‘AI! La misèria ens farà feliços’ de Gabriel Calderón al @teatrelliure ens parla d’un futur distòpic on l’IA s’acaba apoderant de les nostres feines (en aquest cas centrat en el mundillo reatral). Unes interpretacions molt bones i divertides de Carreras, Arquillué i Conejero 🎭
‘Los nuestros’ de Lucía Carballal en el @teatrenacional y el peso de los vínculos, de nuestra propia historia, de la frustación, los miedos y el dolor. “Poco a poco, dónde no había nada, empezó algo…”
‘Little Women’ al @teatrelliure s’inspira molt lliurement en el clàssic, posant el focus en la pressió estètica i la hipersexualització de la dona des de petites. Malauradament, el muntatge és estrambòtic i sense una dramatúrgia que faci de fil conductor. Un treball corporal🔝
‘Nodi: de gossos i malditos’ al @parcsandaru@BcnDCultural una autoficció documental senzilla però honesta, que desenmascara el romanticisme d’una generació. Moukhles, Ferrero i Sentís ho fan bonic 🎤🎶
‘El tiempo todo entero’ de Romina Paula i la Compañía El Silencio al @teatrelliure@temporadaalta ha estat una petita gran troballa. El pas del temps, la fragilitat, la por i la immutabilitat. Molt bones interpretacions i dramatúrgia 👩🏻💻🎶
En @DafnisBalduz fa una interpretació excel·lent i plena de matisos a ‘Qui va matar al meu pare’ d’Édouard Louis al Heartbreal Hotel @PauRocky@SixtoPazTeatre Un monòleg colpidor, que deixa empremta.
La primera part de ‘El mestre i Margarita’ al @teatrelliure m’ha flipat. La segona perd molta força. Tot i que hi ha parts més feixugues, l’adaptació compleix. Francesc Garrido ho borda. Nil Cardoner, Carlota Olcina i Xavi Sáez 🔝
‘El meu germà, Bernard’ de la Cia. La Segona Millor a la @salabeckett m’ha ofert un vespre d’apropament a la figura del geni Bernard-Marie Koltès. Em confeso enlluernada amb el seu univers des de fa anys, sent Roberto Zucco un dels meus textos preferits.
Començant la temporada teatral amb ‘Del fandom al troleig. Una sàtira del bla bla bla’ a la @salabeckett 💉 Sens dubte un bon muntatge, amb escenes delirants, que carrega contra la societat actual sense pietat.
Estiu rere estiu, no pot faltar la tradició de venir a gaudir dels Parking Shakespeare al Parc de l’Estació del Nord. Encara teniu temps de veure #Cimbelí i passar una bona estona a la fresca 👑⚔️🩸
Esplendido y magnético Francesco Carril en ‘Los brutos’ @grecfestivalbcn@teatrelliure, una historia de autoficción acerca de un chico de barrio que deja esa vida atrás para triunfar como guionista. Tránsito, pérdidas y cierta nostalgia 🎞️
@Luthercat1@La_Villarroel A mi la interpretació d’en Joan m’ha agradat, ja sabem que és una aposta segura. Tot i això és cert que hi ha parts del text, de la posada en escena (cap al final) que no m’han interessat tant i personatges/interpretacions més fluixes. L’antiheroi m’ha agradat.
Magnífic Joan Carreras a ‘Grand Canyon’ de Pompermayer a @La_Villarroel 🔥 La història d’un antiheroi, que ens parla de somnis, de redimir-se, d’amor, de por i de sacrifici. Encara som a temps de canviar les coses? De fer allò que veritablement volem?
‘El Monstre’ de Josep Maria Miró a la @salabeckett@grecfestivalbcn es va construint en la foscor, poc a poc, cuidant cada paraula. La por, la mentida i els ‘monstres’ del dia a dia, amb els que convivim. Al final, però, he acabat perduda 🦊
‘La brama del cérvol’ al @teatrelliure ens regala gags, autoparodia, ironia i sàtira. Surts amb una bon sabor de boca, ja que el seu talent és innegable i tracten qüestions interessants. No obstant, trobo que es perd una mica en el misticisme-rave i la part final és més fluixeta.
La complicitat entre la Marta Marco i el Joan Carreras a ‘Cor dels amants’ ♥️ de Tiago Rodrigues al @teatrelliure és impressionant. Ho fan senzill, bonic. Si bé el text (i la temàtica) no m’impressiona tant, ells són la veritable joia de l’espectacle. Tenim temps?
‘Una mena d’Alaska’ al @teatrelliure m’ha costat, ho reconec. Hi ha una part sensible i gairebé poètica que volia connectar amb mi, però no hi he entrat al 100%. Molt bona interpretació de la Mireia Aixalà 👧🏻
‘Anatomia d’un suïcidi’ al @teatrenacional és exigent. Narra (simultàniament) la història de tres generacions de dones ‘maleïdes’ i abocades a l’abisme. Especialment captivada per la fragilitat de Marta Ossó i la intensitat de Maria Ribera.
‘La tercera fuga’ de @szpunberg al @teatrenacional és la història de tres generacions marcades per l’exili i la pèrdua. Bona direcció i execució del text (amb dificultat per resoldre), i un repartiment que ho borda⭐️. Una gran obra on a mi només em resten una mica els tòpics.