Tania Coll Cuberas

@AnndeHaroM Sí! No hi ha com un inici tan poètic per començar una campanya electoral, ara se'ls giren dues feines, una, buscar afiliats per poder fer llista i l'altra, buscar local!!

No serà que ja heu començat la mudança perquè us fan fora del local? No sé on penjareu els cartells

Hi ha maneres de fer política i maneres de provocar. I cada vegada hi ha més gent que veu clar quin és el joc: generar tensió, esperar la reacció, victimitzar-se i convertir-ho tot en un espectacle permanent. Anunciar segons quines visites, segons on i segons com, no és ingenu. És una operació calculada per buscar soroll, confrontació i titulars. I després vindran els escarafalls, els vídeos i el relat de “mireu com ens ataquen”. Per això, el més intel·ligent que pot fer Berga és exactament el contrari del que busquen: ni escridassades, ni espectacles, ni regalar-los protagonisme. La millor resposta és la indiferència absoluta. Ningunejar aquest circ polític i continuar fent vida normal. Perquè quan algú necessita constantment provocar per ser el centre, el pitjor que li pots fer és deixar-lo sense focus. I sobretot, deixeu-nos gaudir de la Patum en pau. No embruteu una festa que és de tothom amb la vostra política de confrontació i merda mediàtica permanent.

@Cel_ennuvolat @diariRegio7 Exacte. Nosaltres els deiem “mercenaris”

@esparrauet @diariRegio7 @JuditViBA Ho diu el que s’ha d’amagar perquè no s’atreveix ni a posar el seu nom. Au va, ves passant. Que tu vas pel mateix camí.

@AnndeHaroM @diariRegio7 Saps què passa? Que els ciutadans t'evaluaran pels fets i els fets són els què són i precisament no acompanyen les teves paraules. "La política sense coherència és només ambició disfressada de servei" (Marc Aureli)

@diariRegio7 Ai Judit. Abril del 2025, quan deies que mai tindries res a veure amb AC. “Aquests són els meus principis. Si no li agraden… en tinc d’altres. “(Groucho Marx)

Judit Vinyes, portaveu de BeGI: «M'ha sorprès la quantitat de persones que m'han dit que votarien a Aliança» regio7.cat/bergueda/2026/…

Hola Isaac, He estat dins d’AC i, precisament per això, sé de què parlo. No votaria un partit que diu una cosa i en fa una altra, que utilitza la gent pel seu propi benefici i que gira al voltant d’un lideratge on discrepar no és una opció real. Tampoc votaria un projecte on el cap de llista tingués altres objectius més enllà del municipi, ni un espai que critica el processisme mentre s’omple de les mateixes dinàmiques i perfils. Ni a les municipals ni al Parlament, per coherència. Com deia Einstein, si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix. I això, malauradament, és més del mateix.

Maleïda hemeroteca Dues imatges, mateixa persona. A mi em deia que res a veure amb AC , “ni ara ni mai” Avui: alcaldable d’AC a Berga. No és cap canvi d’oponió. És dir una cosa i fer la contrària quan convé. Això té un nom (entre altres), falta de credibilitat. Berga mereix més que això.

@JuditViBA @CatalunyaAC @BerguedaAC Sí, però estaria bé que primer pensessis en fer una llista amb cara i ulls perquè això passi!

Fora de #Berga vosaltres! Ens trobarem en un any a les eleccions! @CatalunyaAC @BerguedaAC

@orriolsderipoll @BerguedaAC @salvadorilla Lliurepensament? Del que el garantiu vosaltres, au va

Fins ara, davant de qüestions incòmodes, BeGI tenia una fórmula infal·lible: l’abstenció. Ni sí ni no. Ni risc ni compromís. Ho vam veure en mocions rellevants: des de la de Palestina fins a la de la moratòria de locals comercials. Quan tocava posicionar-se, la resposta era quedar-se al mig. Ara, però, amb la integració en un projecte que presumeix de tenir-ho tot clar, aquesta comoditat s’acaba. Perquè fer discursos és fàcil. Votar en conseqüència ja no tant. Ja no hi haurà terme mig: caldrà posicionar-se de veritat. I és aquí on es veurà si tot era relat… o projecte. S’ha acabat l’abstenció còmoda. Ara toca decidir.

