Esllenguida #FemXarxa

Cada cop que ataquen el català, es retraten Menystenir una llengua és empobrir una cultura sencera: és el mateix impuls que porta a cremar llibres o a destruir patrimoni com a Palmira o el Museu de Mosul Tenim grans ignorants disfressats de politics

@carlosprietogo @DelegGobCAT @dsocialscat @monicambravo @igualtatcat @evamenorc @elsmatins No, @carlosprietogo . El que compartiu és la xarxa clientelar.

❤️‍🔥BENIDORM PARLA VALENCIÀ❤️‍🔥

Diumenge vam publicar a OCTUVRE una informació molt escandalosa sobre com el Govern del PSC està tapant informació sobre el destí d'1,19 M€ de Fons Next Generation. Hem tingut MILERS de lectures. Ara, faig un resum per tuiter. OBRO FIL. COMENCEM:

Moltíssimes gràcies als MILERS de persones que heu compartit aquest reportatge amb els vostres contactes! Gràcies a això, milers de persones han descobert les trampes de Raúl Moreno Montaña. Que corri!

Entrevista al degà de la nova facultat privada de medicina recentment aprovada pel Govern de les Illes Balears: “Hi prevaldrà el sentit comú. La docència es farà en castellà, que és la llengua autoritzada del projecte”. Es veu que, ara, a la substitució lingüística li diuen “sentido común”. Via Ara Balears.

❤️‍🔥Avui és la diada dels valencians, avui és 25 d’abril❤️‍🔥 🏃‍♀️La Flama ja s’acosta a València, a les 17h arriba a Tavernes Blanques, i a les 18h tothom a la plaça de Sant Agustí!

Gràcies a tots, orgull de poble ❤️‍🔥

El que diu Ester Capella @estercapella és ERC en estat pur. Primer assenyala una humiliació nacional evident, que jutges, fiscals i funcionaris puguin exercir a Catalunya sense català. I tot seguit converteix aquesta humiliació en el límit de la nostra exigència. Com que l’Estat espanyol no respecta la llengua del país, nosaltres tampoc no gosarem fer-ne un requisit seriós per a l’arrelament. Brillant. De la submissió en fan doctrina. La trampa és miserable però molt pròpia d’ERC. Detecten l’anomalia, la descriuen amb cara greu, la denuncien una mica i després l’administren. No la trenquen. No la combaten fins al final. La converteixen en prudència, en proporcionalitat, en realisme, en no podem exigir. Sempre el mateix mecanisme. Allà on una nació normal diria aquesta és la llengua del país i punt, ERC hi posa una excepció, una comissió, una via intermèdia i una frase perquè ningú no s’enfadi massa. No és cap sortida de to aïllada. És una línia política. Quan el català a l’escola va rebre l’embat del 25 per cent de castellà, ERC no va construir una desobediència nacional sostinguda. Va acabar aprovant amb PSC i comuns una llei que reconeixia el castellà com a llengua curricular, i el Consell de Garanties la va avalar amb l’argument que ampliava l’ús del castellà a l’escola. Això va passar amb els vots d’ERC. No amb els de Vox. No amb els del PP. Amb els d’ERC.Quan tocava impedir que el PSC tornés a presidir la Generalitat, ERC va permetre la investidura de Salvador Illa. El resultat va ser el que ja sabem, avalat per una militància d’ERC dividida però suficient per entregar el Govern al partit que representa millor que ningú la normalització del marc espanyol a Catalunya.Quan tocava construir ruptura, ERC va vendre la taula de diàleg com si fos política d’Estat. Quan tocava poder nacional, va triar negociació tutelada. Quan tocava llengua, va triar gestió del retrocés. Quan tocava decidir com a poble, va triar tornar a posar Catalunya dins el carril administratiu espanyol. Per això el discurs de Capella és tan revelador. No diu només què pensa sobre el català. Diu què és ERC avui. Un partit que ja no fa servir la llengua com a fonament nacional, sinó com a element administratiu a ponderar. Un partit que ja no pensa en termes de poder català, sinó de fins on ens deixaran arribar sense molestar gaire. Un partit que sempre troba una raó per no exigir als altres allò que una nació viva exigiria sense complexos.I el més grotesc és que encara ho vesteixen de responsabilitat. No podem exigir més, diuen. No podem anar més enllà, diuen. No podem posar el català com a requisit real, diuen. Sempre aquest no podem. Però el problema no és que no puguin. El problema és que han convertit la impotència en cultura política.El català no necessita administradors del retrocés. Necessita poder. I un partit que davant de cada oportunitat nacional acaba trobant la manera d’aigualir-la no defensa la llengua. La gestiona mentre s’apaga.

LA FLAMA ARRIBA AL CONCERT DE LA GOSSA SORDA “No hi haurà qui pare el pas dels maulets”

Saforauis i valencians en general, si @panxzoo1 ho diu li haurem de fer cas, no? PD: El Correllengua és a punt d’entrar al País Valencià!

L’entrevista sobre la meva NO jubilació. Ho comparteixo perquè, com a més ressò i a més gent ho pugui veure, més probabilitats que arribi algú que ho pugui resoldre, encara que no hi confio gaire. 12 mesos i 22 dies sense resolució.

🔴ÚLTIMMA HORA: tindrem retransmissió en directe de l’arribada de la Flama a l’entrada del Cap i Casal. Bon 25 d’abril i que creme València!!!!

5/ Ara posa atenció. Aquí és on es torça tot. Per evitar aquest abús, els governs poden deflactar l'IRPF. És a dir: ajustar els trams fiscals a la inflació perquè no paguis més si no guanyes més. Madrid ho fa. Andalusia ho fa. Catalunya: ni un cèntim mogut des del 2010 🔴

1/ FIL: EL GOVERN DE CATALUNYA ET ROBA DINERS CADA ANY. Sense canviar cap llei. Sense que ningú ho voti. Legalment. I ho van pactar per escrit. Seguiu-me. 🧵👇

Us agrada aquesta làmpada de taula? Sí? No? S'ha subhastat a França fa uns dies i el preu d'estimació inicial era d'uns 100-150€. Però alguna cosa grinyolava, perquè el que va passar us sorprendrà. Fil.

S'enten, oi? 👇👏🏻👏🏻

El "¡que se jodan!" que ens heu dedicat és tot un missatge de conciliació, i tant. Les agressions lingüístiques als catalanoparlants són tot fraternitat. Com ho deu ser l'aliança amb VOX i PP al Parlament per aturar tot el que suposi un avenç nacional. Si calles davant les injustícies, davant l'espoli o davant la manca d'inversions, això no és superar cap confrontació. Pots comprar el relat de la "normalitat" a cops de talonari i diner públic, però les raons de la confrontació es van fent més grans. Pots pactar amb el PP per fer veure que Barcelona és espanyolista, i pots cosir a multes els manifestants independentistes per espantar la dissidència.... Però la pau dels cementiris que voleu per Catalunya no és convivència: és taxidèrmia (i mai millor dit, si recordem on va renéixer el lerrouxisme); la convivència es guanya cada dia i es fa forta resolent els conflictes que té la societat, perquè feliçment no tots pensem igual que el PSC ni els seus aliats del 155, i, òbviament, hi ha conflictes als quals ens hem de confrontar. El racisme, la violència, el masclisme, són conflictes presents a la nostra societat que ens divideixen i als quals ens hem de confrontar. El país-bassa-d'oli no existeix enlloc. És un engany, com la dolçor dels dofins i la sirena de càntic planyívol que advertia Carner. Hi ha conflicte: social, nacional, econòmic, mediambiental, lingüístic, cultural, habitacional... davant del qual pots assumir la responsabilitat de confrontar-t'hi per resoldre'l, o pots decidir callar perquè ningú no se n'adoni, i intentar viure feliç en el placebo d'aquella illa blanca que deien els savis del poema de Carner. Sabent, però, que "si hi anéssiu avui per atzar / hi trobaríeu per única llar / un trist cobert foradat, sense tanca"

2. davant el públic o els seus seguidors, que l'aplaudeixen amb entusiasme. Aquest fet fa que alguns jornalistes parlin "d'aixecar" un títol. Però, per a dir-ho bé, haurien de dir GUANYAR, l'esmentat títol. Ho resumirem: S'AIXECA el trofeu. Però es GUANYA el títol. Que corri.

Gràcies a la gent que vau comprar el llibre, als qui vau fer cua d’una hora sota una tempesta de pol·len i vau arribar amb el llibre mig llegit i a la senyora de Colòmbia que fa 2 anys que viu a Catalunya i que, en un català perfectíssim em va dir: “No hem de renunciar al català”.