Pau Castellote

Més de 200 anys més tard, la ciutat de Copenhaguen torna a fondre la seva història amb el foc en perdre per les flames l’agulla de la Borsa, que datava del 1625. Les autoritats ja han anunciat que reconstruiran l’edifici després d'una desgràcia que comparen amb la de Notre-Dame.

Amb tot, el bombardeig de 1807 es pot considerar el tercer gran incendi de la ciutat. Va destrossar uns 1.000 habitatges, així com la universitat i l'Església de la Nostra Senyora (de nou). Per sort, Copenhaguen havia estat evacuada amb anterioritat.

Després de l’incendi de 1795 es va instaurar l’obligació de construir amb totxana, entre d’altres mesures com ampliar els xamfrans per deixar passar els camions dels bombers. Semblava que la ciutat per fi havia resolt el tema dels incendis, però no seria el cas.

70 anys més tard, però, un altre incendi cremava el que quedava de casc medieval. El 1795 els copenhaguesos veien com les flames destruïen de nou part de la ciutat, encara que no amb la mateixa afectació que el 1728.

Aquest matí un incendi ha engolit l’espiral de la Borsa de Copenhaguen, un dels edificis més antics de la ciutat. L’estructura emblemàtica s’ha desplomat a causa de les flames, i la capital danesa suma així una desgracia més amb el foc a la seva història. L'explico en un🧵

Però la ciutat va aprendre (relativament) de l’incendi de 1728. Es van modificar els plans de la ciutat per ampliar carrers, es va limitar la construcció amb fusta i es van establir altres mesures que expliquen la Copenhaguen moderna. En 10 anys la ciutat estava reconstruïda.

Els fets van començar un dia que els bombers havien dut a terme simulacres, després dels quals van decidir emborratxar-se. Aquest fet sumat a un fort vent, els carrers estrets i escassetat d’aigua al clavegueram van deixar sense casa a unes 15.000 persones (un 20% de la població)

La ciutat va ser arrasada pel foc dos cops el segle XVIII. L’incendi més important va ser el de 1728. El foc va cremar durant tres dies, especialment al casc medieval, destruint aproximadament un terç de la ciutat i edificis com la universitat o l’Església de la Nostra Senyora.

Siguen los ataques contra la prensa, inadmisible que se tenga que aguantar esto

Aquí expliquem com des de @salutpublicabcn , amb col.laboració amb altres institucions, s’ha avaluat l’impacte en salut de les superilles. Fet que va en contra de la decisió judicial respecte al carrer Consell de Cent

Els motius són ben diferents, però encara hi ha moltes dones que no s'hi troben còmodes o decideixen no fer topless a les piscines. Esbrinar-ne el perquè m'ha donat un reportatge interessant d'escriure:

Canviarà el model de la Festa Major de Gràcia? Com seran les festes en el futur? No ho sabem. El que sí que sabem és quines coses preocupen als veïns avui en dia i els agradaria que canviessin.

Els conductors de la L4 de Barcelona són els últims que utilitzen un sistema no automàtic: “Em fa estar més atent” ara.cat/societat/barce…

L’última línia completament manual del metro: “Em fa estar més atent” ara.cat/societat/barce…

Cada dia, almenys tretze persones són víctimes d'un delicte sexual a Catalunya ara.cat/societat/agres…

Firmo la peça que surt en portada de la nova àrea especialitzada dels Mossos :)

Ni una setmana després de signar el pacte de govern a Borriana (Plana Baixa), el Partit Popular i Vox han ordenat que es retirin de la biblioteca municipal les revistes en català 'Camacuc', 'Llengua Nacional', 'Cavall Fort', 'El Temps' i 'Enderrock' ara.cat/cultura/vox-pp…

Expliquem com cada vegada més verd cedeix al marró. La sequera i les onades de calor fan que 2022 sigui l'any amb més bosc en perill des que es prenen dades.

Càritas aprecia que la pobresa es "cronifica" i ha augmentat amb la pandèmia. Ho expliquem en aquest article.