Anna dachs

Novak Djokovic acaba de decir que el aburrimiento es el estado más creativo que un niño puede experimentar. Su hijo tiene 10 años y su hija 7. Cuenta que cuando su hijo le dijo que estaba aburrido después de una mañana de ping-pong, kayak y fútbol, ​​se sentó con él para tener una conversación que la mayoría de los padres evitan. "Está bien aburrirse a veces. Cuando te aburres, no significa que tengas que coger un libro o una pantalla inmediatamente. También necesitas aprender a conectar con tus pensamientos". Djokovic afirma que es en el aburrimiento cuando la creatividad finalmente aflora, y también cuando todo lo que has estado reprimiendo con el móvil sale a la superficie. La mayoría de los padres protegen a sus hijos del único estado que los hace crecer.

Al final, ser catalogat com a “vulnerable” s’ha convertit en un privilegi amb rendes i avantatges que molts treballadors no aconsegueixen. Una persona sola cobrant l’IMV ja rep uns 734€/mes. Amb una unitat familiar (parella + fills) puja bastant més. Això ja està a prop o per sobre del que molts treballadors nets s’emporten a casa en feines modestes després d’impostos, desplaçaments i despeses. Però el pitjor no és només els diners de l’IMV: - Tens prioritat en habitatge social. - Beques, menjador escolar, llibres i material gratuïts. - Bono social elèctric (llum més barata), possibles ajudes a l’aigua i altres subministraments. - Descomptes i accessos preferents en multitud de serveis. Resultat: el “vulnerable” pot acabar amb un poder adquisitiu efectiu superior al d’un treballador que cobra a prop del SMI (1.221€ bruts en 14 pagues), perquè a aquest últim li descompten impostos, Seguretat Social, transport… i a sobre queda fora de gairebé totes les ajudes per “superar” els llindars. En quina ment cap que algú que ja cobra una prestació equiparable al salari mínim (o superior en moltes llars) tingui a més tot cobert o subvencionat, mentre que el que es lleva d’hora i cotitza ho paga tot a preu de mercat i es queda sense suports? L’IMV, tal com està dissenyat, no és només una "xarxa de seguretat": per a molts es converteix en un mode de vida on el bàsic està garantit i a sobre sobra per a vacances o el que sorgeixi. Mentrestant, el treballador de classe mitjana-baixa sosté el sistema amb els seus impostos i veu com el penalitzen per esforçar-se. Això no és solidaritat. És invertir en dependència i desincentivar l’esforç. I a llarg termini destrueix la cultura del treball i la cohesió social.

@majosevn @catalunyaxina Síiiii!

Diumenge! No cal anar amb un coet al cul. Potser avui només cal: Respirar profundament. Fer un cafè tranquil. Fer més del que t'agrada. Caminar una estona, si pot ser per la natura (perquè la natura cura...😉). Endreçar algun racó de casa. Parlar amb algú que estimes. Cuinar allò que t'agrada. Escoltar música. Ballar. O no fer res de res. I simplement descansar sense culpa. Que tingueu un diumenge ben amable, lent i ple de petites coses boniques. Som-hi? Bon diaaa!! 😉🤍

Als 70 es jugava amb llibertat; la cultura de la criança d'ara manté, però, organitzat i ocupat tot el temps dels nens, traient-los l'autonomia que necessiten per fer-se adults. Calen espais públics segurs on puguin explorar pel seu compte sense tenir-ho tot preestablert.

Qui sosté quan tot tremola, qui estima fins i tot cansada, qui pateix en silenci i celebra allò teu, qui hi és moltes vegades sense fer soroll, qui dona ales i també arrels, qui acompanya mentre aprens a caminar sol, qui recorda el que val la pena, qui estima d’una manera difícil d’explicar… I perquè t’ajuda fins i tot quan és ella la que necessita ajuda. I tot i així, una mare no és perfecta: és humana, s’equivoca, es cansa, dubta… però continua estimant. Per això és important que una mare sigui feliç, no perfecta. Que siguis aquella mare que t’hauria agradar tenir. I sobretot, que no oblidis mai que ens convertirem en records. Vivim doncs, d’acord als records que voldrem deixar. Som-hi? Va! Amunt i endavant! Bon dia de la mare a fills/es i mares!! 🙌🙏🏻🤗❤️

Avui he llegit: 'Analfabetisme amb purpurina digital'. Encertat!

Tarde de sábado con una amiga en la cafetería. Su hijo de 7 años a mi lado: un pequeño dictador en versión infantil. TikTok retumba en todo el local, y no tiene intención de que nadie le lleve la contraria. Le digo a mi amiga, en plan suave: “Oye, ¿no le vas a decir nada por el ruido?” Ella sonríe, medio incómoda: “Déjale, así está tranquilo.” A los 5 minutos, se acerca y le dice: “Cariño, basta ya de móvil, ¿no?” Él ni la mira. Ella insiste: “Venga, 5 minutos más y lo dejamos, ¿sí?” Respuesta del niño: “No.” Niño 1 – Madre 0. Ella intenta quitarle el móvil. Él se levanta, grita, le da un manotazo y el móvil sale volando. La gente mira. Silencio incómodo. Yo me quedo esperando el clásico: “Ni se te ocurra volver a hacer eso.” Pero no. Ella recoge el móvil del suelo, lo abraza y me dice, casi susurrando: “Es que últimamente está muy sensible.” El niño, mientras tanto, se aleja enfadado, pateando la silla y murmurando insultos. Nadie le dice nada. Cuando se va al baño, todavía lloriqueando, ella se gira hacia mí como si necesitara aprobación: “Es que no quiero que viva lo que vivimos nosotras.” “Antes todo era gritos y castigos.” “Yo prefiero que se sienta libre, que se exprese.” Yo la miro. Veo en su cara agotamiento. Y un discurso precioso para justificar que no manda ni en su casa ni en su vida. Porque una cosa es educar sin violencia. Otra es convertirte en rehén emocional de un niño de 7 años. Luego estos niños crecen. Y llegan al colegio pensando que la profe es su asistente personal. Llegan al trabajo pensando que el jefe es su terapeuta. Llegan a las relaciones creyendo que cualquier límite es “abuso”. Y cuando el mundo no les trata como su madre… se rompen. Lo j*dido es que todo se hace “por amor”, “por no traumatizar”. Pero igual el verdadero trauma no será haber tenido unos padres que dijeron “no”… sino unos que nunca se atrevieron a hacerlo. Y ahí está la pregunta incómoda: ¿Esto es crianza respetuosa… o pura cobardía maquillada de discurso moderno? ¿Protegemos al niño… o estamos fabricando adultos frágiles que nadie va a soportar fuera de casa?

Avui l'organització de les #ELMS ha estat nefasta. Hi havia una gran afluència de públic però només una porta oberta wn tot el circuit; el túnel del pàddock col-lapsat i cap responsable enlloc.@Circuitcat_es @RACC és una llàstima que l'organització falli quan l'afició respon

@Circuitcat_es @racc Avui l'organització de la prova de les Le Mans sèries ha estat nefasta. Amb una afluència massiva només una porta oberta en tot el circuit. El túnel d'accés al pàddock col-lapsat i cap responsable enlloc

“Children do not start wars, and they cannot end them, but they always pay the highest price.” — UNICEF chief Catherine Russell.

Les persones sinceres i honestes, que diuen el que senten i pensen, acostumen a veure el món des d’aquesta mateixa sinceritat. Creuen que això és el normal, i que els altres, sobretot pel que fa als seus significatius, també són així. I és per això que la deshonestedat les agafa sovint desprevingudes. Perquè no la busquen. Perquè no la esperen. Perquè la donen per obvia. I se senten confoses i enredades.

Ahir a TV3 :L'àvia i el foraster. Una molt bona pel-lícula! 3cat.cat/3cat/lavia-i-e…

La millor venjança és cap. Perquè la venjança més elegant és ser feliç i no permetre mai més que qui t’ha fet mal torni a apropar-se a tu.

🗣️ Francesc Torralba, filòsof: "Si el mestre no té el rol d'autoritat, el que ve és el caos i qualsevol paraula val el mateix; però si ho assenyales et consideren ultraconservador o anacrònic" 👉 @elmonarac1 #Echobox=1774278664" target="_blank" rel="nofollow noopener">rac1.cat/societat/20260…

Veritat!!

Mare meva...Quants llocs per descobrir, quants llibres per llegir, quantes persones per conèixer, quanta música per escoltar, quantes coses per aprendre, quanta vida per compartir i estimar... I quant temps perdem en coses que no podrem controlar mai. Viu! Som-hi? Bon dia!😉🤍

Ningú sap millor que tu amb què estàs lluitant, què has superat, què no pots superar, amb qui vols estar i amb qui no, què et genera patiment i mals de cap, què sents, què tems sentir dins teu. Així que confia en tu, en la teva intuició. Ningú no et coneix tant. Som-hi? BonDia😉

Coses que no et defineixen: ·Els errors del passat ·La feina ·La talla de roba ·L'edat ·El que pensin de tu ·Els likes que et posen. Coses que et defineixen realment: ·La capacitat d’estimar. ·L'actitud. ·La paciència. ·Com rius. ·El respecte ·La bondat. Som-hi? Bon diaa!😉🤍

Indispensable leer esta maravilla de @profauroragomez "Por favor, alejen a los chavales de las RRSS. Acérquenlos al ABURRIMIENTO para que de ahí nazca la creatividad, la capacidad de esperar, la paciencia para el estudio y para la vida"

" Do not let the behavior of others destroy your inner peace" ― Jane Austen