Climent Faus

Un jove de Sant Celoni, dinou anys, acaba de guanyar la Conference League amb el Chelsea. Agafa una senyera, se la posa al coll, surt a la gespa a celebrar el primer títol europeu de la seva carrera. La caverna anticatalana entra en combustió. Dimecres passat, a Breslàvia. El Chelsea va golejar el Betis 4-1 a la final. Marc Guiu no va jugar el partit, però hi era. Un cop aixecada la copa pel capità, va anar a la grada, li van passar una bandera, se la va posar al coll, i va celebrar amb les quatre barres. Res més. La reacció a les xarxes va ser immediata: insults, "separatista", crides perquè "se'n vagi", acusacions de "polititzar" una celebració. La mateixa gent que troba neutral envoltar-se amb la rojigualda i veu separatisme en una senyera. Aquest patró el coneixem. No és nou, no és aïllat, i no afecta només els futbolistes. Mostrar identitat catalana —en una entrevista, en un camp de joc, en un escrit a l'administració, davant d'un jutjat— activa la mateixa resposta automàtica: insult, ridiculització, sanció. A AntiBurocràcia defensem els drets de les minories. La catalana ho és, dins l'Estat espanyol — i té els seus propis mecanismes de discriminació: lingüístic, judicial, fiscal, administratiu. Hem obert un grup a Facebook d'AntiBurocràcia en català per tractar aquesta cara del problema sense filtres. Al primer comentari tens l'enllaç.

Si algú vol conèixer quina és la Catalunya real, la del present i la del futur, només ha d'anar a la Fira d'Abril que se celebra aquests dies al Fòrum, un espai no apte per a enemics de la immigració ni per a defensors de purismes nacionals. De fet, algun partit verd que és allà reivindicant "nuestras tradiciones" (com si les tradicions andaluses fossin seves) té la seva caseta al costat d'una fundació àrab i enfront d'una llatinoamericana. Poesia...