Kim Dorca@Savallsblog
Demà és Sant Jordi, patró de Catalunya i dia dels enamorats —amb permís de la mòmia d’en Mendoza, la bilis de la Loles i el revisionisme d’Uclés. Demà els catalans ens regalem roses i llibres, per estupor del món: triomf de la cultura i menysteniment de Sant Valentí.
Porto anys i panys preocupat per l’absència del català dins l’àmbit cultural que vaig triar com a ofici: els jocs. Faig el que puc, i voldria comptar amb la vostra atenció sobre els jocs de rol que demà podreu trobar a la nostra parada del Passeig de Sant Joan, més o menys a l’alçada de Casp.
Ens hem entestat a publicar jocs de rol en català —us recomano L’Anell Únic si us agrada J. R. R. Tolkien— perquè, per a nosaltres, la llengua ha de servir per a tot, i sobretot per imaginar històries, aventures, risc, perill i triomf dels jugadors. Si això ho podem crear en català, millor que anar a buscar l’èpica en idiomes forasters. Perquè, si no imaginem en català, acabarem pensant en traducció.
Fer això és naturalment difícil quan hem vist les millors pel·lícules d’aventures en castellà o anglès, hem llegit el The Lord of the Rings de Minotauro en comptes del de Vicens Vives i no hem llegit Marvel en català. Tanmateix, cal fer l’esforç, i jugant a rol encara més.
El rol ocupa el cim de la piràmide de l’entrenament de les nostres emocions portades sobre una taula de joc. Si el joc ens entrena per entendre la realitat, el wargame excel·leix en la part racional i el rol en la banda del caràcter.
Els qui coneixeu el hobby podeu deixar de llegir. Els qui només n’heu sentit a parlar, escolteu el que us he vingut a dir, si us plau.
L’objectiu del joc de rol no és altre que construir un relat, un conte, una història de manera col·lectiva, interpretant un personatge que interactuarà amb les situacions proposades per un director de joc, que segueix un guió previ obert als canvis que les accions dels personatges provoquin durant l’aventura.
Per jugar-hi com a personatge no cal conèixer el reglament. Cal, però, entendre el món de joc en què passarà la història, i amb haver llegit o vist pel·lícules de fantasia heroica, terror gòtic o ciència-ficció en tindríeu prou —per posar exemples de mons de joc populars.
El més rellevant del joc de rol és que els personatges van evolucionant, millorant les seves capacitats i, sobretot, adquirint una personalitat que acabarà tenint vida pròpia. Si no ho heu provat mai i considereu que us agrada la literatura, ho hauríeu de provar de manera urgent.
Aquestes històries que creem amb els nostres amics perduren en la memòria. L’impacte que ens provoca viure en primera persona situacions èpiques memorables perdura en els nostres records com si les haguéssim viscut personalment, i en companyia dels nostres amics. I això no té preu. Fem-ho en català, si us plau.
A tall d’exemple, en un altre fil —que, si no, moriríeu abans d’arribar al final— si us ve de gust us explicaré una aventura que vaig viure confrontant un drac, com Sant Jordi, que no només sabia llegir: també jugava als escacs.
Que passeu una bona Diada demà.
