GAT MESQUER

Aujourd’hui, j’étais à la banque, dans la file d’attente devant un distributeur. Devant moi, un monsieur très âgé. Plus de quatre-vingts ans, sûrement. Il tenait une enveloppe dans la main, un peu tremblante. Quand ce fut son tour, je l’ai observé discrètement. Il touchait l’écran, hésitait, revenait en arrière… Je voyais bien qu’il ne comprenait pas. L’écran, les boutons, les étapes… tout semblait trop rapide pour lui. La file derrière commençait à s’impatienter. Lui, il s’est retourné vers moi, avec un regard gêné mais digne, et il m’a demandé, tout doucement : « Vous pourriez m’aider… s’il vous plaît ? » Je me suis avancée tout de suite. Je lui ai expliqué calmement, étape par étape. Sans jamais toucher son argent. Par respect. Par pudeur. Par délicatesse. Il voulait faire un dépôt. Il a réussi, lentement, en se concentrant. Quand l’opération s’est terminée, il avait l’air soulagé. Comme un enfant fier d’avoir réussi. Il m’a remerciée avec un sourire incroyable. Et juste avant de partir, il a sorti un billet de 10 euros de sa poche et a voulu me le donner. J’ai refusé. Il a insisté. Il m’a dit que c’était « pour le petit-déjeuner ». Pour me remercier à sa manière. J’ai décliné encore, doucement. Et là, je suis repartie avec un nœud dans la gorge. Parce que ce monsieur… ce n’est pas un cas isolé. Ils sont nombreux, nos parents, nos grands-parents, perdus face à un monde devenu trop numérique, trop rapide, trop froid. Perdus devant les écrans, les bornes, les applications, les mots de passe. Ces gens ont construit le pays dans lequel on vit. Ils ont travaillé toute leur vie. Ils ont payé, cotisé, élevé des enfants, tenu des familles. Et aujourd’hui, on les laisse seuls face à des machines qui ne parlent pas, dans des banques sans guichet, dans des hôpitaux sans accueil, dans des administrations sans humain. On parle d’innovation, de progrès, de modernité… Mais on oublie l’essentiel : l’humain. S’arrêter cinq minutes pour aider quelqu’un, ça ne coûte rien. Mais pour eux, ça change tout. Parfois je me demande : est-ce qu’on avance vraiment… ou est-ce qu’on devient juste plus rapides à oublier les autres ?

Christian Ouellette Une société qui oblige une personne de 90 ans à utiliser un téléphone intelligent pour accéder à ses services, ce n’est pas une société moderne. C’est une société malades qui oublie tranquillement ses aînés. 😥 En 2026, tout passe par une application, un code, un mot de passe ou un portail en ligne. Mais ceux qui ont bâti le Canada au dure travail accomplie..et Ce retrouvent aujourd’hui devant des écrans qu’ils ne comprennent pas toujours. Quand une personne âgée doit appeler son fils, sa fille ou ses petits-enfants juste pour prendre un rendez-vous, payer une facture ou remplir un papier du gouvernement… il y a quelque chose qui ne fonctionne plus. Le progrès, ce n’est pas quand une partie de la population se sent mise de côté dans son propre pays. La technologie devrait rendre la vie plus simple pour tout le monde, pas juste pour ceux qui sont à l’aise avec un téléphone. Parce qu’une société qui laisse ses aînés derrière elle ne devient pas plus moderne. Elle devient juste plus froide et moins humaine.

Retuic o like si tu també penses que @joseprull és el PITJOR President del Parlament de la història, i que és absolutament INDIGNE del càrrec, pel seu clar biaix ideològic i pel tractament discriminatori de persecució obsessiva que dóna a una diputada de Ripoll.

@cosesxulis Què simpàtic ! T'agraeix la banyera que li tens muntada... 😂😂😂

🐦 Rossinyol 💚 23/04/26

@majosevn Crec que sobre el 0. Estem parlant de grams

•Tres unces: 0.100grms • Quatre unces i mitja.: 0.150grms. • Mitja terça: 0.200grs. • Nou unces: 0.300grs. • Una lliura: 0.400grs. Ara tot aixó s.ha perdut, però els que hem estat darrera un taulell, això no s’oblida mai!!! -Isabel Cribillers-

@viquirepublica @PaterRoadKing Tenim el que ens mereixem.

@catalacatala Massa de cossos totalment sols ja que no connectaràn amb ningú a l' estar mancats de codis culturals compartits, amistats tant superficials q duraran mesos sinó dies i sempre per interès inmediat. Zombies sense referents totalment controlables.

