Pablo Fuentes-Prior

Elna: la Maternitat traïda vilaweb.cat/noticies/elna-… Aquesta sensació de que això no pot estar passant... però sí, ha passat. Com diria el poeta: "Precisament en Elna, mi amor...". 😢😢😢

Hola @llfreixes i @Toni_Cruanyes: Hem decidit fer un vídeo d'@OctuvreCAT per explicar per què aquests 176 segons del vostre "informatiu" són un escàndol periodístic impropi d'una TV pública. El publicarem dissabte. Si el voleu rebre al vostre correu: eepurl.com/gPRpfD

Benvolguts @Toni_Cruanyes i @llfreixes , amb tot el respecte, però aquesta notícia és una vergonya, un perfecte exemple de com es vol fomentar el pensament acrític en la ciutadania. 2 reflexions: 1) l'Open Data no és una conspiració feixista, no. Es una política que cerca la transparència en els organismes públics. Entre altres està activament promoguda per la Unió Europea, que en publica una comparativa de tots els estats membres (Us n'adjunto el link en el següent tuit, per si voleu fer periodisme de veritat) 2) fa uns anys vau sortir de la Facultat de periodisme, afamats de descobrir bones històries que publicar, un Watergate, una guerra... De nou, en aquest exercici de pensament acrític que heu fet, us deixeu endur per la protecció a l'stablishment, i passeu per alt un notición. Us ho recordo, Open Data, política promoguda per la UE, particulars que davant la inacció pública tiren i publiquen informació... bé. Vosaltres mateixos ho dieu: "algú va bloquejar la web i en va eliminar milions de registres... encara no sabem quí". Per l'amor de Déu... "no sabem quí" ... us convido a fer periodisme.

El cazador que mató a la lince ibérica Nenúfar, condenado a una multa de 100.800 euros. Los hechos ocurrieron en 2019 en Menasalbas (Toledo), y la muerte de ese ejemplar supuso también la muerte de sus 4 cachorros. Se merecía una condena bastante mayor. eldiario.es/castilla-la-ma…

Proposa la independència?

Sólo podemos imaginar la cantidad de grabaciones "comprometedoras" que tiene la 'seguridad' sobre este hominicaco... 🤮🤮🤮🤮🤮🤮

VISTO EN REDES: Durante el encuentro por el #DerechoARegresar en Miami, la activista Anamely Ramos afirmó que la solución para #Cuba no son las "migajas" ni la ayuda humanitaria temporal, sino el fin del bloqueo interno a la prosperidad. Ramos exigió que se permita a los exiliados retornar para reconstruir el país y terminar con la #dictadura, rechazando que los cubanos sigan perdiendo la vida en el mar o viviendo como irregulares en el #exilio. LEE HOY la #Cuba de mañana, en #DiarioDeCuba diariodecuba.com

Sí que saben sumar, sí... 🤮🤮🤮

Quan llegeixo que Riōsuke Takashima, és l'alcalde més jove del Japó, amb estudis en les universitats de Tòquio, i Harvard amb tan sols 26 anys i llicenciat en Política Pública i Enginyera d'energia mediambiental, i miro aixòque tenim aquí, sento molta, molta vergonya.

I es queda curt.

Consulta esta publicación de Instagram de @flaixbacoficial instagram.com/reel/DWBwykYCb… This is the way the world ends Not with a bang but a laugh.

