Els Amics de les Arts cada dia

Ja s'ha acabat el preocupar-se, visca el món i visca el Barça: catalans, la millor vida ja ha arribat!

Ho sento molt si tolero la brutícia

Si vols fer una fondue en un bon restaurant

Que trobis una feina de lo teu i el primer dia ja entris amb bon peu

Som pirates arruïnats, som infants desenganyats

I una taula al carrer per Sant Joan

A partir de quarts de dotze ja no hi ha casualitats

Mira els ocells, ja han arribat, torna a ser estiu

Feu llargues ombres que viatgin lluny

No fem ni un pas en fals, planifiquem, no ens arrisquem... i clar, no ens passa

L’home que cada dia se’t fa més estrany, que et fa el sopar, que viu amb tu, que és sempre allà, però que ara no et fa riure com abans

Abans de ser a Bogatell potser ja t’he convençut perquè fugis amb mi i ho deixis tot

Diu que ha anat fent al seu aire, que ha fet vida a mil ciutats

El món es podria haver acabat així, mai he vist res tan clar

Sacsejant el conductor, dic: “Hem de despistar-los, que m’hi va la vida!”

Ni dies que sospitis que hi ha mons a seixanta pulsacions?

Parli’m d’aquells móns llunyans, de les espècies per catalogar que ningú mai ha vist abans

A mi totes em provoqueu el mateix

Para i fa deu euros de benzina (que no en té pas per més) i fa un vistasso a les revistes

Mireu la Tertúlia, com entra triomfant, ens va de Conversa, el punt elegant