Muntsa II*II

Les escoles fan menús per celíacs, per vegetarians, per una mica de mal de panxa. Fins i tot eviten la carn els divendres de Quaresma i posen escudella per Nadal, gelat per la festa major i coca per Sant Joan. I els fan en coordinació amb els nutricionistes de la sanitat pública des de fa anys. I per això hi posen poca carn i molta llegum i verdura. Però no poden fer menús sense porc pels infants musulmans perquè Orriols els odia més del que estima el país. De fet, no coneix res fora del seu propi odi i per això no sap ni com es fan els menús de les escoles on van els seus propis fills. Si vas a les reunions de l'AFA t'ho expliquen amb detall, també els costos i com els menjadors de les escoles han hagut de reaccionar a la inflació que tots patim al carro del súper —potser el seu nou salari li ha fet oblidar-ho ràpidament. Ens hi juguem molt en l'educació dels fills de la immigració —fins i tot si ara "tanquessim les fronteres i expulsessim els il·legals" com diuen. Exloure els infants musulmans no els farà millors estudiants ni els donarà accés a la catalanitat. Els farà més espanyols i més tancats en les versions replegades de les seves comunitats. El monotema d'Aliança pot respondre a un malestar real, però en comptes de solucionar el problema que el crea, el fa més gran i de resultes, crea problemes més greus: els guetos, l'aïllament, les comunitats tancades i reaccionàries, i la desaparició de la catalanitat, esllanguint-se en en móns tancats fruit d'aquesta mirada excloent. Mereixem una conversa adulta sobre immigració i sobre els límits de les religions i les ideologies en la política. Tenim dret, com totes les comunitats polítiques del món, a tenir política migratòria, a promoure la cultura pròpia.,evitar les pràctiques culturals que vulneren la llei i la llibertat, i a decidir qui pot venir a viure i treballar al nostre país i qui no. Com tothom arreu del món, inclosa Espanya. Només faltaria. Però això que diu la senyora diputada no és res de tot això: és mentir i atiar el rebuig per uns infants que necessites educar, assenyalant-los, aprofitant que són els més febles de cadena i així sentir-se forta. Creixeran, creixeran molt, perquè aquest discurs creix i triomfa. I l'haurem de combatre perquè com més gran sigui més petit i feble serà el país. El futur dels nostres fills en depèn.

Les escoles fan menús per celíacs, per vegetarians, per una mica de mal de panxa. Fins i tot eviten la carn els divendres de Quaresma i posen escudella per Nadal, gelat per la festa major i coca per Sant Joan. I els fan en coordinació amb els nutricionistes de la sanitat pública des de fa anys. I per això hi posen poca carn i molta llegum i verdura. Però no poden fer menús sense porc pels infants musulmans perquè Orriols els odia més del que estima el país. De fet, no coneix res fora del seu propi odi i per això no sap ni com es fan els menús de les escoles on van els seus propis fills. Si vas a les reunions de l'AFA t'ho expliquen amb detall, també els costos i com els menjadors de les escoles han hagut de reaccionar a la inflació que tots patim al carro del súper —potser el seu nou salari li ha fet oblidar-ho ràpidament. Ens hi juguem molt en l'educació dels fills de la immigració —fins i tot si ara "tanquessim les fronteres i expulsessim els il·legals" com diuen. Exloure els infants musulmans no els farà millors estudiants ni els donarà accés a la catalanitat. Els farà més espanyols i més tancats en les versions replegades de les seves comunitats. El monotema d'Aliança pot respondre a un malestar real, però en comptes de solucionar el problema que el crea, el fa més gran i de resultes, crea problemes més greus: els guetos, l'aïllament, les comunitats tancades i reaccionàries, i la desaparició de la catalanitat, esllanguint-se en en móns tancats fruit d'aquesta mirada excloent. Mereixem una conversa adulta sobre immigració i sobre els límits de les religions i les ideologies en la política. Tenim dret, com totes les comunitats polítiques del món, a tenir política migratòria, a promoure la cultura pròpia.,evitar les pràctiques culturals que vulneren la llei i la llibertat, i a decidir qui pot venir a viure i treballar al nostre país i qui no. Com tothom arreu del món, inclosa Espanya. Només faltaria. Però això que diu la senyora diputada no és res de tot això: és mentir i atiar el rebuig per uns infants que necessites educar, assenyalant-los, aprofitant que són els més febles de cadena i així sentir-se forta. Creixeran, creixeran molt, perquè aquest discurs creix i triomfa. I l'haurem de combatre perquè com més gran sigui més petit i feble serà el país. El futur dels nostres fills en depèn.