Manuel Veiga Taboada

L’olor de la pluja té nom científic: petricor. És aquella aroma tan característica que notes sobretot quan comencen a caure les primeres gotes després d’un període sec. El nom deriva de la unió de dues paraules gregues: petros, que significa 'pedra', i ikhôr, paraula amb la qual anomenaven el líquid que fluïa per les venes dels déus en la mitologia grega. Durant els períodes secs, les plantes alliberen compostos orgànics que queden impregnats al sòl i a les roques. Al mateix temps, bacteris del sòl, especialment del gènere Streptomyces, produeixen una molècula anomenada geosmina. Quan la pluja impacta el terra porós, les gotes atrapen petites bombolles d’aire que, al pujar i esclatar, deixen anar partícules carregades amb geosmina i altres compostos. Aquest procés, anomenat aerosolització, és el que permet que aquestes molècules arribin fins al nostre nas. 👉 La geosmina també és responsable de l’olor de la terra humida o fins i tot d’alguns gustos en l’aigua.

Neses cartafoles gardo centos de anotacións sobre a historia do cine en Ourense entre 1898 e 1948, máis media ducia de cadernos. Creo que lle vou sacar algún proveito literario porque hai material dabondo.