En un país normal, on un tiu que ha repetit 5cops primer a la universitat, ja ens indicaria ser un tros d’inepte gran com la Sagrada Familia … aquí se’l permet viure de la política 45anys, acumular 27propietats i pagar-li els favors a la jubilació amb un ministeri primer i finalment amb el carrec d’Ambaixador delegat permanent d'Espanya a la UNESCO (200000€/any) … us presento el sr. @miqueliceta, un vividor …

Soc major d'edat, em fan sinapsi les neurones i sé distingir entre una subvenció al transport col•lectiu i una subvenció a una menjadora. I sempre he defensat la Transparència Per tan, benvingut @Menjometre Gràcies x facilitar que ens puguem informar sobre la despesa pública

Rubén Blades habla de la crisis en Cuba, "cualquiera que haya visto el sufrimiento está feliz", asegura eluniversal.com.mx/mundo/ruben-bl…

Patrimoni immobiliari de Miquel Iceta Nombre total d’actius: 27 Valor estimat: 10 milions d’euros - Barcelona - 1. Pis àtic al Passatge Forasté (Sant Gervasi) – >240 m², valor aproximat: 1,7 M €. 2. Local comercial al mateix edifici del Passatge Forasté – >100 m² 3. Un altre pis al mateix edifici del Passatge Forasté 4. Pis a la Villa Olímpica, Edifici Icaria – 140 m², valor aproximat: 900.000 € 5. Pis al carrer Aragó, Eixample – >100 m², valor aproximat: 700.000 € 6. Pis al carrer Hurtado – 85 m², valor aproximat: 500.000 € 7. Places de garatge al carrer Piquer 8. Pis a la mateixa finca del carrer Piquer - Sant Just Desvern - (Barcelona) 9. Terreny industrial al Polígon Pont Reixat – >3.100 m², amb nau industrial, valor aproximat: 3 M €. 10. Naus addicionals al mateix complex industrial – 1.700 m² construïts, valor aproximat: >1 M € - Costa de Girona (El Port de la Selva) - 11. Dúplex – 140 m², valor aproximat: 300.000-450.000 €
12-14. Tres pisos addicionals – ~94 m² cadascun, valor aproximat: 300.000-450.000 €
15-16. Parcel·les urbanitzables – >500 m² cadascuna. 12. Places d’aparcament diverses dins el mateix edifici residencial - Menorca - 18. Parcel·la edificable a la urbanització del Puerto de Addaia (prop de Maó) – >570 m² - Altres tipus d’actius - 19-27 Pisos, locals comercials, terrenys, naus industrials i places de garatge Hola @salvadorilla quan poses mà aquí? És per un amic.

The Academic Publishing System’s Most Pointless Bottleneck academeblog.org/2026/03/13/the… via @AcademeBlog

Ara que veiem com funciona tot amb un grupet d'amics ens estem plantejant de crear una ONG que es dirà, per exemple, "Pacifistes per una Pau Pacífica" i tot seguit demanar una subvenció. No seríem gaire llaminers, 50.000 euros potser, per començar.

