D

@jm_mallarach Això va començar amb el que es va anomenar "revolució verda"a principis dels 40. Ara en podríem anomenar "revolució cancerígena". Molt mala peça al teler i de molt difícil solució. El mal està fet i els disruptors ja estàn a la cadena.

Com és que s'hagin deixat enganyar tant els agricultors? Allò que la indústria agroquímica els promet resoldre a uns preus força alts ho podrien aconseguir de franc sense cap dels efectes negatius indesitjats per a la salut ambiental i humana 👇👇

@jordievole @rosamariaartal Apoyaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya... i contigo empezó todo. Vinieron a por el catalán i callé... El monstruo ya estava creado,ahora a disfrutar lo creado amigo.

Por primera vez se condena a un Fiscal General del Estado. Por primera vez se imputa a un expresidente del gobierno. Por primera vez… el que pueda hacer, qué haga. Y alguien en su despacho fumándose un puro mientras escucha… m.youtube.com/watch?v=qFK8uq…

Respecte l'Informe Fènix, uns comentaris extra dedicats a la gent que s'ubica a l'esquerra: - El famós "PIB vs PIB/càpita". Cal tenir clar que el creixement del PIB i la població genera més espai d'acumulació fàcil de capital i més poder rendista dels terratinents urbans. No és casualitat ni un error que aquest hagi estat el model de creixement econòmic. És el que ha fet la nostra lumpenoligarquia perquè li interessava. Res a veure amb el potencial productiu de la burgesia catalana del XIX. No haver assenyalat això a temps ha estat un error greu de tots. Ara molt de mal ja està fet i estem atrapats en una inèrcia. - Respecte el subdebat productivitat - salaris, i la relació causal entre un i altre. Aquí emergeix un debat econòmic-polític complex però antic. Marx en parlava p ex a "Sou, preu i guany 1865). El liberalisme econòmic tendeix a naturalitzar els salaris (productivitat -> salaris), mentre les esquerres assenyalem que els salaris són el resultat d'una correlació de forces per repartir el producte nacional. Fins i tot destaquem que pujar salaris estimula l'augment de la productivitat. En vaig parlar una mica aquí: nexenacional.cat/la-formacio-de… - Hi ha gent d'esquerres que fa anàlisis i discursos totalment desconnectats de la realitat del nostre país. Tradueixen de l'anglès anàlisis forans trasplantats directament. Prioritzen entrar en debats internacionals, acadèmics o activistes, enlloc de respondre als nostres problemes. Hi ha gent més preocupada de l'ICE de Trump que de l'empobriment específic que atenalla Catalunya. Els Països Catalans tenen com a problema estructural profund aquest model productiu dels últims 25 anys. Font de desigualtat, pobresa, descohesió i descatalanització. Abordar això ha de ser una prioritat. - Un altre error freqüent de gent d'esquerres, que jo he escoltat diversos cops en espais presumptament de nivell intel·lectual, és dir que aquest model productiu empobridor és el resultat de dinàmiques del sistema econòmic mundial. Prou ja d'aquesta bullshit. No existeix tal determinisme estructuralista, això només porta a la impotència política i a exonerar els responsables d'aquest model. No és més radical qui assenyala el sistema però acaba reforçant l'stato quo. - Es pot generar un nou consens i un nou front polític per abordar aquest problema greu. Aquest front es pot articular amb perfils diversos, més enllà de l'esquerra o del catalanisme. Millor, més suports. Es fa i punt. Qui menyspreï l'Informe Fènix pq hi ha liberals entre els autors demostra que no serveix uns principis-objectius sinó una identitat contracultural, reactiva i sense agència autocentrada.

"hippie"

@eliseuvilaclara És una còpia de la broma a un tram del Bruc de 6 km a 80km/h en una autovía de doble carril sense poblacións ni res.

Es pot saber què és aquesta broma del radar de Tram al Túnel de la Rovira amb limitació de 40km/h? Una via ampla sense vianants i sense entrades ni sortides que no suposa cap perill?

@QuicoSalles @antoniobanos_ @jordiborras No! Aquí,no! Sempre d'acord amb tu i les teves piulades. Però això no. La gent està cansada d'aquestes merdes. L'esquerra cau a plom precisament per tuf com aquest. La gent acaba per no creure res i creure que tot és pamfletisme subvencionat.

Sempre amb en @jordiborras. Sempre.

Informe Fènix: Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic vilaweb.cat/noticies/catal…

Tots els diaris aragonesos van plens dels 790.000€ que la Generalitat de Catalunya ha reclamat al Govern d’Aragó per les obres de Sixena que van marxar del MNAC i el Museu de Lleida al 2016 i 2017. Com és que no s’ha comunicat als mitjans catalans? Enèssim error en aquest tema.

A la presentació de l'informe Fènix: Catalunya ha tingut un menor creixement en PIB per càpita que la mitjana europea i se n'ha allunyat. Avui està 6 punts per sota de la mitjana europea i fa 25 anys estava 6 punts per sobre. El creixement del PIB total ha estat poblacional.

