Muixeranga d'Alacant

Venim dels festivals, dels bars i de la música que ens ha fet créixer en estos 30 anys. Era el moment de celebrar-nos i volem fer-la grossa. FEM QUE SIGA UNA NIT MÀGICA! COMENÇA EL BALL!

Esta es una de las cosas más extraordinarias que verás hoy. Marula Eugster Rigolo dejó boquiabiertos a los jueces de Italy's Got Talent (2020) con su impresionante interpretación del equilibrio.

Gran la @Kali_Nord_1996 que complix 30 anys el pròxim mes de març… 30 anys cridant visca Alacant!! Per molts anys!!

PER QUÈ NO PODEM RECUPERAR LA LLENGUA NOMÉS AMB L'ESTANDARD?—Qui és el tio l’astral? Darrerament han sorgit nouparlants a Alacant, que, davant la manca de referents orals i vida quotidiana, parlen en una llengua completament «estandard», fins i tot alguns «comunicadors», que ara la xicalla anomena «influencers». No és la meua intenció clavar-me amb ells. Bé que fan, i fan el que poden. Pensem que els valencianistes a Alacant han de fer front als atacs del neofeixisme, i ,d’un altra banda, pateixen el «foc amic» dels pseudonacionalistes. Pot ser hauríem de començar per aquí: les nacions les fan els nacionalistes. Una nació sense nacionalistes està condemnada a desaparèixer. En un ple de l’ajuntament—els mire tots pel youtube—un regidor «pandorgo» li va reprotxar una cosa als seus companys de la bancada contrària: «ni tan sols ells xarren en valencià als plens de l’ajuntament». Malauradament, meneja raó. El número ú de Compromís, Rafa Mas, no parla en valencià mai. Ni xut ni mut ni carabassut. La regidora Sara Llobell fa—més o manco—la meitat de les seues intervencions en valencià, però no és la cap del partit al consistori. Els altres, de tant en tant, «gasten» la llengua catalana, el nostre valencià, a voltes. A banda de la deixadesa dels sapastres de la classe política, hi ha quelcom molt més important: l’autoodi i la diglòssia fan que aquells que sí que saben xarrar valencià molt bé no ho facen. Parle dels valencianoparlants de la nostra ciutat i comarca, que no són un OLNI (objecte lingüístic no identificat) ni cap misteri: són la gent de «Sent» Vicent, Mutxamel, «Sent»Joan, El Campello, El Moralet, El Palamó, etc, i bona cosa de gent de Carolines i el Raval Roig. Esta gent no parla en llengua estandard, com no ho fa ningú de forma natural en cap llengua del món: diuen «astò», «roïo», «es hómens i es dones», i milanta detalls més que els atorguen, com a parlants concrets d’un idioma en una terra i un temps concret, llur personalitat. En resum, aquests nouparlants que xarren estàndard, que no coneixen dites populars ni expressions nostres, ni saben pronunciar una LL, són veritables herois, i no és la meua intenció clavar-me amb ells, però anem a pams. El fenomen de l’estandarització no és nou. Davant de l’autoodi i la diglòssia, molta gent ha adoptat formes pròpies de la llengua literària pensant-se que les nostres «són roïnes». No és un fenomen exclusiu dels nouparlants. També «en ha hi» nouparlants que han après la llengua en un context social determinat i parlen tal com ho fan les nostres gramàtiques més valuoses: «es agüeles que se’n ixen a la porto de casa en la carieta a pendre el ros i a tirar la xarraeta». En general, però, l’actitud «des» alacantins envers la seua «llengua natural» ha estat de deixar-se endur pel menyspreu i la vergonya, i adoptar les solucions de la «llengua cultivada». En un dels llibres de Brauli Montoya sobre la situació de la llengua catalana a la nostra ciutat i comarca, ix arreplegat un comentari de n’Emili Rodríguez Bernabeu que fa feredat: «si algun dia es recupera la llengua catalana a Alacant, ja no serà el valencià d’Alacant de sempre, serà un altre valencià», donant a entendre que la nostra llengua tal com la parla hui dia la gent de Mutxamel, San Vicent, El Campello, etc, és «irrecuperable». Val a dir que aquesta afirmació del nostre benvolgut poeta és completament falsa. No hi ha un mur que separe Alacant de Mutxamel, de El Campello, de Sant Vicent. El valencià de la nostra ciutat i comarca mai no ha desaparegut. Es troba perfectament viu, i molt més present en aquestes poblacions dels voltants que al centre de la ciutat, i dins la ciutat, es troba encara al Raval Roig i a Carolines més que a la «plaça des cavalls». Entenguem, doncs, que el valencià d’Alacant no ha desaparegut mai. N’Enric Valor, pare de la llengua literària moderna al País Valencià, en deia així: «llengua literària», per diferenciar-la de la llengua oral. Adés he emprat la terminologia que fa servir el lingüista Moreno Cabrera: «llengua natural» i «llengua cultivada». Tot poble amb escriptura que viu en una certa normalitat té aquestes dues llengües o dialectes. A Sevilla no parlen castellà estandard, ni a Múrcia. Ni a Alcoi parlen català estandard. Es veu que en els contextos on la llengua té poca vitalitat és molt més fàcil que la «llengua cultivada» substituïsca a la «llengua natural». Imaginem que s’haguera perdut pràcticament el castellà a Sevilla, o a Múrcia. En restarien