Xavier Margais

Amnistia Internacional va considerar que l’Estat espanyol no mereixia cap condemna pels fets de l’1 d’octubre. Tampoc no va considerar adequat parlar de repressió, ni va voler fer servir termes com exiliats, presos polítics o presos de consciència. És d’aquesta organització que parleu?

Aprofito la repercussió de la piulada anterior per desenvolupar-ne el fons. Quan parlo d’antisemitisme estructural a Espanya no ho faig com una exageració, sinó com un fet constatable en la cultura popular. Encara avui persisteixen expressions, insults i imaginaris que associen els jueus a trets negatius o els converteixen en caricatures. Això no és anecdòtic: és el reflex d’un pòsit cultural profund que ha sobreviscut al pas del temps. Aquest substrat ajuda a explicar per què l’antisionisme -l’oposició a l’existència de l’únic estat jueu del món i, per tant, expressió política contemporània d’aquest antisemitisme- troba una acceptació tan àmplia a Espanya, de manera transversal a dreta i esquerra. També explica per què el govern espanyol ha adoptat aquesta agenda amb facilitat: hi ha una base social receptiva, cosa que en facilita l’ús en clau de rendiment polític i també de distracció respecte a altres problemes interns. A diferència d’altres països europeus, Espanya no ha fet un procés profund de revisió històrica sobre l’antisemitisme. La distància respecte a l’Holocaust, el pes d’una tradició que va des de l’expulsió dels jueus fins al discurs del “contubernio judeo-masónico” del franquisme, i l’absència d’una autocrítica col·lectiva han contribuït a mantenir aquesta realitat. El resultat és una certa banalització i deshumanització, que permet fins i tot fer broma o trivialitzar qüestions que en altres contextos serien impensables. En la piulada original, el lloc concret del vídeo no era rellevant: el que volia mostrar no era un cas aïllat, sinó un patró cultural. Expressions com “matar judíos”, al poble de León d’on provenen les imatges, fan referència a beure vi amb llimonada; de manera similar, “matar jueus” durant la Setmana Santa feia referència al costum dels feligresos catòlics de fer sonar les carrasques. Aquesta banalització escandalitza sovint els de fora, però genera indiferència interna, precisament perquè el pòsit antisemita és estructural. Encara avui es poden sentir expressions com “judiada” o “perro judío”, fins i tot a la televisió pública i en horari infantil. Ara bé, cal fer un matís important. Aquest pòsit cultural ha existit tant a Espanya com a Catalunya, però la seva evolució política i històrica no ha estat la mateixa. A Espanya, l’antisionisme i l’antisemitisme han anat sovint de la mà, i el sionisme pràcticament no ha tingut expressió política. Forma part, amb matisos, del que s’ha anomenat “el legado de Franco”: una tradició de confrontació diplomàtica amb Israel que neix durant el règim franquista i que es projecta fins avui. En canvi, a Catalunya, el catalanisme va veure durant dècades en el sionisme un mirall: un exemple d’autodeterminació, de reconstrucció nacional i de recuperació lingüística i cultural. No és només una afinitat teòrica, sinó que ha tingut expressions concretes: des de la simpatia política i intel·lectual fins a episodis poc recordats, com l’acollida per part d’Israel d’exiliats catalans vinculats a EPOCA, en un context en què l’Estat espanyol els era hostil. Són exemples que apunten a una relació històrica més complexa i, sovint, més propera del que habitualment s’explica. Aquesta diferència, però, s’està esvaint. Les dinàmiques polítiques catalanes estan cada cop més condicionades per les de l’Estat espanyol i pels partits que en fan seguidisme, i això es tradueix en un alineament creixent amb posicions antisionistes. El que abans era una singularitat política catalana avui tendeix a desaparèixer. I això, al meu entendre, és un error. No només per justícia i rigor històric o intel·lectual, sinó perquè implica renunciar a una tradició pròpia i assumir marcs que no responen ni als interessos ni a la trajectòria del país.

Reflexió pel dia d'avui, Mai més! I per què sigui Mai més, cal fer el que calgui.

Ciudad de los Muchachos (Can Puig). Collserola 1953 Aquest nen és el benjamí del centre.Té 6 anys i es diu Luis Pallarés. Però tothom el coneix com “Kubala”. 🧵👇

Iran sentencia a mort un noi kurd de 20 anys per "enemistat amb déu" kurdiscat.blogspot.com/2026/04/iran-s…

Saleh Mohammadi explicant a la premsa iraniana que el seu somni era ser campió olímpic. El malson de la dictadura islàmica ha avortat el somni i Iran ha executat el campió de lluita, de 19 anys, per "enemistat amb Al·lah" kurdiscat.blogspot.com/2026/03/iran-e…

2 nois més executats avui pel règim dels aiatol·làs a l’Iran perles protestes del gener. Shahin Vahedparast, 30 Mohammad Amin Biglari, 19 El “no a la guerra”, quan es tracta d’una guerra contra règim criminal i feixista, és un sí a la barbàrie.

