Albert Tossal Camps

Lollllllll

Bona tarda @ajigualada les escales mecàniques del Carrer St Magí estan tots els trams parats.

😂 @JoanPoquiEraso EN ESTAT PUR 🥳 Aquesta ha estat la reacció del nostre tertulià a l’eliminació de la Champions del Madrid #OnzeE3 ▶️ Som3cat.video/Onze

@gestadella El @gestadella ja ha entregat el ram a l'Almudena!

Liftoff. The Artemis II mission launched from @NASAKennedy at 6:35pm ET (2235 UTC), propelling four astronauts on a journey around the Moon. Artemis II will pave the way for future Moon landings, as well as the next giant leap — astronauts on Mars.

ÚLTIMA HORA: Una mujer de Nueva York se está volviendo viral después de haber sido acosada repetidamente por un grupo de mujeres negras en el metro, para luego soltarles la palabra “Negra”cuando las puertas del metro se cerraban.

Gràcies @ajigualada @marccastells per mirar per la meva salut i tenir les escales mecàniques de pujada parades 🙄😒

🥹

- "A quienes dicen que a Estados Unidos solamente le interesa el petróleo, a esas personas les pregunto: ¿Qué creen que querían los rusos y los chinos? ¿La receta de las arepas?" JJAJAJAJAJJAJAJAJAJJAJAJAJJAJAJJ, se pasó.

Cuando publican la foto perfecta para poder hacer el meme del día. #NicolasMaduro #DonaldTrump

Venezolanos, llegó la hora de la libertad.

Se informa que la oposición venezolana ya se ha movilizado para asegurar los edificios gubernamentales y trabajar para establecer una administración legítima.

Seguim....🤦🏻🤦🏻🤦🏻🤦🏻🤦🏻

@FCBRAC1 #frac1 Som-hi Barça!Mitjà part per acabar de rematar el partit.

Es increïble la impunitat en la que circulén patinets elèctrics i demés VMU per #igualada sense casc,menors de dos en dos,fent slalom entre les persones,sense respectar les senyals de transit...etc fins quan @PoliciaLocalIGD @ajigualada @mossos ?

Senyors de @salutcat @govern podríeu fer que l' app de la meva salut funcionés més bé,tant difícil és?envieu cartes que no arriben,no seria més fàcil enviar un SMS informant que tinc INFO a la app o que tinc un visita o etc...?estem al 2025 pq tot és tant farregos?

Vull demanar hora per la meva Doc al @salutcat i no funciona de fa dies,vaig al @CAPNordIgd i hem diuen que ara funcionen per "Complexitat"i ja no tinc la meva Doc,que hem van enviar una carta diuen(no se quina carta) Moltes gràcies @govern per tot.

En 2015, Google puso a la VENTA ACCIDENTALMENTE su propio dominio... Cuando un ex EMPLEADO se dio cuenta, lo compró por sólo 12 dólares. Google NI tuvo más alternativa que NEGOCIAR con él. Pero sorprendentemente, no pidió 100.000 ni 100 MILLONES de dólares. Esto es lo que realmente exigió:

