Zoo i Oques cada dia

Comptant les llàgrimes al buit he après a caure cap amunt

I què hi pot fer si s'enamora de l'altura i no es para a pensar en la caiguda?

La por que porto dins és de no estimar-me prou

Vull gaudir de tot, sense mida, sense resistències ni frens

Si la vida és un incendi, cantarem sota la pluja, el que visc és el que dura, el que ens fa mal és el que ens cura

A la merda els privilegis i a la merda el món segur, no hi ha res pitjor que quan manen els curts

Hem plorat fins els bassals que ara ens diuen les veritats

Vull viure-ho com si no ho hagués viscut, com si la vida no m'hagués fet mal

I jo vaig fent tot el que puc, però tinc cara de cul i no m'ho ha dit ningú

Hi ha sentiments que no s'expliquen amb paraules, que no es paren amb pedregades i et fan saber on agafar-te

Vine a buscar-me on vulguis, que ho estaré esperant, ja no m'importa el vèrtic de no saber on anar

Que pots tenir el món als teus peus dient-te que t'estima molt, però no pots creure en tu si no t'estimes tu

Et pot semblar que no però n'hi ha que sempre en volen més

No segueixis fingint que ets de pedra, quan t'has trencat tants cops aprens a refer-te

Mirant enrere s'entenen les coses, però es viuen mirant endavant

Si la vida és un incendi, cantarem sota la pluja, el que visc és el que dura, el que ens fa mal és el que ens cura

Que pots tenir el món als teus peus dient-te que t'estima molt, però no pots creure en tu si no t'estimes tu

Voldria que fos menys bella o menys perversa. Una belle­sa tan perfecta no es recorda bé amb tants costums dolents.

A la merda els privilegis i a la merda el món segur, no hi ha res pitjor que quan manen els curts

Vine a buscar-me on vulguis, que ho estaré esperant, ja no m'importa el vèrtic de no saber on anar