempre donarà millors resultats.

Tret que es tracti d'un cas d'emergència i la vostra consulta o compra sigui realment ràpida, no entreu mai a les botigues o oficines quan són a punt de tancar.

No toqueu mai la part baixa de l'esquena (ni tampoc les espatlles) d'algú per poder passar o poder-vos moure al seu voltant en una festa. És incòmode i innecessari. Amb un petit "Disculpeu" amable n'hi ha prou. En cas de música massa alta, un lleu copet a l'espatlla.

La recomanació és no preguntar mai a ningú quina feina fa. Per a alguns és classista o avorrit. En una primera trobada, si el tema hi surt, se'n parla. Hom pot fer avinent la pròpia professió, però si veu que l'altra no diu res de la seva feina, cal respectar que no ho expliqui.

No bombardegeu els vostres amics o parents amb missatges de text. Encara menys fent un text per a cada frase. I emoticones, les justes.

Si camineu per un carrer, més o menys concorregut, i us cal aturar-vos per entrar en una botiga, mirar un aparador, un número de casa o simplement consultar el mòbil, feu un pas a banda, no us quedeu palplantats al bell mig de la vorera per a no molestar les altres persones.

Embrutar amb signes o lletres acolorides o altres ximpleries, parets, persianes de botigues, trens, portes, etc. és quelcom que hauria de ser durament penalitzat. O multa o fent-ho netejar a l'autor. Per què hi ha tanta permissivitat? No és art urbà. És lletjor general.

Recordatori: els pantalons curts, tant per a l'home com per a la dona, només quan anem d'excursió, a la platja o fem esport. Dur-los en altres circumstàncies és d'un mal gust inexplicable.

Per molt que el mòbil hagi esdevingut el gran sistema de comunicació, les targetes de visita continuen sent vàlides i encara es fan servir. N'hi ha moltes només amb el nom i el telèfon. Així no obligues un tercer a fer-li enregistrar el teu contacte al seu mòbil.

Eviteu fer servir en tota hora i en tot moment llenguatge groller. El llenguatge inapropiat en converses públiques fa feredat, encara que no es diguin males paraules. És clar que si ens cau un pes gros al dit del peu, hom no pugui evitar renegar com un carreter.

En qualsevol acte on aneu amb parella, vigileu molt que un dels dos no vagi massa elegant i, l'altra, molt d'estar per casa. La ridiculesa i el mal efecte que fa és terrible.

Cal recordar-ho: tan estúpids i impertinents són els homes i les dones que volen seguir la moda amb desfici, com aquells que s'entossudeixen a no seguir-la. Com sempre, i en totes les coses, ha de prevaldre la mesura. Tanmateix, en cas de dubte, no us mogueu del tall clàssic.

Tant a casa com en un restaurant, primer se serveixen els plats a les dones. En sentit horari al voltant de la taula. Després, els homes, també en sentit horari. Que la indústria de la restauració avui dia ho rebenti tot pels aires, no ens ha de fer oblidar allò que és correcte.

Ajudeu els vostres fills infants o adolescents a aprendre bones maneres. Mengeu junts i esdevingueu models d'horaris i actituds, per exemple. Establiu normes familiars que incloguin respecte, consideració i integritat, i doneu exemple complint-les, primer vosaltres.

Si us heu allunyat d'algú, s'ha esquerdat l'amistat o l'amor i ja no us veieu més, marxeu per sempre. Ara se'n diu fer ghosting. És intolerable tornar uns anys més tard per demanar un favor o ajuda per fer una mudança o promocionar el vostre llibre, com si no hagués passat res.

Cal saber ser tolerants per facilitar la convivència. Però davant persones intolerants, és, indefugiblement, l'únic moment que no cal ser tolerant.

Manuals de poca categoria afirmen que hom pot crear el seu propi estil a l'hora de vestir. Compte. Cal conèixer bé el propi cos, els teixits i tenir bon gust. Això darrer és el més difícil d'obtenir.

Si teniu la sort de rebre una invitació que especifica com cal anar vestits... vigileu. Si hi diu que podeu assistir: "Informal elegant", alerta! És un oxímoron impossible de resoldre. Mireu d'aclarir-ho o no hi aneu.