✍️ EDITORIAL | El pervers tractament informatiu de la immigració a Catalunya: A casa nostra, explicar la veritat sobre el fenomen immigratori no està permès. No perquè estigui prohibit per llei, de moment, sinó perquè xoca amb un consens imposat des de les redaccions, les facultats de comunicació, el Col·legi de Periodistes i, sobretot, des de les institucions que reguen amb milions d'euros els mitjans per a disciplinar-los. Constantment, s'emeten guies i instruccions adreçades als professionals de la premsa sobre com han d'abordar-ne la qüestió. S'insisteix en la necessitat d'evitar estigmes, de dignificar, de contextualitzar. En comptes de perseguir-se la cobertura més fidel a la realitat, aquestes directrius obliguen el periodista a narrar només aquella part que encaixi amb una visió edulcorada, bonista i acrítica de la immigració. La informació es tergiversa amb coartades sentimentals per tal de blanquejar els efectes de polítiques migratòries fallides. El periodista deixa de ser un observador independent per a esdevenir un activista encobert. I amb ell, el ciutadà perd el dret fonamental a rebre informació veraç. El periodisme, aquell ofici maleït que abans era l'últim refugi dels que no temien dir la veritat, ha estat colonitzat per buròcrates morals que prefereixen una mentida compassiva a una realitat incòmoda. A Catalunya, la criminalitat augmenta. Les dades no menteixen, tot i que els diaris callin. La sobrerepresentació dels autors estrangers en delictes violents i sexuals no és una opinió, és una estadística. Però no es pot dir. Perquè això suposaria "estigmatitzar". Així que s'omet, es dissimula, se suavitza. En lloc de periodisme, tenim un exercici de cosmètica ideològica. En lloc de titulars, metàfores. En lloc de fets, contes de fades multiculturals. El concepte "contextualitzar", repetit com un mantra, serveix per a justificar o relativitzar conductes inacceptables. El que hauria de ser una eina per a enriquir l'anàlisi es converteix en l'excusa per a no haver de dir les coses pel seu nom. Les xifres hi són, els informes estan publicats, els jutges ho diuen, policies valents ho denuncien. Però els diaris no ho expliquen, i si ho fan, ho fan passant-hi de puntetes, sense noms, sense nacionalitats, sense context real. La famosa contextualització que tant prediquen no s'utilitza per a explicar el perquè dels delictes; s'utilitza per a minimitzar la responsabilitat de qui els comet. Les agressions es converteixen en "conflictes culturals", els delictes en "reptes de la integració", la inseguretat ciutadana en "percepcions subjectives". El periodisme com a teràpia col·lectiva per a una elit culpable i autocomplaent. La clau de tot plegat, a banda d'ideològica, també és econòmica. Els mitjans de comunicació catalans són ostatges de la subvenció pública. Milions en ajuts directes. Campanyes de publicitat institucional que reparteixen els governs com a premi a l'obediència. Contractes de subscripció a càrrec d'entitats públiques. I una xarxa de complicitats que garanteix que qui es porta bé cobra. Això no és periodisme, es tracta més aviat de negoci. De supervivència. En aquest context, no pot esperar-se que informin amb honestedat. Tots saben què passa als carrers. Tots coneixen les dades reals. Tots tenen accés als comunicats policials. Però callen. Perquè saben que aixecar la veu costa diners i obre la porta a l'assenyalament per part de la premsa que roman captiva. Saben que escriure segons les pautes rebudes -malgrat que suposi renunciar a la funció genuïna del periodisme- és l'única manera de mantenir-se connectat a aquest sistema pervers. I així es fabrica el consens, no amb amenaces, sinó amb xecs. Es demana als periodistes rebre "formació contínua" -impartida normalment per ONGs amb una clara agenda ideològica- que funciona com a mecanisme d'alineament al pensament únic. Que no cerca fomentar el rigor, el debat o l'esperit crític. Cerca eliminar la dissidència. Convertir el redactor en un engranatge de l'aparell propagandístic. Que no es publiqui res que pugui incomodar. Que tot es redueixi a testimonis lacrimògens i històries de superació. I mentrestant, els hospitals col·lapsen, les escoles no poden més i cada cop més dones eviten sortir soles quan es fa fosc. Aquest model mediàtic converteix les redaccions en còmplices d'un poder polític i institucional que troba en la premsa domesticada l'aliat perfecte per a sostenir un discurs cada cop més allunyat de la realitat social. Alhora, les preocupacions reals de milions de ciutadans, com la saturació dels serveis públics, la inseguretat als barris, la islamització creixent o el cost econòmic de la immigració, queden soterrades per tones de sentimentalisme i eufemismes. El resultat és un periodisme mutilat, que traeix la seva missió i abona la desconfiança envers els mitjans. La immigració, a Catalunya, planteja reptes socials, culturals i econòmics de primer ordre. Negar-ho no els resol. Silenciar-ho no els fa desaparèixer. Ans al contrari, agreuja la fractura entre els que encara es creuen el relat oficial i els que han despertat i busquen respostes fora del circuit subvencionat. I aquí és on creixen comunicadors independents i mitjans alternatius, on la gent troba allò que no li expliquen els mitjans tradicionals. On el lector no és tractat com a un infant ni la veritat, com a un tabú.

Que fan avui al Parc Central?algun concert? @marccastells @ajigualada