Josep Lluís de Villasante Tàpias

Aquí teniu l'entrevista que m'ha fet Sergi Mas (el millor Montilla), per Andorra TV, sobre "La gàbia dels muts". Tot i que amb inici una mica accidentat, agraïment infinit. Ona, Documenta, Altaïr, Llibreria 22... I a l'editorial edicionesoblicuas.com/obra/la-gabia-… youtu.be/0RdN6hW11ts

El conjunt de gràfics mostra una fase de consolidació després del fort ajust de desembre, amb dinàmiques clarament diferenciades entre EUA i zona euro. Als EUA, el steepening de la corba es modera: el 2A repunta lleument a mitjans de gener mentre el 10A es manté estable, fet que redueix temporalment el diferencial 2A–10A després del màxim assolit a finals d’any. Això apunta a un ajust de les expectatives de política monetària, més que no pas a un canvi de règim, amb el mercat interioritzant una Fed menys imminentment acomodaticia però sense pressió inflacionista de llarg termini. A la zona euro, la corba es manté notablement estable, amb el tram curt pràcticament ancorat i el tram llarg oscil·lant suaument, cosa que manté el diferencial 2A–10A en un rang estret. No hi ha senyals de contagi del moviment nord-americà, coherent amb un BCE encara en espera i amb una normalització molt gradual. Pel que fa al tipus de canvi, l’EUR/USD es debilita fins a mitjans de gener en paral·lel a l’ajust dels diferencials als EUA, però rebota clarament a finals del període, reflectint l’estabilitat europea i l’absència de nous catalitzadors hawkish als EUA (Fed menys disposada a baixar tipus). En conjunt, el quadre és de pausa i consolidació, no de tensió ni de gir macro.

@joanvilallanars Jo ho entenc. Diners que estaran a disposició de la Generalitat i no d'Hisenda. Pels Trumpistes tot es govern i no saben-volen distingir. Jo sí.

@LluisTapias A veure si ho entens. Els 4.000 milions els tenim nosaltres. Els extreuen via impostos no deflactant l’IRPF i ens els tornen. Per fer això la Generalitat pot incrementar l’IRPF i obtenir el mateix recurs. Sempre que Madrid no continuï apujant l’impost

Aquí tenim l’engany trilero del govern de Madrid que Jonqueras i el diari Ara ens han volgut fer combregar. I, a sobre, TV3 ha esborrat el video, mostrant el ridícul de la negociació

@joanvilallanars Necessitem recursos, no twitts, ni pissares amb falacies d'aspirants a monologuistes que no saben calcular el 21% d'un import. No necessitem ni crits, ni cops de puny al pit per semblar més que ningú. Necessitem recursos i fer algun pas endavant.

Tipus d'interès i tipus de canvi EUR/USD El gràfic mostra una clara normalització de la corba de tipus als EUA, amb un steepening impulsat principalment per la caiguda dels rendiments a curt termini, mentre el tram llarg es manté estable. A Europa, en canvi, la pendent de la corba es manté relativament estable al llarg de tot el període, sense evidència de contagi significatiu del moviment nord-americà. El tipus de canvi EUR/USD actua com a variable d’ajust, amb una apreciació de l’euro fins a mitjans de desembre i una posterior correcció suau, coherent amb els diferencials de tipus, però sense senyals de tensió sistèmica.

Què pot passar amb els tipus i per què Europa en podria sortir beneficiada? Si la Reserva Federal decideix abaixar els tipus d’interès en la seva próxima reunió del desembre, el més probable és que el dòlar perdi força i que els interessos a curt termini als Estats Units baixin. Això pot provocar un moviment una mica paradoxal: mentre els interessos a curt baixen, els de llarg termini poden pujar lleument, un fenomen tècnic conegut com a steepening (inclinació de la corba). De fet, observant l’evolució recent de la corba de tipus al EUA, sembla que el mercat va descomptant aquest moviment, juntament amb el debilitament associat del USD. Si el dòlar es debilita, es poden veure beneficiades les exportacions dels EUA, però molts inversors internacionals poden buscar alternatives més atractives fora dels Estats Units. I aquí és on entra en joc la renda fixa europea: els bons d’Alemanya, França o Espanya poden tornar a resultar interessants, cosa que faria pujar el seu preu i baixar el rendiment exigit a llarg termini. A més, un dòlar més feble també ajuda a reduir la inflació importada a Europa (energia, matèries primeres, etc.), cosa que dona més marge al Banc Central Europeu per suavitzar la política monetària sense tensions excessives. En resum: si la baixada de tipus als EUA és ordenada i sense pànic, Europa podria viure un efecte positiu inesperat: bons més atractius, menys pressió inflacionista i millors condicions financeres. En aquest escenari, la renda fixa europea pot funcionar fins i tot com un petit refugi dins d’un entorn global encara incert. es.tradingview.com/symbols/TVC-US…