uns pocs parlants que encara xarrarien en una llengua oral natural, i molta gent que lluitaria per la cultura, sense saber com, i aprendrien a parlar com els de Valladolid. Els segons han perdut tota la seua personalitat com a poble, tota la vivència transmesa dels seus antecessors, i una enorme part de la capacitat expressiva. Al pròleg del llibre «Tresor del valencià meridional» trobem este paràgraf: «La llengua es construeix i s’usa a dos nivells: el local i el supradialectal o estàndard. El nivell local és el que articula la major part de les experiències quotidianes; el nivell supradialectal és on s’articula la llengua escrita i oral interdialectal, amb excepcions com obres teatrals locals, diàlegs, etc. La interacció verbal amb els nostres semblants està, per tant, dominada pel dialecte local que és la vertadera llengua materna. Per mitjà de la llengua materna coneixem les més diverses situacions pragmàtiques d’ús ―és a dir, com aconseguir coses amb paraules (Austin 1962): demostrar el nostre afecte, enuig, rebuig, alegria, sorpresa, por, etc. La major part d’estos recursos són fraseològics. La fraseologia no és simplement un ornament pintoresc que proporciona color local, sinó un instrument imprescindible per a organitzar el discurs, gestionar la nostra autoritat en la interacció verbal, i aconseguir, en definitiva, els nostres propòsits» On diu «llengua materna» hauria de dir «llengua natural». El català valencià no és pas la meua «llengua materna»: és la «llengua de la meua vida». He aprés copiant de xicotet ençà i, més tard, he hagut d’arrapar la pols de l’oblit i estudiar amb les fonts possibles: estudis de filòlegs, premsa «antiua» i gent del camp que no sap pronunciar la J castellana i diu «Culio Iglesias». Ser nou parlant no és cap excusa per a parlar una llengua desllavassada, que té més poc suc que una granera. Recorde de xicotet, com era la propaganda contra el valencià, feta per a que nouparlants de ciutat pensassen que la gent autèntica del nostre país «parla malament». «En Elx el cel és «assul» i la sang «ecarnà», etc, o «l’agüela parla molt malament, diu «antonses» i «caria»(cadira). El més important, com ens recorda la cita d’Austin és que la llengua oral i la fraseologia no són un «ornament pintoresc que proporciona color local, sinó un instrument imprescindible per a organitzar el discurs». Eixa «agüela que se n’ix a la «porto» de casa «ën la caria», té més fraseologia que un diccionari, i frases fetes i expressions per a cadascuna de les coses de la vida, és a dir, té cultura, un mecanisme que li proporciona el coneiximent transmès de generació en generació. Davant els constants atacs contra la nostra ciutat, que és «l’ase des colps» del País Valencià, davant del «foc amic» dels retrasats mentals que diuen «d’Alcoi cap avall ja és Múrcia», i davant del desconeiximent i l’autoodi, i la impostada superioritat d’eixa gent que es mira per damunt del muscle a la gent del poble, que pensen que ells parlen millor que un llauraor, davant tot això, que em generava una gran frustració i enuig, vaig començar al tuiter amb un tal «Tuiter Alacantí». No va estar malament l’experiència. Encara hi ha coses d’aquella època arreplegades a la Paremiologia Catalana Comparada, «veges si la cansalà és de pollastre». Però fer una exposició científica d’una llengua com si siguera un objecte de museu era contraproduent. Vaig adona-me-ne i vaig decidir fer una publicació còmica que comentara l’actualitat amb l’estil de El Tio Cuc i El Cullerot Alicantí. Aixina va nàixer l’Astral. Una de les coses que em van empènyer a treballar per a parlar com ho fan els «llauraors» de la nostra comarca, eixies «agüeles que se’n ixen a la porto en la carieta» i la gent normal del poble, que em van fer treballar per a reblir tots els buits i les llacunes, anar parlant amb la gent i apuntant paraules en bocins de paper, consultar els atles i la premsa «antiua» , va ser la consciència pregona que nosaltres som un poble destruït i sotmès per la guerra 1936-1939 i que als anys quaranta disparaven a la gent als carrers d’Alacant si xarraven valencià. El meu no és un cas excepcional. En som molts. Som els parlants vernacles—use aquesta paraula per a diferenciar de «parlants nadius o natius», en una de les seues accepcions. Hem aprés la llengua en contextos socials on roman viva, i damunt, hem volgut imitar als parlants nadius amb exactitud, no soles perquè hi trobem «autenticitat», sinó perquè pensem que en la nostra forma particular de parlar es troba la nostra «personalitat». Com deia n’Enric Valor, «la llengua és la sang espiritual del poble». No permetem mai que desapareguen els nostres mots, el nostre accent i el nostre esperit. «Estem aquí, mai no mon ham anat a cap de puesto». No permetem que ningú diga que xarrem una llengua que és un «empelt». Ataquem al nostre enemic amb l’arma més poderosa, que és la forma de ser del nostre poble. I xarrem ben alt. Fem roïo. Que es note que estem aquí i que no mon anirem mai.