Malament rai quan ha de sortir el Sant Crist gros. Problemes al paradís?

@AnndeHaroM Penso que AC no ha calibrat prou bé que el càrrec d'assessor no requereix el mateix perfil que un Cap d'Organització, que exigeix estratègia i capacitat per construir ponts per mantenir la solidesa interna del partit. Destruir l'integritat del partit és la pitjor estratègia.

Segons les enquestes i els resultats que es preveuen per AC al Parlament, tot sembla indicar un creixement important. Però abans hi ha les municipals… i aquí no hi ha fum que valgui. Fer llistes és la prova de foc: o tens equip o no el tens. Quan l’estratègia és anar a pescar gent d’altres partits mentre deixes de banda la pròpia gent, el resultat és bastant previsible: caps de llista sí, però dificultats reals per omplir equips mínimament sòlids. Perquè una cosa és fer soroll, i una altra molt diferent és construir estructura. Veurem a quants municipis es poden presentar i, sobretot, amb quines llistes. Potser és aquí on es començarà a veure la realitat: menys projecte del que es ven… i més del de sempre — política de cadira disfressada de projecte.

@AnndeHaroM La falta d'estructura és una conseqüència directa d'escollir una persona com a Cap d'Organització sense cap tipus d'experiència política prèvia. El perfil buscat sol ser algú que hagi tingut com a mínim una Regidoria que avali la seva formació i que entengui els processos interns

Reflexió setmana 5: l’extrema mediocritat En política es parla constantment d’extrema dreta i d’extrema esquerra, com si tot el debat es reduís a aquests dos extrems. Però sovint la realitat és molt més simple: el que abunda no és l’extremisme ideològic, sinó l’extrema mediocritat. Amb algunes excepcions —pocs polítics amb criteri, preparació i vocació de servei— la sensació cada vegada més estesa és que molts han arribat a la política sense projecte, sense idees i amb un únic objectiu: la cadira i la pagueta. Quan la política deixa de ser servei públic i es converteix en una carrera personal, el debat es degrada, el nivell baixa i el país ho acaba pagant. Potser el problema real no és entre dretes i esquerres. El problema és entre la mediocritat… i la resta.

@orriolsderipoll Sempre i quan tingueu gent per fer llista a Manresa, perquè després de la noticia del Sr. Perramon de què AC li ha ofert tres vegades consecutives la candidatura a l'alcaldia de Manresa, potser caldrà fer un curs de motivació pels afiliats del Bages, perquè vagin a la llista...

Avui Aliança Catalana fa un curs de formació a Manresa, ciutat degradada i irreconeixible, a on ja només pot capgirar les coses el nostre partit. Els manresans saben q Junts (i qui es ven a junts) no farà re més que perpetuar "la puta, la ramoneta i el 3%" q ha destruït el país.

@naciodigital @PereFontanals El souflé baixarà més si la Sílvia deixa de presentar-se a les Parlamentàries! No hi ha qui pugui superar la seva oratòria! I la gent veu la seva cara quan parlen d'AC. Sense ella els auguris són molt negres!

L'efecte Sergi Perramon: Aliança Catalana es queda sense el «candidat somiat» a Manresa ✍️ Ho explica @PereFontanals naciodigital.cat/manresa/politi…

Reflexió setmana 4: el talent de casa Llegint la notícia sobre el cas de Sergi Perramon a Regió7, torna a aparèixer una idea que cada vegada es repeteix més en alguns partits: la necessitat constant d’anar a buscar “talent” a fora mentre es desgasta o es menysté la gent que ha treballat des de dins. Cap projecte polític no es construeix només amb fitxatges. Es construeix amb persones que hi han cregut quan no hi havia focus ni titulars, que han dedicat temps, energia i sovint també reputació personal. Quan una organització transmet que el valor sempre és a fora i que el que hi ha a dins és prescindible, el missatge que arriba és molt clar: la fidelitat pesa menys que l’oportunitat. I això, a la llarga, passa factura. Perquè els projectes que deixen de cuidar la seva pròpia gent poden guanyar titulars a curt termini, però acostumen a perdre credibilitat a mitjà termini. En política municipal, el talent sovint ja hi és. Només cal saber reconèixer-lo.