Nora Guiu

Fa exactament dos anys, dues mans van triar un mateix llibre a la vegada. Era l'únic de la llibreria. Els seus propietaris es van mirar i, en un llampec d'inspiració, van decidir compartir la lectura. Avui encara es llegeixen. Tindrem temps. Relats confinats.

Cada vegada que la punta del seu dit la tocava per primera vegada, sentia com la seva pell s'eriçava completament. Com si aquell primer contacte fos com una gota que trasbalsés el seu cos en onades de tremolor que arribarien a les costes més recòndites del seu cos.

La seva olor l'acompanyava a totes hores i li recordava que el dia tornaria a començar quan es tornessin a veure.

Pujava sovint l'escala fosca del desig per assegurar-se que seguia preferint la vida que ja tenia.

El gust de la pell mutava quan se sentia càlida. Era més forta, salada, i l'embriagava de ganes de viure un dia memorable al seu costat.

Que fas encara aquí? Ja has fet la teva feina i cada vegada et dónes menys. Jo et vull al cent per cent, no tornis si m'has de donar menys.

Quan tastes la melmelada de maduixa et canvia la mirada i sembla ben bé com si desitgessis mossegar-me per continuar amb les postres.

A cada primera cita sempre els esperava una divertida sorpresa que faria morir de riure als que es quedarien i ofendria als que marxarien.

Sempre havia buscat mans grans i càlides que fossin capaces de vestir-la.

Tenen una petita tradició que sempre passa davant de qualsevol compromís. Conversar, jugar i riure junts és vital i s'ha de dir, que cada vegada ho fan millor.

L'adora a totes hores. No oblida cap dels seus paisatges. És sistemàtic, obedient i plaent, i a ella l'avorreix.

Sento el teu xiuxiueig i el vestit llisca per la meva pell encesa. Despullant-me d'intencions abans de tocar-nos per primera vegada.

Quan sona la seva cançó, ballen. Dansen de memòria mentre la roba s'evapora. Deixant-los sols amb la intimitat i la veritat que senten quan el món està en silenci.

S'han tancat a una cabana durant el cap de setmana. El que tenen es desfarà quan tornin a la rutina, a la realitat. Ho afronten serens, donant-se completament, sabent que aquells dos dies seran els últims de la seva vida. A partir de llavors, no tornaran a ser els mateixos.

Ja no sé respirar sense el teu alè.

S’ha presentat la policia a la nostra porta perquè un veí s'ha queixat del xivarri. Gràcies, 3r 1a. Ara tenim l'anècdota perfecta per tornar a esclafir a riure en el moment més inesperat.

Hi ha petons folls, capaços d'esberlar la fredor de marbre del cor d'algunes persones.

De totes les escenes que ha pogut contemplar, el mirall de la sala s'ha obsessionat amb una de sola. La rememora contínuament i la mostra a qui vulgui ullar-la. Sobretot a dos avis que, quan es tornen a veure, se'ls eriça la pell.

Fa anys que juguen. Que no deixen de pensar l’un en l’altre. Que desborden desig.

Me’l quedaré, si amb un sol petó és capaç de deixar-me tremolant.

La goma es destensa i allibera. Un moviment esperat que promet una gran nit... si oblida que ha necessitat les dues mans i tres minuts.