Catatún

@Ormellix @MundoAres Objectiu: estat independent. Situació: la política dins del territori és i no pot ser més que una pura sucursal de Madrit-155. Estratègia: desobediència, govern a l'exili i mobilitzacions model Hong-kong, amb el dret a la independència unilateral com a minoria ètnica perseguida.

La substitució ètnica comença fent-te fora de casa teva i de la teva ciutat.

@SergiMaranya @Irma_Doux A mi m'ha desempadronat l'Ayunt. de Bcn, he demanat l'expedient i no m'ho donen, ho he denunciat a l'APDCAT, al GAIP i al Sindic de Greuges. A banda s'han empadronat en una casa nostra dos marroquins amb un contracte fals i m'ha denunciat els mossos a mí per falsedat documental

Necesitamos que la población lo rechace o es el fin. Europa | Christine Lagarta presiona fuerte para imponer su euro digital. Habilitará la vigilancia masiva, el control programable del gasto y la censura financiera, erosionando la privacidad y la libertad individual.

D'on surten tants calers per a regalar 2.800€ al mes als immigrants? Quina merda és aquesta?

QUÈ ÉS AQUEST MALESTAR? Hi ha un malestar difícil d’explicar perquè no neix d’una sola escena, ni d’un sol fet, ni d’una sola persona. Neix d’una acumulació. Camines pels carrers del teu país i, sense que passi res d’extraordinari, notes que alguna cosa s’ha desplaçat. Els sons, les cares, els comerços, les llengües, els gestos, els codis. Tot pot semblar normal des de fora, però per dins hi ha una sensació estranya. Com si el lloc continués portant el mateix nom, però hagués perdut una part del seu rostre. No és que tot hagi de ser igual que abans. Cap país viu congelat. Cap poble existeix sense canvis. Però una cosa és el canvi que una comunitat assimila des del seu centre, i una altra és el canvi que li desfà el centre. El primer pot enriquir. El segon desorienta. I el que molts catalans comencem a sentir no és incomoditat davant la diferència, sinó desubicació davant la pèrdua de continuïtat. Aquest malestar apareix quan la llengua pròpia deixa de ser la respiració natural del carrer. Quan parlar català sembla una interrupció en lloc d’una normalitat. Quan entres en un establiment del teu barri i ja no saps si el país hi serà reconegut. Quan l’espai públic continua sent administrativament català, però cada vegada menys culturalment català. És una sensació subtil, però persistent. No et fan fora amb una ordre. Simplement el lloc deixa de respondre’t com a casa. I això és el que costa dir sense que et vulguin caricaturitzar. El català no pateix perquè odiï ningú. Pateix perquè veu com el seu món es desfà sense que gairebé ningú li permeti anomenar la desfeta. Se li diu que tot és diversitat, que tot és normal, que tot és inevitable, que tot és progrés. Però el cos sap coses que els discursos amaguen. I el cos d’un poble també nota quan la seva terra deixa de tenir-lo com a centre. La desubicació existencial és aquesta. Ser de casa i començar a sentir-te visitant. Caminar pels carrers que haurien de confirmar-te i notar que cada cop et retornen menys. Veure que el país no desapareix com desapareix una bandera cremada, sinó com desapareix una olor, un to, una manera de saludar, una llengua que abans donava forma a la vida comuna. No és una explosió. És una substitució lenta de la familiaritat per l’estranyesa. Per això aquest malestar no és una anècdota emocional. És un símptoma nacional. Un poble necessita reconèixer-se en la seva terra. Necessita que la seva llengua, els seus codis i la seva memòria no siguin una presència residual, sinó l’ordre natural del lloc. Quan això es trenca, la ferida no és només política. És existencial. Perquè no perds només poder. Perds món. Ens han volgut fer creure que sentir això és sospitós. Que trobar a faltar el rostre propi del país és una forma de tancament. Però no hi ha res més humà que voler viure en una terra que encara et parli amb la veu del teu poble. No hi ha res més natural que voler que casa teva continuï semblant casa teva. Què és aquest malestar, doncs? És la consciència encara confusa d’una despossessió. És el moment en què el català mira el seu carrer i entén, potser sense paraules, que el conflicte ja no és només institucional, ni lingüístic, ni electoral. És molt més profund. És la lluita perquè la terra catalana continuï sent un lloc on el poble català pugui reconèixer-se, viure i continuar.

No podem fer com a Suïssa?. Referendum per saber si volem regularitzar o no. Per saber si volem posar sostre a la multireincidencia o no?…No podem ser 10 milions.

Han obert les portes a criminals i es pensen que per fer servir eufemismes, podran amagar llur responsabilitat. Són traïdors a la pàtria aquells que no vetllen per la vida dels seus compatriotes!

