Gemma Romeu

@rosanesfiguerol Aquesta resposta del Josep deixa el cor tocat d'emoció per la seva gran generositat Bon dia 😘❤️✨️ #JusticiaJosepBoan #Reforma142CP #LleiBoan

EL MÉS MILLOR LLOC ON VULL ANAR. Quan els meus fills encara no volaven sols, els divendres al vespre eren especials. Paràvem taula a la cuina i sopàvem tots quatre, sense pressa, que no cal allitar la Berta i en Josep a quarts de nou, que demà és dissabte i no els he de llevar a les 7. I no només eren especials perquè tots quatre sopàvem plegats, sinó perquè no hi havia ni verdura ni peix. Al bell mig de la taula dels sopars de divendres, una fusta d’embotits i una altra de formatges esperaven la família: pernil del bo, sobrassada, xoriço, fuet, llom en adob i pernil de gall dindi fumat; formatge de cabra -tendre i curat-, parmesà, flors de tête de Moine, gorgonzola, idiazabal…i una platerada de pa amb tomàquet ben sucat. El pernil de gall dindi i el fuet esperaven pacients les mans del meu Bebè, gens amant dels sabors contundents. Després s’hi afegirien una flor i un tallet de formatge tendre. I una llesca de pa amb tomàquet, que quan jo intentava que en mengés una altra, en Josep sempre contestava “ja no tinc més gana, mama”. La resta d’embotits i formatges eren els favorits de la Berta i del papa. Sopàvem a poc a poquet, ara un tall d’això, ara un pessic d’allò mentre ens posàvem al dia del que no ens havíem pogut explicar, que de dilluns a divendres tot és corre cap aquí, corre cap allà. I un d’aquells sopars de divendres el pare de les criatures demana a la Berta i al Josep quin és el lloc on els faria més il·lusió d’anar. “Si poguéssiu triar-ne un, quin triaríeu? Berta, quin és el teu?” La meva Vida no dubta ni un segon: “Jo vull anar a Euro Disney. A Euro Disney, sí!” “I tu, Josep?” li demana ara el pare al petit de la casa. Jo estava dempeus al darrere del meu Bebè, potser recollint, potser tornant de buscar alguna cosa que era fora de la cuina i no li veia pas la carona; i és potser per això que recordo més la seva veu tan dolça quan va contestar “El més millor lloc on vull anar és al cel a veure el iaio Suso.” També recordo haver pensat que aquell fill meu acabava d’obrir les portes del cel a l’home que no va voler estimar-lo però al que ell sí que havia estimat malgrat que li sobraven dits de les mans per comptar els dies compartits amb ell. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

@rosanesfiguerol Això és el que s'emportem allà on anem 😘❤️✨️♾️ #JusticiaJosepBoan #Reforma142CP #Stopviolenciaviaria #LleiBoan

Són les 6 del matí, encara negra nit, i el meu fill ja remena la cua per casa. No ha calgut que ningú el fes fora del llit, perquè marxa per primer cop a fer ruta amb son pare a fer-li uns quants kilòmetres a la Bagheera. Sento l’aigua de la dutxa i en un no res, tres pics a la porta del dormitori: “Papa, va, jo ja estic!” Em llevo i observo com els dos homes de la casa es prenen el cafè. Els acompanyo fins a la porta. En Josep està radiant amb la caçadora de “motero” i els guants i el casc, tot ben negre com la seva moto. I el pare, feliç com un gínjol de compartir passió amb el fill, que a partir d’avui serà el tant esperat company de ruta. El meu Bebè moter va tenir un bateig com cal: Barcelona, Igualada, El Bruc, La Panadella, Cervera, Agramunt, Artesa de Segre, Ponts, Bassella, Oliana, Coll de Nargó, Organyà, Soriguera i esmorzar de forquilla a Sort. I després Rialp, Llavorsí, La Guingueta d’Àneu, Port de la Bonaigua, Vielha i cap a la Vall de Boi, cap a Taüll, a dinar a El Caliu, com quan era petit, i en acabar de dinar la ruta continua fins a les pistes d’esquí, el mateix recorregut que ens demanava de fer en bicicleta aquells meravelloses estius de muntanya de la infantesa dels meus fills. A la tornada, en Josep fa un bon tram del recorregut davant del pare que vol comprovar que el fill segueix les instruccions que li ha anat donant abans de pujar per primer cop a la moto: “Josep, quan una corba no t’apropis mai a la línia que divideix els carrils quan entris en una corba. És molt important que en guardis una bona distància, no fos cas que et trobessis un d’aquells conductors que envaeixen una part del carril contrari…” I tots dos tornen a casa tan cansats com feliços de l’experiència compartida. I percebo als ulls d’en Josep el color de l’aire fresc de la vida plena i a les galtes, l’aroma del traçat de la carretera. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #LleiBoan #nofueunaccidente