2026: any de Renda Fixa Europea? El comportament dels tipus als EUA durant les properes setmanes —especialment la reacció després de la reunió de desembre de la Fed— serà determinant per entendre el tram llarg de la corba americana el 2026 (segons llegeixi el mercat la consistència de la  intensitat i l’oportunitat de la decisió en el tram a curt, en la seva translació als tipus a llarg). A més, mentre els EUA es mouen en un context de dèficit fiscal elevadíssim, increment exponencial i tensions recurrents pel sostre de deute públic, i un grau significatiu d’incertesa política, Europa presenta un perfil comparativament més equilibrat:ç - menor risc d’escalada inflacionista, - un BCE centrat en l’estabilitat, - dèficits i dinàmiques de deute continguts (amb algunes excepcions), i - una divisa que podria reforçar-se si s’amplia el diferencial de risc percebut entre EUA i Eurozona. En qualsevol cas, hi hagi un moviment en paral·lel de la corba americana a la baixa o bé un increment de la seva pendent, la combinació de menor risc d’inflació a Europa, un entorn de major estabilitat fiscal i la possibilitat d’una apreciació gradual de l’euro pot redirigir una part dels fluxos globals cap als bons europeus. En un escenari on molts actius de risc —especialment renda variable, tecnologia i matèries primeres— són percebuts com a sobrevalorats o excessivament volàtils, la renda fixa europea recupera atractiu com a refugi de qualitat i com a ancoratge de carteres prudents. Aquesta diferència en risc sobirà i credibilitat fiscal pot generar un cert flux net d’inversió cap a bons europeus, especialment en trams intermedis i llargs de corba. El relat per a 2026, doncs, apunta a un context on la renda fixa europea torna a tenir pes com a element de protecció, estabilitat i rendiment ajustat al risc dins les carteres globals.

La caiguda del Bitcoin Les darreres setmanes hem vist una correcció intensa en el mercat de criptomonedes. En el cas del Bitcoin, el preu ha passat de prop de 126.000 dòlars a principis d’octubre fins a situar-se recentment per sota dels 90.000 dòlars, una caiguda molt significativa en un període molt curt. Tot i que el funcionament del mercat cripto és complex, hi ha diversos factors que ajuden a entendre aquesta volatilitat: 1. Mecanismes de fixació de preus poc transparents. El mercat de criptomonedes funciona amb menys regulació i profunditat que els mercats tradicionals, i això amplifica qualsevol moviment. 2. Efecte de les posicions palanquejades. Quan el preu va superar màxims històrics, moltes posicions apalancades van començar a tancar-se automàticament per prendre beneficis. Posteriorment, en trencar-se certs nivells tècnics, van saltar altres liquidacions forçades que van accelerar la caiguda. 3. Major connexió amb els mercats tradicionals. A mesura que el Bitcoin guanya acceptació institucional, també augmenta la seva correlació amb els actius de risc, especialment amb les accions tecnològiques. Quan el Nasdaq corregeix amb força, el BTC tendeix a fer-ho també. 4. Debat polític als EUA. Algunes veus als Estats Units han proposat que la nova Reserva Estratègica Digital, impulsada per l’administració Trump el març passat, podria comprar Bitcoin al mercat obert per estabilitzar el preu. Fins ara, però, la major part del BTC en mans del govern nord-americà prové de confiscacions policials, no d'operacions de compra. Correcció tècnica o canvi de tendència? La gran pregunta és si som davant d’una simple correcció tècnica després d’un rally excepcional, o bé si s’obre un període més llarg d’ajust, especialment si: augmenta la tensió geopolítica, la política monetària es torna menys previsible, o els mercats de risc continuen mostrant senyals de feblesa. Per als inversors, aquest moment pot ser: una oportunitat per reequilibrar carteres si es creu en la tesi a llarg termini, o un senyal de prudència si el context macro i la volatilitat continuen deteriorant-se.

Microrrelato semanal 2: Deseo Ella pasó a su lado con una calma que lo desarmó por completo. No dijo nada. No hizo falta. Él sabía que no debía mirarla así. Sabía, incluso antes de girar la cabeza, que aquello era el principio de un derrumbe. Pero algo primario —oscuro, antiguo— despertó en él como el animal al que no había sabido domesticar. Intentó recordar lo que tenía, lo que debía proteger, pero la razón era un murmullo débil frente al rugido que crecía en sus entrañas. Una pulsión, una fuerza imparable, lo empujaba hacia el abismo. Cuando ella se volvió y le sostuvo la mirada, él supo que la línea ya estaba rota. No porque la cruzara, sino porque ya antes había deseado cruzarla. La chispa estaba allí, respirando entre los dos, reclamando un territorio que no existía en las promesas. Un instante feroz, imposible de negar, imposible de evitar. Mis servicios como coach literario en: coachliterari.com/es

Inicio con éste la serie de microrelatos semanales. Espero que os gusten: 1: Un milímetro de vida La sala estaba en silencio, rota solo por el ritmo constante del monitor. A través de la lupa, el mundo se reducía a un hilo de tejido palpitante. Sentía como el pulso le martilleaba los dedos. Respiró hondo, reteniendo el aire como si se congelara el tiempo. Nadie se movió. Sabían que era un instante al borde del abismo. Un milímetro más a la izquierda y el daño sería irreversible; uno más a la derecha y la hemorragia podría desbordarse. Deslizó la herramienta. Un corte limpio. Otro. Las pinzas entraron en el ángulo exacto. El monitor osciló, después se estabilizó. Solo entonces exhaló, muy despacio, como si soltara una tensión que no podía permitirse sentir antes. Aún faltaban pasos, pero lo peor había pasado. Una vez más había ganado la batalla contra el error y la muerte. coachliterari.com/es

Cautela amb la IA La setmana a Wall Street ve marcada pel desplom del tecnològic Nasdaq (-3%), la seva pitjor setmana des de l’inici de la guerra aranzelària de Trump. La correcció ha estat especialment intensa en els valors de semiconductors i grans plataformes digitals, que acumulen compres massives i valoracions molt exigents. L’impacte s’ha traslladat també al S&P 500 i al Dow Jones, que tanquen en negatiu amb caigudes de l’1,63% i l’1,21%, respectivament. Tot i aquest retrocés, el Nasdaq continua sent l’índex més fort de l’any, amb un guany acumulat del 19%, gairebé el doble que el Dow Jones (10,44%) i cinc punts per sobre del S&P 500 (14%). Aquest moviment de correcció reflecteix els dubtes creixents sobre la sostenibilitat del cicle inversor en intel·ligència artificial. Les grans tecnològiques han anunciat inversions gegants en infraestructures, centres de dades i xips d’última generació, cosa que pressiona els marges a curt termini. Els inversors comencen a qüestionar si aquests esforços es traduiran en retorns tangibles i sostenibles. Paral·lelament, alguns analistes apunten a una possible “mini bombolla” en segments molt concrets de la IA, especialment en fabricants de hardware i proveïdors de capacitat cloud. Davant d’aquesta combinació de valoracions exigents i incertesa sobre el retorn del capital invertit, el mercat ha optat per reduir exposició al sector tecnològic i rotar part del capital cap a sectors més defensius.