El pájaro sastre es famoso por su asombrosa habilidad para construir nidos "cosiendo" hojas. 😊

… com es mouen els inquiets mosquiters, o deixar-me les cervicals i el braç intentant fotografiar un falciot sense que surti mogut. Per això us animo mirar amb detall el que us envolta cada dia, us sorprendrà! 😜

Es van inventar 2 delictes i els van fer servir en un judici manipulat per condemnar i apartar la MHP @LauraBorras, que va fer una feina excel·lent a la ILC @lletres, però no veuen cap delicte al cas DGAIA. Seria còmic si no fos tan greu.

@JordiGraupera @PSOE @sanchezcastejon Invair un país amb la població dels ocupants y substituir per majoria.. es neteja ètnica i va contra lleis internacionals i els drets humans i ho están fent a Catalunya per acabar amb la nació llengua i cultura catalanes. Lleis q van posar per a que no tornes a passar després 2wr

@nicos_ai Gràcies Nico !

Cómo BORRAR tu huella digital de internet Paso a paso Guarda este hilo, te va a servir 🔖

No té xarxes socials i m’ha demanat ajuda per fer visible aquesta situació. El robatori s’ha produït en un camp proper a la Bisbal d’Empordà, a la zona de Fonteta. Albercocs, pomers, perers, cirerers, magraners tarongers, perers... Així no es pot viure...

@catalacatala @acomasriu Els mals vénen des del primer día , la falta de llistes obertes a l'hora de votar.

QUI TÉ REALMENT EL PODER? Hi ha una idea molt arrelada que diu que la democràcia és el govern del poble. Que la ciutadania exerceix el poder, que vota, que decideix i que pot canviar el rumb quan ho considera. Però aquesta imatge només és certa si hi ha un element previ que gairebé mai no es posa sobre la taula: Qui és exactament aquest poble? Perquè si el subjecte polític no està definit per ell mateix, la democràcia canvia de naturalesa. Deixa de ser un poder que neix de baix i passa a ser un mecanisme que el poder establert ofereix. Es vota, sí. Es participa, també. Però sempre dins d’uns límits que no han estat decidits per la comunitat que vota, sinó per una estructura prèvia que fixa el marc. Això genera una situació paradoxal on la ciutadania creu que exerceix poder, però en realitat només tria entre opcions que no qüestionen allò essencial. El debat es mou dins del sistema, però el sistema no està en debat. I així, el que sembla sobirania és, en bona part, una forma d’obediència legitimada. Aquí és on la qüestió del subjecte es torna central. Sense la Nació Catalana ben delimitada i definida, sense un poble que sap qui és i que pot establir les seves pròpies regles, la democràcia es converteix en gestió d’una població. Es decideixen coses, però no es decideix qui decideix. En el cas català, això és especialment visible. Es vota, es discuteix, es canvien governs. Però el marc dins del qual passa tot això no ha estat definit per un subjecte polític català clarament delimitat. És un marc que ve donat, i dins d’aquest marc es desplega tota l’activitat política. Per això el problema no és la manca de participació, ni tan sols la qualitat del debat. El problema, anterior, és la inexistència d’un subjecte polític definit que pugui convertir aquesta participació en poder real. Sense aquest pas, la democràcia no desapareix, però queda buida en el seu nivell més profund. I és aquí on apareix la necessitat del cens. No com un simple registre, sinó com l’eina a través de la qual els catalans es poden constituir i actuar políticament com a subjecte. No per comptar persones, sinó per poder decidir com a poble. Sense aquest instrument, no hi ha demos operatiu. I sense demos, no hi ha sobirania, només la seva aparença. Així, el que sembla un debat sobre procediments, votar més, votar millor, tenir més competències, és en realitat un debat sobre existència política. O hi ha un poble que es constitueix i decideix, o hi ha una població que participa dins d’un sistema que no controla.

🚨ATENCIÓ! 10 màximes que els parlants (presents i futurs) de català haurien de saber peti qui peti. (I si no el parlen… doncs també). 🔥

Tota la raó, si sabeu d'algú altre que parli així deixeu-m'ho als comentaris.

@CobetEnric @Jaumetraxx @Pointluck1 La culpa és dels 133 que no ens representen per res.

@Jaumetraxx @Pointluck1 És sorprenent, venint d'irlandesos.

Bon dia benvolgut, avui he passat un mal tràngol al rest Molly Malone de Vilafortuny/Cambrils. He demanat a l’encarregada si tenen carta en català, i s’ho ha pres molt malament.

Li he comentat que tampoc te els cartells i ròtulació com diu la llei i que esperava mes empatia per ser un negoci irlandes i m’ha contestat amb un “vivaspanya” i un “vete a otro sitio”. Pots ajudar-me amb un RT?