@rosanesfiguerol El nostre Josep se les sap totes. M'encanta 😄😅😘❤️ #JustíciaJosepBoan #Reforma142CP #LleiBoan

EN JOSEP PETIT VOL UNA PLAY I dia sí, dia també, me’n parla: Mama, és que el Jordi té la play; Mama, és que al Marc Anton li han comprat la Play; Mama, i als Reis? Que els podré demanar la Play als Reis? El meu fill em té fregida! La resposta és sempre la mateixa: Josep, no. No hi ha play. Ets massa petit per tenir-ne una. I ell posa carona per seduir-me…És que maaamaaa… He dit que no. No! I és que conec el meu Bebè. És el mateix nen que es quedava embadalit amb la Bella Durmiente o El Rey León o Cars. La pantalla el xuclava però si més no, les pel·lícules tenien un The End. Final de l’abducció! Els jocs de la Play…quina por que em fa el resultat de l’equació joc interactiu, pantalla i Josep…Però, i si no faig bé de prohibir-los-hi? Dubto. I el matí que tenim la visita anual amb el dr. Vallina (ai en Josep i el nom del nostre pediatre…Que no se t’acudeixi fer-ne broma a la consulta, que ens coneixem), li llanço la pregunta i me la jugo. Dr. Vallina, en Josep vol una play. Creu que ha de tenir-ne una? I l’Elies es mira en Josep (és un encant amb els nens, l’Elies, sempre amb les seves divertidíssimes corbates de la Warner) i li diu que millor que no, que només té 9 anys, que és massa petit. “Josep, els meus fills no han tocat una Play fins que no han fet els 13. Te’n falten quatre”. I li esbulla els cabells encara rossos. Bravooooo! Li hagués fet un petó! I com el que diu el dr Vallina va a missa, en Josep no torna a mencionar l’aparell del dimoni. I arriba el bon temps, el dels dies llargs de sol i de sorra; de cel i de mar. Pugem a l’apartament de ma germana i quan és l’hora de marxar cap a casa, en Josep es fa l’adormit (prou que ho veig que no ho està). “Som-hi, Josep, que es fa molt tard. Espavila, que marxem!” El meu nen fa el ronso. “Que vols quedar-te?” Li demana la tieta. I s’hi queda. I l’escena es repeteix cada cop que visitem ma germana. És normal, penso jo. Hi ha el cosí, la piscina, la pista de bàsquet…el meu nen ja té 9 anyets i ja no li cal estar sempre enganxat a la mama. L’any dels 10 marxem de viatge, un inoblidable recorregut per la Toscana. Primer destí, Florència. Aparquem el cotxe a l’estació de Santa Maria Novella i caminem cap a Santa Maria del Fiore. Observo les carones dels meus Tresors, que no vull perdre’m la seva reacció davant de la imponent catedral renaixentista i quan rere del Baptisteri apareix la omnipresent cúpula de Brunelleschi, el meu Bebè l’assenyala amb el dit, m’estira de la màniga i crida mira, mama, el Duomo. La cara de sorpresa la faig jo. “Com has dit, Josep?” “Mama, el Duomo” repeteix. “Jo he estat allà dalt, a la cúpula!” Ara sí que no entenc res de res. “Com dius? Què vol dir que has estat allà dalt?”Doncs sí. En Josep coneix Florència perquè s’hi ha passejat pels sostres de la ciutat fugint dels dolents que el perseguien i als que matava amb la seva espasa. El molt trapella no es volia quedar amb la tieta ni per la piscina, ni per la pista de bàsquet ni per la platja. En Josep es feia l’adormit per poder jugar a l’Assessins Creek a la play del seu cosí. La mare que el va… #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan #LeyBoan

@rosanesfiguerol És tant encantador i la Perla ho sap ❤️😘♾️✨️ #JustíciaJosepBoan #Reforma142CP #Stopviolenciaviària #LleiBoan