@pilarcarracelas Partint de la base que al IPC no compten el preu de la vivenda,per què es considera un actiu d'inversió. Doncs,podríem dir que això de la inflació és el joc del il.lusionista per crèduls. Si comptessin la vivenda els sous avui dia estarien duplicats

Ah, molt bé. Com que no són productes bàsics, oi.

@UnSrdeBarcelona @AmetllerOrigen T'has fotut un gat pensant-te que era una llebre.

M’agrada comprar a @AmetllerOrigen … per múltiples motius. M’atenen en català. El producte és caret però bó i escollit. Les botigues són agradables. El personal és amable i sembla ben cuidat per l’empresa. Però sobretot, i per mí és important, posen música boníssima… tot just ara, Roxy Music. Perfecte.

Jo, si fos independentista, aprofitaria aquest ambient de final de Règim per falcar el govern de l'estat de qui em vull independitzar. Jugada mestra.

Proposo que @ariadnaoltra apreti a Trapero per ordenar espiar professors com està apretant a la portaveu d'USTEC.

@La_SER @rosamariaartal 🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣

'Corriere della sera' compara la economía italiana con la española y su conclusión es clara: "España es el nuevo motor de Europa" cadenaser.com/nacional/2026/…

@rac1 @vialliure ENCARA NO HA DIMITIT?😳

🔴 La consellera Niubó considera les vagues d'Educació "desproporcionades" i anuncia una mesa sectorial per dijous 🔊 Recupera l'entrevista del @vialliure #Echobox=1778407666" target="_blank" rel="nofollow noopener">rac1.cat/politica/20260…

@anadal La pregunta és:cuando esté todo guetizado,los icipientes skid row estén assentados i aparezca una crisis económica o la IA sustituya los trabajos precarios. Quién va a dar la cara i responsabilizarse del caos que tendremos TODOS?

La frase de Aznar, leída con atención, deja al descubierto un consenso silencioso entre la derecha que él representa y el centro-izquierda que gobierna. La pregunta «¿quién hará el trabajo de los inmigrantes?» solo tiene sentido si damos por supuesto que existe un trabajo "de los inmigrantes" : una categoría de empleos que los nacionales no aceptan porque están mal pagados, son precarios, físicamente duros o socialmente invisibles. Aznar no defiende a los inmigrantes; defiende la utilidad del segmento de mercado laboral que ocupan. La frase no es un alegato humanista, es un balance contable. Y como todo balance, descansa en una premisa: que hay seres humanos cuya función económica es sostener el escalón que nosotros no queremos pisar. Éticamente es inasumible. Me preocupa la convergencia PSOE-Aznar. El Gobierno actual no discute la premisa de Aznar: la administra. La regularización por arraigo, los contingentes sectoriales orientados al campo, los cuidados, la hostelería y la construcción, la tolerancia tácita de la economía sumergida en esos mismos sectores… toda la arquitectura legal vigente acepta que la inmigración cumple, en lo fundamental, la función que Aznar describe. Cambia la retórica pero se mantiene la estructura: el inmigrante entra para hacer lo que el nacional ya no hace. Aznar no critica al PSOE; le agradece, sin saberlo, que ejecute su modelo. En medio de ese contexto de inmigración masiva los jóvenes españoles con talento y formación se marchan y los que temen marcharse no encuentran trabajo. El argumento demográfico clásico («faltan trabajadores, hacen falta inmigrantes para pagar las pensiones») supone una productividad por trabajador estable, pero la productividad por trabajador no es estable: está aumentando, y en algunos sectores aumentará violentamente en la próxima década gracias a la tecnología, la automatización y la IA. La pregunta correcta ya no es «¿quién hará el trabajo?», sino «¿quién se quedará con las ganancias de productividad?». Si esas ganancias se gravan y redistribuyen, una población menor puede sostener un sistema de pensiones más generoso. Si no se gravan, no hay número suficiente de inmigrantes que salve nada: el agujero solo se traslada. Sin estructuras previas, la inmigración no es bendición sino estallido. Una inmigración adecuada exige un país preparado para absorberla. Y eso significa, antes que nada, una sanidad primaria que no esté colapsando, una escuela pública con ratios sensatos en los barrios de mayor presión migratoria, una vivienda que no expulse a recién llegados y nativos a la misma trinchera. Sin esas estructuras, la inmigración deja de ser oportunidad y se convierte en el combustible exacto que alimenta la xenofobia de Aznar. La xenofobia no nace de que haya inmigrantes; nace de que el Estado se haya retirado de los lugares donde la integración debería hacerse. La integración no la debe hacer el mercado o la gente: la debe hacer la Administración. Los mercados no integran, ordenan jerarquías. Integrar exige gestión pública intensa: enseñanza del idioma, la cultura y la filosofía, reconocimiento de títulos, formación profesional, planificación urbana, inspección laboral, política antidiscriminación... Nada de eso ocurre por inercia. Cuando una administración delega la integración en «la convivencia espontánea», lo que obtiene es segregación espontánea. Ser inmigrante no puede equivaler a ocupar un puesto reservado en el sótano del país, o en las cloacas. Si una sociedad necesita brazos baratos para funcionar, su problema no se resuelve trayendo brazos: se resuelve mirando por qué hay sótanos o cloacas. Suelo comparar las sociedades con bosques. Un bosque saludable no es el que tiene una sola especie. Los árboles que llaman invasores me parecen muy útiles, pero exigen una intensa gestión para que sean una oportunidad y no un problema. La biodiversidad con gestión es una maravilla, la biodiversidad sin medida y sin gestión es un desastre.