L'horitzó de baixades de tipus de la Fed El 29 d’octubre de 2025, la Fed ha retallat els tipus d’interès en 25 punts bàsics, situant el rang dels fons federals entre el 3,75 % i el 4,00 %. Jerome Powell ha insistit que no hi ha garanties de noves retallades immediates, atesa la incertesa derivada del tancament parcial del govern i la manca de dades fiables —sobretot del mercat laboral. En paral·lel, la dada d’inflació recent ha aportat suport al moviment. Els preus als EUA pugen un 3 % interanual al setembre (vs. 2,9 % anterior), mentre que la inflació subjacent baixa una dècima fins al 3 %. Amb aquesta lectura “controlada”, Wall Street ha reaccionat positivament i el rendiment del T-bond a 10 anys ha caigut fins al 3,97 %. Un dia després, el 30 d’octubre, el BCE ha confirmat el manteniment dels tipus. El missatge és clar: esperar i veure, confiant en una inflació moderada i un equilibri dels riscos. Resultat: la Fed inicia el cicle de retallades mentre el BCE manté el rumb. Entrem en una fase de divergència monetària. Conseqüències probables: Dòlar més feble i euro més fort Entrades de capital cap a actius europeus Major volatilitat en sectors exigents, com tecnologia/IA Ara bé, si el creixement nord-americà sorprèn a l’alça, la Fed podria retallar menys del que avui preu el mercat. Actualment, la corba a terminis anticipa un tipus final per sota del 3 %. Però si l’activitat aguanta i la inflació es manté més a prop del 3 % que del 2 %, el cicle podria aturar-se al voltant del 3,5 %. En aquest escenari, una baixada excessiva i prematura dels tipus podria provocar el contrari del que es busca: caiguda simultània de bons i accions, i apreciació del dòlar. En resum: si la Fed sobreestimulés, els mercats s'encarregaran d’endurir les condicions.

Vertígen d'alçada? viaempresa.cat/economia/recor…

"Por d'entrar, por de sortir...", resumeix l'actual situació dels inversors. Molts inversors podrien ser descrits com a "baixistes totalment invertits". Amb els preus de les accions a l'alça i la creixent pressió dels clients per obtenir rendiments més alts, els gestors de carteres se senten obligats a mantenir-se completament invertits. Tot i això, la preocupació és profunda per una possible bombolla de la IA, la independència del banc central, els tancaments del govern als EUA, els aranzels, el mercat laboral i la Xina, entre d'altres.

@ecovivencias Ahà!

@LluisTapias Nvidia, la veig passada de rosca.

LIQUIDITAT, CREIXEMENT, INFLACIÓ i EXUBERÀNCIA No existeix una “relació òptima” universal M2/PIB (EUA) o M3/PIB (Zona Euro) que els bancs centrals persegueixin com a objectiu explícit. Aquestes ràtios depenen de l’arquitectura financera (més bancaritzada a l’eurozona, més mercat als EUA), del nivell de tipus d’interès, de la regulació i de la velocitat del diner. Però tenim pistes històric/heurístiques: EUA (M2/PIB) • Franja “normal històrica” pre-pandèmia: ~0,65–0,80. • Lectura actual aproximada (2025): ~0,7–0,75 → dins la banda superior però lluny del pic 2020-21 (~0,9). • Senyal d’excés potencial i pressió sobre preus/actius: si es mantingués >0,85 amb crèdit accelerant-se i velocitat estancada. Zona Euro (M3/PIB) • Franja “normal” per a una economia més bancaritzada: ~0,95–1,10. • Lectura actual aproximada (2025): ~1,05–1,10 → dins rang, part alta. • Senyal d’excés potencial: sostingut >1,15 junt amb repunt de crèdit privat i caiguda de la velocitat. Avui, tant EUA (~0,7–0,75) com zona euro (~1,05–1,10) estan prop de la part alta però dins de rangs compatibles amb estabilitat de preus si els tipus reals es mantenen positius i el crèdit no es reaccelera. L’“òptim” és, en la pràctica, el rang que permet assolir l’objectiu d’inflació amb creixement normal i sense exuberància d’actius en cada moment. Per què hi ha exuberància amb política restrictiva? Perquè la liquiditat global encara és abundant i la política fiscal segueix expansiva: • Els bancs centrals han reduït balanços, però no han drenat tot el diner de la pandèmia. • Els governs (EUA, Europa, Japó) segueixen amb dèficits primaris elevats, injectant demanda neta. • Els tipus d’interès relativament alts no afecten igual tots els segments: les empreses grans i els inversors institucionals encara accedeixen a finançament barat o tenen excés de caixa. Això crea una paradoxa: “tight money” per al crèdit bancari, però “easy money” als mercats d’actius. Tenim una situació d’exuberància financera amb inflació moderada, no de boom clàssic de demanda. El risc no és tant un rebrot immediat de preus al consum, sinó una desconnexió entre valoracions d’actius i fonamentals. Si els tipus reals es mantenen positius i els balanços públics no es corregeixen, aquesta exuberància pot persistir sense esclatar durant un temps — però augmenta la fragilitat sistèmica: una correcció de beneficis, un repunt de rendiments o un xoc de confiança podria desfer ràpidament valoracions. En resum: 1) Sí, hi ha exuberància — sobretot en tecnologia, cripto i or. 2) No ve de nova liquiditat injectada, sinó de liquiditat sobrera no drenada encara i d’una fiscalitat que segueix expansiva. 3) El risc no és inflació immediata, sinó revaloracions insostenibles i eventuals correccions brusques. El repte 2026–27 serà si la liquiditat residual i la política fiscal segueixen alimentant els preus dels actius o si la normalització monetària els frena.

