Carmela

@Gargotejant @Redeula Quin és el punt?

@carmentano @Redeula Aquest no és el punt.

He vist comentaris de gent pro-biberó dient que donar llet artificial fa que hi haja un millor repartiment de les tasques de criança d’un bebé com si donar de menjar fora l’única tasca. De veritat, molt a tope en la decisió de donar o no pit, però no digueu tonteries.

@Gargotejant @Redeula Al cap i a la fi, amb el tema del bibi pot passar fàcilment com amb la cuina: n'hi ha que realment s'hi impliquen i es fan coresponsables, i n'hi ha que només ho fan quan els ve de gust i els va bé 🤷

@Gargotejant @Redeula Per una banda, hi ha que, com diu aquí, donar el biberó realment és un conyàs: x.com/i/status/20495… De l'altra, si un home vol participar a la criança, la llista de tasques és tan llarga (també a les nits), que no cal que es fiqui amb l'alimentació

En quin moment ens hem empassat que la protesta ha de ser neutra i “amable”. Com a mare de 2 criatures escolaritzades ser que les vagues em complicaran la vida però sobretot sé que vull una educació publica de qualitat a Catalunya.

El diari Avui va ser el primer que va distribuir el 2000 el programari que fins llavors @softcatala havia traduït, incloent-hi el navegador Netscape en català. En un moment on les connexions a Internet eren modestes, ens va permetre arribar a milers d'usuaris. #SenseFicció3Cat

@jaume_diadoc Va posar el punt volat, que és com la sal: n'hi ha molts que no troben el punt just, i es nota massa quan no hi és. (@unjoanqualsevol encara corres per aquí?)

Pompeu Fabra és un dels meus ídols però li retrec que no s'inventés un alfabet específic pel català, com Tolkien va fer amb el tengwar. Oportunitat perduda de fer-nos odiar encara més.

Vaig pensar exactament el mateix.

@marotainsa Des de Sants fins a València! ❤️

El moment que puja la muixeranga enmig del concert, quan la Gossa canta allò de "joventut i experiència des de Sants fins a València) i cadascun dels quatre pilars de muixeranga desplega una quatribarrada fins al terra. Uf...

Quan jo vivia a Vall-de-roures, l'institut comarcal, l'IES Matarraña, oferia català només com a optativa i fora de l'horari lectiu (de vesprada). L'alumnat que volia cursar-lo s'havia de quedar a dinar pel seu compte i necessitava dels pares per a tornar cadascú al seu poble.

@verderisme Heu tornat a marxar...? Per on pares, ara? Quan puguis, escriu-me un privat i ens posem al dia!!!

Els meus fills no només no aprenien prou sinó que s'estaven castellanitzant. En una família multicultural, quan et fas els comptes, acabes entenent que no val la pena. Millor que es facin italians que no que hagin d'integrar una tercera cultura que va prenent espai les pròpies.

El juny passat vaig marxar de Catalunya amb la família. Els motius són molts però una cosa que hi va pesar moltíssim era el descontent amb l'escola pública on dúiem els nens. Necessitàvem canviar d'escola urgentment. I al final vam marxar del país.

Quan jo estudiava l'assistència a classe la pelava. Havies de superar els exàmens (i generalment eren exigents). Si els superaves sense haver anat a classe ole per tu. Apugeu el nivell, inútils, la uni no és una puta guarderia. Menys presència i més exigència.

Això és gravíssim i tots sabem que si la víctima hagués estat un espanyolista avui obriria els informatius de tot el país >> Investiguen qui va disparar un projectil a un participant del Correllengua a Cardedeu ara.cat/1_5734c5?utm_s…

Temple researchers ran a clean experiment on this in 2017. 38 mothers taught their 2-year-olds two made-up words, "blicking" and "frepping." Same mom, same child, same words, same number of repetitions. Only difference: one teaching session got interrupted by a phone call midway. The other didn't. The kids learned the uninterrupted word. They did not learn the interrupted one. Same exposure, same parent, zero learning. The interruption alone wiped it out. The mechanism underneath is called social contingency. Babies and toddlers learn language, emotional regulation, and attachment through a rapid back-and-forth loop. You look, the parent looks back. You point, the parent names it. The brain encodes meaning by detecting that match between your signal and their response, on a timescale of seconds. A phone in your hand competes for that exact response system. When a parent's gaze flicks down at a notification, the child registers a non-response in real time. Playground studies in Australia, Germany, the Netherlands, and the US all find the same pattern. Parents on phones are slower to respond, miss weaker child signals first, and when the kid escalates to get attention back, the parent is more likely to react with irritation. The kid learns two things at once. Their signals don't reliably get a response. And when they push, the response is negative. Meta-analyses link this pattern to lower attachment security, more behavioral problems, and weaker self-regulation in early childhood. Parental response timing is the variable that drives the harm. The kid's own screen time is a separate question. The "hang it up in one place" rule is doing one specific thing mechanically. It moves the phone outside the response window. The parent's reaction time to the kid resets to baseline. Distance from the device restores the timing. That's the part Cooper is right about and most people skip. The fix is mechanical. Willpower doesn't enter the equation.

Només diré que no hi ha cap obligació legal de poseïr un smartphone ni cedir dades a tercers obrint un compte en una app, i que per tant, si l'administració no posa mitjans de pagament (parkímetre funcional), s'extingeix el seu dret a sancionar per estacionament sense tiquet.

Els nets de masovers, de pagesos sense terres, amb avis que amb prou feines parlaven el castellà, també tenim dret a reinvindicar “el concepte de classe”. Que últimament s’explica poc i aquí no tothom va guanyar la guerra

Té tot el sentit aprofitant l'excel·lent servei que ens dona als catalans Rodalies i els mitja distància de Renfe per facilitar la mobilitat en transport públic. Valoreu les coses, coi!

Women in their 30s–50s are some of the most overworked, overstretched, and chronically stressed and ironically, this is the window where modifying long term cardiometabolic risk is crucial. Insulin resistance is rising, blood pressure is creeping up, visceral fat is increasing, lipids are shifting, and menopause is around the corner…yet this is when women are juggling careers, kids, aging parents, and everyone else’s needs. So no, women aren’t “ignoring their health”, they’re carrying everyone else’s. And by the time many finally seek care, the damage is already well underway.

Jo etiqueto a la gran @nuria_barnolas !

“Per què s’ha de fer cartells amb les llengües de l’Estat quan només amb una ens podríem estalviar lloc?” Suïssa:

El pitjor de tot és que deien que així seria més fàcil... 🙄