Spain is Europe’s last remaining experiment in large-scale immigration. PM Pedro Sánchez’s open-door policy has led to an extraordinary rise in new arrivals -- and they are transforming society. I did a deep-dive w @theboysmithy @inari_ta @danieldombey as.ft.com/r/390d75ed-6c5…

Ha dit res ja C C O O sobre infiltrar mossos a les asamblees de mestres.

✍️ EDITORIAL | La tomba de qualsevol govern democràtic: La infiltració de policies en assemblees de docents hauria de provocar una crisi política de primer nivell i, fins i tot, posar en dubte la continuïtat del govern de Salvador Illa. Per la gravetat dels fets, però sobretot per la manera com l'executiu està intentant rebaixar-ne l'impacte i convertir-ho en una simple qüestió tècnica. En democràcies decadents apareix sovint una temptació perillosa: acostumar la població a allò que hauria d'escandalitzar-la. Les reaccions de les últimes hores per part del Govern evidencien aquesta barroera estratègia, que pretén reduir a una discussió administrativa sobre protocols policials un assumpte que tracta de drets fonamentals i dels límits democràtics més elementals. Dues policies de paisà assegudes al fons d'una aula, fingint que són mestres, prenent nota del que diuen uns docents que preparen una vaga. Aquesta és la realitat i és suficient per a fer caure un govern en bloc. Tot el que ha vingut després són intents matussers de maquillar-ho amb llenguatge burocràtic i justificacions procedimentals. La cúpula dels Mossos d'Esquadra parla de “recollida d'informació” i “avaluació de riscos”, com si aquestes expressions fredes i impersonals poguessin amagar el fet essencial: policies encoberts monitorant una reunió sindical. La resposta política n'ha accentuat la gravetat. La consellera Parlon optava per tancar files amb Trapero i refugiar-se darrere la “professionalitat” dels Mossos. Una professionalitat, la dels agents, que ningú no ha qüestionat en cap moment. El Govern, novament, se servia d'un argument trampós i mesquí per a desviar el debat. El problema no és si els policies van executar correctament una ordre. El problema és que la Generalitat doni cobertura política a una pràctica incompatible amb els estàndards mínims que permeten homologar qualsevol democràcia. De fet, es poden executar ordres amb absoluta professionalitat en actuacions profundament abusives. El problema, per tant, és la decisió política que hi ha al darrere i la normalitat amb què ara es prova de justificar. La legalitat, per si mateixa, no fa que una actuació esdevingui decent o moralment acceptable. La democràcia va més enllà de l'aplicació de protocols. Exigeix límits i sentit de la proporció. Per a alguns, els sindicats poden resultar pesats, demagògics o corporativistes. Tant se val. Tenen dret a reunir-se sense policies infiltrats. I els governs democràtics tenen el deure de garantir aquest dret amb una cura exquisida. El dret de reunió i les llibertats sindicals existeixen precisament per a protegir espais de deliberació lliures de la ingerència dels aparells de l'Estat. Les promeses d'ordre i moderació amb què Illa arribà a la Presidència de la Generalitat han desembocat en pràctiques policials que equiparen reivindicacions laborals amb el crim organitzat o l'amenaça terrorista. El president hauria pogut reconèixer la gravetat dels fets, apartar responsables i marcar distàncies amb aquesta actuació ignominiosa. Però ha fet tot el contrari: ha defensat l'operació, ha blindat Trapero i ha intentat desacreditar tota crítica, presentant-la com un atac al cos policial. Aquest comportament és impropi d'un govern, més encara, si es proclama com a progressista i garant dels drets civils. Per això, el cas no pot resoldre's amb un parell de compareixences i un comunicat ambigu. Un govern que vulnera la confiança cívica d'aquesta manera perd l'autoritat moral necessària per a continuar governant. I quan un govern perd l'autoritat moral, la seva caiguda deixa de ser una qüestió partidista i esdevé una obligació democràtica.

ÉS BRUTAL: “L’assassí de Guillem Agulló va fer menys anys de presó que no els que ja ha fet Pablo Hasel, que no ha matat ningú” vilaweb.cat/noticies/rafa-…