Calla! Ja no tens dret a parlar de sobirania ni llibertat, quan has pactat amb el 155. I no pots parlar de democràcia quan has fet cordons sanitaris per a excloure partits democràtics. Fas fàstic!

🤔 COM ES DIU 'CATETO' EN CATALÀ? ✏️ El mestre @Virgili7 ens dona alternatives per evitar aquest castellanisme i recuperar mots genuïns en català com ‘capsigrany’, ‘pallús’ o ‘tanoca’, entre d’altres. ▶️ Recupera la secció: radioestel.cat/podcasts/un-fa…

1. Vet aquí la publicació de #boncatalà del 2 de maig. Serà un enfilall d'un parell d'unitats: Si podeu dir coses com, per exemple, “totes aquelles persones que vindran a la conferència”, heu de saber que no és gens escaient. En #boncatalà ho hauríem de dir així: +

"Dic allò que em diuen que digui els de dalt..."

@fvonhauke @EstebanRafaelJr Esto significa que Dios no prohibe hacer toda imagen, sino aquellas que hacen referencia a "otros dioses". Es decir, prohibe hacer ídolos para adorar a dioses (demonios) y no únicamente a Él. Interpretar literalmente la Bíblia tiene el riesgo de perder su sentido espiritual.

@Catatn1 @EstebanRafaelJr ...el Arca fue construida por órdenes de DIOS, a diferencia de todas las imágenes que hay en los templos... ...y aunque tenía 2 querubines, estos estaban postrados, dando a entender que DIOS estaba dentro de la misma arca...

🟥🟦 Ni izquierda ni derecha: el llamado radical del católico. El conformismo es uno de los mayores peligros para la vida cristiana. Cuando el católico deja de pensar, actuar y salir de su zona de confort, su fe se vuelve estéril. La historia de la Iglesia, especialmente en los primeros siglos, nos muestra un testimonio completamente distinto: hombres y mujeres que, inspirados por Cristo, fueron capaces de dar su vida antes que someterse a un orden injusto. Los mártires no negociaron la verdad. No se adaptaron al sistema. Vivieron conforme a un orden superior: el derecho natural y la ley de Dios. Hoy, el desafío sigue siendo el mismo. No se trata de elegir entre ideologías o bandos políticos, sino de buscar un orden auténticamente humano, en consonancia con la verdad, la justicia y el bien común. Como enseña el Catecismo de la Iglesia Católica, el cristiano está llamado a transformar el mundo desde la verdad, no a diluirse en él. En este clip el padre @JaimeMercant hace una llamada a la valentía, a la coherencia y a una fe que no se conforma con lo superficial.

הנזירה , שייכת לקהילה הצרפתית בישראל, וגם עמיתה ומרצה, קיבלה חבלות לא פשוטות ופונתה במצב קל. תיעוד מהפינוי שלה. התיעוד פשוט מזוויע. מאז שאני מצייץ על נצרופוביה, אני מקבל לא מעט תגובות של וואטאבאוטיזם הזוי: הנוצרים עשו אינקוויזיציה🫣 איזה הזיה. לא רק זה: אני מקבל גם קללות שאני שונא ישראל. מי שכותב דברים כאלו הוא החשוך שונא ישראל! האיש שפוגע באשת דת רק כי היא מדת אחרת, הוא גזען מסריח וגם אלו שמגיבים. אם היה יוצא סרטון כזה של נוצרי תוקף באכזריות יהודי בעל חזות דתית או איש דת, אין במדינת ישראל אחד שלא היה מזדעזע. גם הפעם חייבים להזדעזע .

Le visage de l'imbécilité.

No confonguem judaïsme amb sionisme.

Mentre ens diu que posem llaunes de tonyina, ell posarà txistorres...

@sergi_boixader @MGalimanyB @polonia3Cat @queconovell @salvadorilla Mentre ens diu que posem llaunes de tonyina, ell posarà txistorres...

Realment aquests del @polonia3Cat cada dia ho fan millor! En @queconovell clava el President @salvadorilla! Felicitats Queco! 👏👏👏

M'HO ENVIA UN AMIC. Persones com aquestes honoren les seves arrels i son capaços d’enfrontar-se intel.ligentment amb aquests espanyolitzadors, conqueridors i avasalladors que tracten d’anorrear-nos. Visca el català del Princioat, de la Catalunya Nord, del País València, de les illes, de l’Alguer i de l’Arago, al q li diem la Franja, també! I Visca Catalunya! UNA BONA LLIÇO D'HISTÒRIA PELS QUE NO HO SABIEN.

I ens deien conspiranoics...

No caiguem en redundàncies: Allò que es manté, no pot fer-ho si no és en el temps. De la mateixa manera, tot el que puja ho fa amunt...