David Mármol

No poden ser més miserables. Busquen l’escarni, la foto amb la qual creuen humiliar no només una persona sinó sobretot allò que representa i tant els molesta. Em sap greu que l’exili m’impedeixi acompanyar dilluns el president Pujol, perquè ho hauria fet amb molt de gust.

En un restaurante de kebabs en Alemania, regalan uno gratis si paras el cronómetro en el segundo 10. Un niño lo consiguió…

Tant que t'agrada aparèixer com un líder compromès, de la Xina només t'interessa el negoci? Els drets humans no et preocupen? La gran llei assimilacionista que acaben d'aprovar, no et sembla un exemple de neteja ètnica planificada contra la qual ens hauríem de rebel·lar igual com ens rebel·lem contra les guerres il·legals i els crims contra la humanitat? I finalment, no et preocupen els efectes sobre el model de drets i llibertats de la UE que poden provocar les "portes del darrere" de la tecnologia xinesa? Aquest enamorament amb la Xina contrasta amb una calculada --per raons estrictament electorals-- confrontació amb l'antipàtic de Donald Trump. Oposar-se als deliris del president americà no demana un gran esforç i dona vots i aplaudiments; confrontar-se als xinesos demana coratge i, a més a més, últimament són molt populars gràcies a la seva poderosa i eficaç propaganda tecnològica. Per tant, no es recullen ni vots ni aplaudiments. Les inversions estrangeres que convenen a l'economia europea són aquelles que consoliden la nostra indústria i fomenten una tecnologia pròpia que pugui trencar el duopoli sinoamericà, i que permeten a la UE fer-se forta en allò que la fa única, per bé que imperfecta i incompleta: la democràcia i els drets fonamentals.