OPEN DATA: QUAN LA TRANSPARÈNCIA FA POR Hi ha moments en què una societat es mira al mirall… i no li agrada el que veu. A Catalunya, aquest moment ha arribat no per una llei, ni per una auditoria oficial, ni per una comissió parlamentària. Ha arribat per dues webs “pirates”: subvencions.cat i el @Menjometre , similars al que en @JaimeObregon porta anys fent: Fiscalitzar l'administració No són institucions. No tenen pressupost públic. No tenen gabinets de comunicació. Només tenen una cosa: dades. I això ha estat suficient per fer tremolar el relat. Durant anys, l’Administració ha parlat de transparència. Portals oberts, PDFs, dashboards… tota una estètica de modernitat institucional. Però la realitat és una altra: ocultació de dades disperses, difícils d’interpretar, sovint incompletes. Transparència de façana. Fins que algú decideix fer la feina de veritat. Agafar totes aquestes dades. Ordenar-les. Fer-les intel·ligibles... i el més important, fer-les públiques. I llavors passa el que sempre passa quan la informació es fa entenedora: Apareix la veritat. La xifra és contundent: 5.000 milions d’euros anuals en subvencions. Un 11% del pressupost de la Generalitat. No és una línia menor. No és un detall tècnic. És un model. Un model que planteja una pregunta incòmoda: Per a què serveixen aquests diners? Perquè, mentrestant, el ciutadà paga. I paga molt. Catalunya té una de les pressions fiscals més altes d’Espanya, especialment en IRPF. Treballes més. Pagues més. I després descobreixes que una part molt significativa d’aquests recursos es redistribueixen en forma de subvencions. A qui? Sempre s'ha parlat de mitjans de comunicació, però té lògica: Ningú paga ja pel diari, i si és en català, menys. Per tant, està bé subvencionar-los, però... Associacions. Sindicats. Entitats diverses, que han fet de l'activisme de boquilla un modus vivendi. Tot un ecosistema. Un ecosistema que, casualment, rarament qüestiona el sistema que el finança. No cal conspiracions. Només cal entendre els incentius. Però hi ha una segona capa, encara més preocupant. No és només una qüestió de quantitat. És una qüestió de direcció. Quan analitzes les dades —i això és el que permet l’Open Data de veritat— no només veus qui cobra. Veus cap on va el país. O, més ben dit, cap on no va. El Govern català parla constantment de futur. De sostenibilitat. De transició energètica. D’innovació. Però després mires les dades… i no trobes rastre d’aquesta narrativa en la despesa real. Ni un euro rellevant cap a empreses punteres que podrien liderar aquest futur. Un exemple és especialment simbòlic: @Wallbox_ES Una startup nascuda a Barcelona, líder en tecnologia de recàrrega de vehicles elèctrics, competint a escala global. El tipus d’empresa que, en altres països, seria objecte de suport estratègic. Consultem quants contractes públics han rebut per equipar de carregadors elèctrics a l'Administració. Zero. Consultem quantes subvencions han rebut per accelerar el seu creixement, desde Barcelona cap al món. Zero Això és el que abans en dèiem —sense complexos— política industrial. Creació de campions nacionals. Aquí? Zero. Permeteu-me l'exabrupte, però hi ha milions d'eruos gastats en subvencions en causes peregrines, a païssos remots. No hi ha un euro invertit en promoure l'activitat industrial, innovadora i sostenible a Catalunya. I aquí és on l’Open Data esdevé perillós. Perquè ja no es tracta d’opinions. Ni de relats. Ni de discursos. Es tracta de dades. I les dades expliquen una història molt diferent de la que se’ns ven: Una Administració que recapta com si fos escandinava… però gasta sense una estratègia de futur clara, només per acontentar panxacontents. Una Administració que parla d’innovació… però no aposta pels seus innovadors. Una Administració que distribueix recursos… però no transforma l’economia. L’Open Data no és només una eina tècnica. És un mecanisme de control democràtic. Perquè la transparència real no consisteix en publicar dades. Consisteix en fer-les comprensibles. I, sobretot, en acceptar les conseqüències del que revelen, i donar explicacions. Potser per això iniciatives com subvencions.cat incomoden tant. Perquè no creen informació nova. Només fan visible el que ja hi era. I quan això passa, la pregunta deixa de ser tècnica i esdevé política: Estem utilitzant els recursos públics per construir el futur… o per gestionar el present? Europa, amb totes les seves dificultats, està immersa en processos de reconversió. Indústria verda. Soberania tecnològica. Reindustrialització. No és fàcil. No és indolor. Però hi ha direcció. Aquí, en canvi, el risc és un altre: Confondre estabilitat amb inèrcia. I despesa amb política. L’Open Data ha obert una porta. Ara la qüestió és si volem mirar a dins… o tornar-la a tancar. Perquè un cop has vist les dades, ja no pots fer veure que no hi són. I aquesta, al final, és la seva veritable força.

El vividor sociolisto del 155 d'en @miqueliceta és propietari de 27 immobles amb un valor estimat de 10M€. No té estudis, va ser expulsat de la Universitat (va repetir 5 vegades el 1er curs) i té zero dies cotitzats fora de la politica. És un corrupte de campionat! #NOESPOT

🤮🤮🤮