Misha Razumikin

Si se acepta el acuerdo, los docentes valencianos estarán entre los mejor pagados de España 🇪🇸📚. Y los profesores con 3 sexenios pasarán a ser los mejor retribuidos del país 💶. Una mejora justa y merecida para nuestros maestros.

🧐¿Sabies que...? “Yo” és l’ortografia clàssica d’este pronom personal, ademés, també és la forma que més voltes s’ha usat a lo llarc de l’història de la llengua valenciana. ✒️“Jo” és una variant ortogràfica que s’ha usat ben poc en valencià, pero que també la trobem en alguns texts. 👉Consultant el CIVAL (Corpus Informatitzat [sic] del Valencià de l’Acadèmia de la Llengua Valenciana), podem trobar el percentage de voltes que apareix cada variant. 🟢Fins a l’any 1609 (any en el qual que se decreta l’expulsió dels moriscs), yo ⇒ 9.700 aparicions (95,35%), jo ⇒ 472 aparicions (4,64%) joh ⇒ 1 aparició (0,01%). 🟢Entre l’any 1609 i el 1914 (any en el qual el filòlec Lluís Fullana, publicà les seues “Normes Ortogràfiques“, que també usen la forma yo), yo ⇒ 2.877 aparicions (89,49%), jo ⇒ 328 aparicions (10,2%), yó ⇒ 9 aparicions (0,28%), yò ⇒ 1 aparició (0,03%). 🔴A partir de l’any 1915, que se publiquen les normes de l’ingenier Pompeu Fabra per a la llengua catalana, un sector de la societat valenciana escomençà a usar-les. 📚En el 1933 se reediten les normes ortogràfiques valencianes no introduint les propostes de les bases ortogràfiques del 32 (en les que se proponia substituir la grafia “y” per les grafies “j” i “i”). A partir d’eixe moment, pots trobar escrits d’una i l’atra forma, segons la normativa utilisada. 📜Per citar alguns eixemples del Sigle d’Or d’a on apareixen estes formes majoritàries: 🔸Per or pur | per ço que yo fiu | per la fi del hom. Jaume March, Diccionari de rims, any 1371. 🔸Yo me maravell de Deu com la terra no se n’entre. Sermons de Sent Vicent Ferrer, any 1410. 🔸Amor, Amor, yo·m done maravella, | de vostres fets, si degu·s maravella. Ausias March, any 1425. 🔸¿Que m’aprofita lo be que -m fas en dormir ab tu, si tots temps me tens carregat de ferros, e yo ni mon companyo no podem haver un jorn de be? Curial e Güelfa, any 1442. 🔸entrant per l’ort: | per ton deport | yo t’i convide. | He no t’oblide. Jaume Roig, Spill, any 1460. 🔸en vulgar valenciana, per ço que la nacio d’on yo so natural se’n puxa alegrar. Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, any 1490.