Avui el règim iranià ha penjat Amirhossein Hatami, 18 anys, detingut a les protestes del gener. L’acusació: “Enemistat contra Déu” El @parlamentcat, que vol condemnar Israel per la llei (recorreguda) de pena de mort pels terroristes, dirà alguna cosa.

Aquest 2026 fa 75 anys de la inauguració de la Ciudad de los Muchachos a Can Puig (Collserola). Un lloc on, entre 1951 i 1977, van viure centenars de nois. 👇

@LluisApesteguia @carlesrebassa Totalment d'acord. Vist amb perspectiva entenc ara que fou un privilegi poder fer el paper de Mr Davy Miller. Amateur. I sí, vaig viure amb interès el debat, molt viu, entre els qui defensaven el teatre dit regional versus el d'alta cultura, per dir-ho d'alguna manera.

@carlesrebassa En reeixir del sotrac cultural de la guerra civil i a poc a poc de la llosa del franquisme, l'alta cultura renegà de les "comèdies" populars, que durant els anys 40, 50 i 60 havien estat l'única manifestació a què quasi tots els mallorquins havien accedit en la seva llengua.

Avui aprofit per fer una petita reivindicació familiar: dels 66 premis Sant Jordi de novel·la, 8 guanyadors han estat mallorquins. A la 21a edició, el 1980, es premià "L'espectacle", del deianenc Joan Mas i Bauzà, marit de na Catalina, la germana gran de ma mare. Vos el recoman!

Can Puig, 1931. Encara faltaven gairebé 20 anys per a la capella i les aules de la Ciudad de los Muchachos. Torna a ser notícia per l’informe de la Sindicatura de Greuges. Gairebé 100 anys després, l’únic que es manté en bon estat és el que es veu a la foto. #patrimoni

Això, del Sánchez Piñol!

Amb motiu del centenari dels Fets de Prats de Molló ES BUSCA documentació i familiars dels implicats per recuperar la memòria d'un dels episodis més remarcables de la nostra història. 👉 Comprova'n la llista ja.cat/87apS 👉 Fes córrer el missatge❤️

Tenc una cosa a dir:

«Mallorca, fa temps que te sent plorar», una cançó de Júlia Colom que s’hauria de convertir en un himne de resistència de tots els mallorquins 👇. Fem-la córrer! "Lo que sa rabi me deixi és lo que vos puc cantar dins meu hi ha un malestar i el cant perquè no creixi Mallorca t'han castigada per treure't el maxim guany producte de temporada que ara dura tot l'any I esclaus d'aquella promesa repetida tants de pics turisme mos farà rics i sabem que no és aixi Quan es dia ja s'allarga tot sabem lo que hem de fer fer bonda tancats a casa per no fer-los gaire nosa Cada any es numeros creixen cada anys feim rècords historics mentre ells celebren euforics sa trista illa que deixen Lo que sa rabi me deixi és lo que vos puc cantar Mallorca sent com te queixes fa temps que te sent plorar"

Jo ja he catalanitzat el meu ordinador! Tu també pots amb el Catalanitzador de Softcatalà: softcatala.org/catalanitzador #catalanitzador

@rosamariaartal Quan s’empren els insults, es perden tant la raó com tenir la raó. Al costat d @RaholaOficial i contra la progressia tronada q es situa al costat dls règims autoritaris.

🚨🇫🇷 ÚLTIMA HORA: Conmovedoras palabras del ministro francés Sébastien Lecornu sobre Francesca Albanese y el antisemitismo actual: “Cuando la representante especial de la ONU hace declaraciones en compañía de representantes de Hamás o de Irán, ello perjudica la credibilidad de la comunidad internacional. Por eso Francia pide su dimisión. Hoy existe una ‘estrategia de la semántica’. Se basa en la inversión de la acusación: negar la historia a los judíos y convertirlos de víctimas en culpables. Por ejemplo, el uso del término ‘genocidio’ respecto a Gaza para despojarlos de la memoria del Holocausto. Para distorsionar. Para invertir los hechos. Hay que recordar un dato simple: el 20% de la población de Israel son árabes palestinos. Dos millones de ciudadanos. Eran 150.000 en 1948, un millón en 2000 y dos millones hoy. El uso de la palabra ‘genocidio’ no es neutral: es un arma política. No se trata de una determinación jurídica establecida por un tribunal internacional. La guerra de las palabras allana el camino a la guerra contra las personas. Señala objetivos. Otorga legitimidad a la hostilidad contra todo ‘sionista’ y, por tanto, contra todo judío.”

@joanmoya_ @elnacionalcat Sí, és clar.

@XMargais @elnacionalcat Bones Xaxier, conec gent que va estar aquest periode i en busquem més, podem contactar amb tu, si us plau?

Vaig estar-hi internat els anys 1956 i 1957. De rotllo fatxa, tot el que vulgueu, però religiós gens. Ara, de vell i de lluny, miro el lloc amb tendresa. La Ciudad de los Muchachos, un orfenat de malson al mig de Collserola via @elnacionalcat elnacional.cat/ca/barcelona/c…