@ecovivencias Crec que el major risc està a la Borsa, especialment a algunes de les 7 Magnificients i associat a obtenir rendiments de la IA. Veure post anterior aquí sobre el risc diferencial dels 7 Magnificients. No es el mateix en cada cas.

@LluisTapias i entre el Or, habitatge o Borsa? Gràcies

Els dos similarment. El problema actual està més en la fiscalitat expansiva (despesa) que no pas en l'oferta monetària (que s'ha anat reduint, encara que quedi feina per fer). El principal risc, més que d'inflació (preus al consum) és el de les valoracions d’actius: una correcció de beneficis, un repunt de rendiments exigits pels inversors o un xoc de confiança pot enfonsar ràpidament les valoracions.

@LluisTapias Quin creus que està més inflat? Gràcies

Economia EUA: una prospectiva possible pels propers mesos. 1.- Depreciació de l’USD front a l’EUR per menor demanda d’actius/comerç denominat en USD. 2.- Increment dels rendiments exigits pels inversors dels bonds 10Y (venda de bons, risc d’inflació per baixades de tipus a curt, dèficit públic no controlat i dificultat per re/finançar-lo) 3.-Empinament de la corba de tipus (spread 2Y-10Y) empitjorament de les expectatives de creixement i/o major percepció de risc a llarg termini. Si les tres qüestions anteriors es donen a alhora pot ser senyal de rotació de capitals fora dels EUA (cap Europa o emergents). Cap Europa si millora les perspectives de creixement, però també si ofereix tipus reals més estables.

Atur i inflació als EUA? Pujada dels tipus a llarg? La propera decisió de la Reserva Federal (Fed) sobre els tipus d’interès s’acosta: la reunió tindrà lloc els dies 28 i 29 d’octubre. El mercat arriba a la cita amb incertesa. El tancament temporal de l’Oficina d’Estadístiques Laborals dels Estats Units (BLS) ha deixat els analistes sense dades oficials sobre l’ocupació del mes de setembre. Davant d’aquesta situació, diverses estimacions privades apunten a un refredament clar del mercat laboral. El Carlyle Group, al seu shadow labor report, estima una creació de només +17.000 llocs de treball al setembre, mentre que ADP, l’empresa de processament de nòmines, calcula una caiguda de −32.000 llocs en el sector privat. A més, les dades dels mesos anteriors han estat revisades a la baixa pel mateix BLS, fet que reforça la percepció d’una desacceleració sobtada de l’ocupació als Estats Units. Davant d’aquest escenari, la Reserva Federal podria cedir i prioritzar el suport al creixement davant la lluita contra la inflació i accelerar una possible retallada de 25 punts bàsics ja a l’octubre. Trump n’estarà satisfet, però un nou estímul monetari indica que alguna cosa no va bé, ja que la inflació no està del tot sota control i es va acostant al 3% interanual. Si finalment la Fed redueix els tipus d’intervenció, l’spread de risc s’ampliarà, ja que els mercats descomptaran una major inflació futura—una dinàmica que tampoc afavorirà la inversió real. En paral·lel, no descartaria estímuls fiscals addicionals, més enllà dels arancelaris, destinats a incentivar noves inversions productives en determinats sectors estratègics.