Poetes Valencians

Ara podeu seguir les novetats en @abandafalles (No puc atendre a tot i cal unificar el temps). Gràcies per tot este temps junts.

S'acaben les vacacions de Pasqua, temps en que puc dedicar moltes hores als poetes valencians oblidats. Un resum de tots estos anys: poetesvalencians.wordpress.com/2025/04/28/175…

També publica alguna versada en revistes com La Traca, La Traca Nova i La Tronà. Entre elles la següent, apareguda en el número 36 de la Traca Nova. (On usa l'arcaic bes "dar" i així compir el canon silàbic)

Leopoldo Giménez Blat (1888-1962) és autor dramàtic. Escriu obres en valencià i castellà. Quelo Chufeta, pot ser la més representada.

Luis Gonzaga Llorente de Las Casas (374) Serà per poetes... poetesvalencians.wordpress.com/2025/04/14/lui…

El valencià, en prosa i en poesia, estava prou present en la prensa ilicitana i de tota la comarca. El propi director de "Vida Agraria", Dositeo Climent, es llançava a publicar les seues versades. I com ell, atres autors (la majoria baix pseudònim) Pero això, un atre dia.

Com a curiositat, en el mateix diari, fa vora 100 anys, apareixia la següent publicitat d'Anís Salas (empresa que encara existix)

En 1929 Rafael Gayano Lluch publica el seu poemari "Brots de la térra". Eixe mateix any, en el número 50 de "Vida Agraria", orgue comunicatiu dels llauradors ilicitans comencen a reproduir part dels seus versos dins de la que nomenen "Secsio Valensiana"

Luis Gonzaga Llorente De las Casas en El Eco Liberal d'Elig el 17 de giner de 1892

Este polític lliberal, de familia noble i benestant, escritor, actor i amant del teatre (no debades el desaparegut Teatre Llorente du el seu nom per construir-se a iniciativa seua) també deixà alguna versada publicada com la següent.

Un poeta més (el que fa 375) Luis Gonzaga Llorente De las Casas (Elig 1822-1895) [Foto del perfil @Bio_LuisGonzaga]

Per lo sábio y dispost qu'es, li donaren á Ramon crech que caball y dinés, y l'enviaren p'el mon pa que se il-lustrara mes Son pare tot devanit, quant vingué de aquells paisos li preguntá al gich lluit: ¿Qu'es lo millor de Madrit? y ell vá respondre: Els jorisos Ll. Cebrian,1876

Estanislau Alberola és un poeta creador/arreplegador de cobles com esta que apareix en 1920 dins "Poesies" editat per la Societat Valenciana de Publicacions.

@joselorenzogb Moltes gràcies

Conegut és el seu poema LA MONTANYETA: "Des de la sacra mansió, contemplant esta terreta, Déu tirà una bendició i sortí la montanyeta". Vicente Jacinto Pérez (1873-1917) va ser coetàneu del seu paisà el Poeta Badenes. He localisat una breu informació ⤵️

@AgustiIgnasi Sí que apareix en el llibre "Sacerdotes mártires (Archidiócesis Valentina 1936-1939) de José Zahonero publicat en 1951.

@PoetesVal Un poema preciós. Està reconegut com a màrtir?

Continuem en Gandia per a presentar al següent poeta rescatat: Salvador Boix Bennàcer que naix en esta població en 1891 i mor assessinat en 1936 mentres era retor del Grau de Gandia.

Durant esta jornada també es llegiren poesies de Salvador Soler, Rafael Bigné i Estanislau Alberola. S'interpretaren 3 himnes: Espanya, Valéncia i Gandia i atres temes com "Valencia Canta", "L'entrà de la murta" o "Salve de les Barraques"

La poesia que compartim de Boix es publica en 1929 en el semanari Bayren i es va llegir durant una velada lliterària i musical en el Teatre Royalty de Gandia

@joseplluisnp És u efectes colaterals de buscar poetes oblidats, "recuperar" també paraules oblidades o en desús.

@PoetesVal En lloc de sou, hui diríem un euro; de catre, el bressol; de confits, llepolies; i del cresol, l’interruptor de la llum. ¡Sí que és del segle passat! (del XIX).

Un nou poeta que sumem a la llista provinent de Gandia: Melchor Roman Crespo (1837-1918). Si coneguem en els seus versos és gràcies a una malaltia que el fa tindre el temps necessari per a escriure.

Aixina en 1912 publica "Entretenimientos" en algunes versades en valencià, també alguns atres en Revista de Gandia. En 1935, El Momento (semanari republicà de la capital de la Safor) arreplega algunes rimes seues com esta: