Toni Font

Legibilitat del patrimoni històric i valorització del paisatge gràcies a un panell de vidre que perfila els elements absents. Tant “smart” com econòmic.

Tampoc els carrers és van dissenyar pel que s’espera d’ells… que absorveixin la pressió de més vehicles (privats, mercaderies o TP), convisquin amb altres modes de transport, ofereixin aparcament i que les voreres siguin transitables, accessibles, amb mobiliari i verd urbà …

I entre aquestes necessitats la d’anticipar-se als canvis canvis demogràfics. L’envelliment de la població urbana que serà més nombrosa, vital i activa implicarà repensar l’espai públic per facilitar la seva vida quotidiana, mobilitat, així com els equipaments i serveis.

La ciutat densa i compacta on el sòl urbà és un bé escàs la naturalització i pacificació urbana implica repensar el carrer. L’espai públic pensat per a les necessitats del sXX ara cal adaptar-lo a les necessitats socials, ambientals i econòmiqies de la ciutat del sXXI. *París.

El Pla d’acció de l’Agenda urbana local serveix per corregir el model del sXX i fixar una visió de ciutat transversalment resilient, sostenible, prospera i flexible, de qualitat, confortable, habitable, inclusiva, accessible, saludable, segura, amigable, de proximitat…

L’ @UABBarcelona pacifica l’Av. de l’Eix Central i guanya un nou espai de socialització i vida pública per estudiants i comunitat docent en transformar l’espai públic amb nou mobiliari urbà, pèrgoles i vegetació a. Un projecte extrapolable a l’entorn de molts equipaments urbans

De la rehabilitació d’edificis dels anys 50’ 60’ i 70’ fent-los més inclussius i accessibles amb ascensors exteriors a la façana a pensar en recuperar el valor dels balcons millorant el benestar d’unes llars on també s’hi teletraballa🪴☀️ El balcó l’avantsala de l’espai públic.

Del refugi climàtic a una visió integral de la CIUTAT REFUGI on equipaments, espai públic i habiatges s’adapten als efectes del canvi climàtic i el seu impacte en la salud, la vida pública i la proximitat. D’un model urbà del sXX a un de sostenible i resilient.

La complexitat urbana ha fet veure als clubs esportius privats que la monofuncionalitat d’usos no és sostenible i que han d’optimitzar la rendibilitat diversificant l’ús del sòl més enllà de l’esportiu A un altra escala també ha de passar amb molts dels d’equipaments municipals

Les ciutats han demostrat que poden ser prou flexibles i resilients com per adaptar-se a les necessitats socials, econòmiques, ambientals i culturals de cada moment. * Vismarkt Groningen, Països Baixos

💧 Nou pla per impulsar 31 dipòsits pluvials nous i millorar el drenatge en el context actual d'emergència climàtica. Objectius: ⬇️ Minimitzar el risc d'inundació. ✅ Evitar el sobreeiximent d'aigua contaminada i protegir l'ecosistema litoral i fluvial. via.bcn/JIMo50NKhVO

En una societat cada cop més envellida i tanmateix més activa, exigent i inquieta socialment i culturalment les ciutats hauran de proveir-la tant de nous serveis com també d’un espai públic i covics adaptat a les necessitats d’un col·lectiu cada cop amb més pès demogràfic

Les experiències immersives digitals suposarà universalitzar continguts culturals d’altissima qualitat a qualsevol poble o ciutat del país sempre que disposi de l’espai adequat i d’una tecnologia cada cop més accessible. Democratització de la cultura més enllà de les capitals.

Tota visió urbana s’ha d’anticipar i adaptar a les diferents crisis que hauran d’afrontar sigui climatològica, hídrica, metereològica, geològica, ecològica, ambiental, socio-sanitaries, alimentària, energètica, demogràfica i social. I obviament tb esmenar els errors del segleXX

Respectar el curs de torrents i rieres, repensar les barreres que han modificat el curs natural de l’aigua… i adaptar l’espai públic als episodis de pluja torrencial. * Plaça inundable Rotterdam

Pluges torrencials, dèficit hídric, episodis d’onades de calor… les inversions de pobles i ciutats per adaptar-se al canvi climàtic està posant a prova la capacitat resiliència urbana: renaturalització, permeabilització del sòl, aprofitament i emmagatzament de l’aigua de pluja

• Es passa per tant d’una via congestionada al servei del vehicle a tenir nou eix cívic que també reconnectarà l’Eixample amb la Barceloneta per a vianants i obviament el flux de turistes • Finalment en augmentar la seva vitalitat i vida pública s’incrementa la seguretat.

• Eixamplant voreres s’activaran també els locals comercials i obviament les terrasses. • També permet augmentar tant el verd urbà com el mobiliari urbà al servei ambdós de l’oci i passeig inclussiu.

A la Via Laietana de @Barcelona més enllà de la reducció del transit del vehicle privat i del nou carril bici la pacificació suposa generar moltes més potencialitats tant o més interessants del que no s’en parlen tant… (🧵)