Comencem nova etapa a la Muixeranga d'Alacant. El dissabte vam fer el primer assaig amb Pau com a mestre, on vam practicar, sobretot, tècnica. Enhorabona Pau pel nou càrrec i gràcies Rubén, per tots els anys de dedicació! Amunt muixeranga d'Alacant! #muixerangaalacant

Ahir vam estar presents en la manifestació d’Alacant pel valencià commemorant l’aprovació de la LUEV. I ho vam fer reivindicant la nostra valencianitat i denunciant els atacs constants que la nostra llengua està rebent dels Governs local i autonòmic. Alacant parla valencià!

Ha arribat el dia!! En poques hores ens veiem en El Canyar de les Portelles de Mutxamel en la 9a Trobada de Muixerangues d’Alacant!

Des d’Alacant estem amb tots vosaltres i vos enviem tot el nostre suport i el nostre caliu. Com diguem en les muixerangues, força i amunt.

En memòria de les 230 víctimes, de tots aquells i aquelles que ho van perdre tot, del dolor, la ràbia i la impotència. Per que no torne a succeir, per la depuració de responsabilitats, per que acaben les mentires, per la reparació real.

Ja la tenim ací!!! El pròxim 9 de novembre a les 12:30, la Trobada de la Muixeranga d’Alacant torna a Mutxamel!. Enguany ens acompanyaran la Muixeranga Penyeta Blanca de Cocentaina i la Muixeranga de Xàtiva. Organitzada per la Muixeranga d’Alacant amb l’Ajuntament de Mutxamel.

Hui estarem assajant al Passeig de la Constitució de Mutxamel amb motiu de la Setmana de la Joventut. Vine a fer muixerangues amb nosaltres!! #muixalacant #muixeranga #alacant #mutxamel #pinyablanciblava

Este divendres tornem als assajos! Després de l’aturada de divendres passat pel pont del 9 d’Octubre, este divendres tornem al CEIP Joaquín Sorolla. Encara no t’has passat? 😏🤍💙 #muixeranga #alacant #muixalacant #pinyablanciblava

Hui la Muixeranga d’Alacant fa 11 anys!! 11 anys des d’aquell assaig en Altea en que vam preparar la nostra eixida al carrer d’aquell mateix dia en l’Homenatge a Miquel Grau en Alacant. #Muixeranga #Alacant #Muixalacant #PinyaBlanciBlava

Tenim una cosa per contar-vos… 😏😏 Molt prompte 😃💙🤍💙🤍💙 #Muixeranga #Alacant #muixalacant #PinyaBlanciBlava

Hui malauradament no podrem estar al carrer degut a la suspensió d’actes per l’oratge advers, però la nostra ànima hi estarà present. Amunt muixerangues, amunt País Valencià! #Alacant #muixeranga #muixalacant #PinyaBlanciBlava #9Octubre #SomiSerem

Hui celebrem el naiximent del nostre Poble. I les muixerangues estarem ací, mantenint encesa la flama del País Valencià. Juntes, lluitant per la nostra esència, la que ens fa valencians i valencianes. 👇🏼👇🏼

Demà estarem fent suport amb les nostres figures en la manifestació en favor de Palestina i contra l’Estat Terrorista d’Israel. Vos esperem a totes i tots en les escales de l’IES Jorge Juan. Aturem el genocidi. #muixalacant #alacant #muixeranga #freepalestine #palestinalliure

Encara no has pogut vindre? Demà tens una nova oportunitat!! Perquè demà tornem a assajar al Joaquin Sorolla d’Alacant! Estem preparant les actuacions que tenim per davant esta tardor, vine a provar! #Muixeranga #Alacant #Muixalacant #PinyaBlanciBlava

Divendres vam estar de nou al CEIP Joaquin Sorolla d’Alacant en el segon assaig de temporada. Anem reprenent sensacions. Vols provar? Este divendres tornem a assajar! #Alacant #Muixeranga #Muixalacant #PinyaBlanciBlava

Demà és divendres!!! I estarem de nou al CEIP Joaquin Sorolla d’Alacant en el segon assaig de temporada. Vols provar? Vine entre les 18:30 i les 21 a assajar amb nosaltres! Força i amunt! 💙🤍💙🤍💙 #Alacant #Muixeranga #Muixalacant #PinyaBlanciBlava