EL PARADÍS DE LA INFANTESA. Taüll era el nostre refugi d’estiu: l’aire pur, el blau del cel, el verd dels arbres, el so de l’aigua, el silenci de la nit, el cel cobert d’estrelles, les llàgrimes de Sant Llorenç. Els esmorzars sense pressa, pa torrat, mantega, melmelada, cereals, el cafè per als pares i la llet per als nens. Els matins de piscina, les migdiades, les tardes de tirolina, gronxadors, i papa i mama tot el dia i tots els dies. A Barruera, un dels pobles de la Vall de Boi on baixàvem a comprar sovint, hi havia uns estables amb uns cavalls preciosos que es llogaven per fer un passeig i la Berta ens va demanar d’anar-hi, i a mi, que vaig ser una nena més que poruga, em feia contenta que els meus Tresors no haguessin heretat cap de les meves pors. Al Josep li va tocar una euga blanca i pigada, de nom Perla. Recordo el meu petit de tot just tres anyets damunt d’aquell cavall i com somreia tímidament. Els vam fer tan feliços que l’endemà vam repetir. Baixo del cotxe i trec en Josep de la cadireta. El prenc a coll i em diu “Mama, jo vull la Pel·la…” I jo que li responc que potser avui muntaràs un altre cavall, Josep. Però el meu Bebè no en vol cap d’altre, i hi insisteix: Nooo, mamaaa. Vull la Pel.la … Em mira amb aquells seus ullets rodons damunt d’aquelles galtones que me’l menjaria a petons i li explico que hi ha cavalls tant o més bonics que el que va muntar ahir. “Potser te’n toca algun altre”. Però en Josep fa que no amb el caparró. És que jo “tic” “lenamolat” de la Pel·la… em diu el meu petit. Tres anyets i ja parla d’amor! I sí, la Perla i no cap d’altra estava esperant el seu petit cavaller. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LeyBoan #LleiBoan

@rosanesfiguerol Quin bon recull d'imatges amb amics 😘❤️♾️✨️ #JustíciaJosepBoan #LleiBoan #Reforma142CP

QUI TÉ UN AMIC… Si qui té un amic té un tresor, el meu fill és amo de cofres farcits de monedes, gerres curulles de robins i aiguamarines i maragdes i precioses diademes de diamants, de canelobres lluents i pesants lingots del més noble dels metalls. Perquè en Josep té un munt d’amics que l’estimen sense mesura, tant com en Josep els estima a ells. I aquests nois i noies, de qui jo només en coneixia els noms, venen a casa i compartim cafè i records i em parlen de les seves vides i em plau escoltar-los perquè sento la veu del meu fill mesclada amb les seves veus, perquè reconec els braços del meu Josep en les seves abraçades, perquè sé que el meu nen és en ells i amb ells. El meu fill, el meu Bebè, en Josep, el Boan, és l’home més ric de l’univers. I vosaltres, estimada família de Twitter, encara heu fet molt més gran la seva gran fortuna. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan #LeyBoan

1.119 personas murieron en las carreteras españolas en los 1.028 siniestros mortales que se registraron en el 2025. Conductor, este mensaje es para ti y me gustaría que dedicaras unos minutos del tiempo que aún tienes para leerlo. Mi nombre es Josep, pero mis amigos me llaman por mi apellido. Soy Josep para mi familia y BOAN para el resto. Siempre tendré 20 años porque un conductor, como lo eres tú, tomó a 130 km por hora esa curva que ves en el mapa, invadió el carril por el que yo circulaba en mi moto y me mató. Era un precioso domingo de agosto, el domingo día 9. Mi padre y yo habíamos salido de Barcelona aquel viernes y nuestro objetivo era Finisterre. Dormimos en A Coruña y después de llegar al lugar donde se acaba la tierra, continuamos nuestra ruta hacia Santiago de Compostela, primera parada del viaje de vuelta a casa. Pero un delincuente vial no permitió que llegara a la ciudad del Apóstol. Mi padre conducía tras de mí. Circulábamos tranquilos, disfrutando de la carretera, felices de estar juntos. Era el primer viaje, el primero de los muchos que habíamos planeado. Ya no podremos hacerlos. Un conductor me mató. Asier González Silva es su nombre. No quieras ser como él. Conductor Permíteme volver a casa para abrazar a mi madre y a mi hermana. Permíteme acabar mi grado de historia y ejercer de profesor. Permíteme disfrutar de mis fabulosos amigos. Permíteme componer canciones con mi guitarra, competir por un nuevo cinturón de Mugendo. Permíteme volver con la que deseo que sea la madre de mis hijos. Permíteme vivir una vida que es mía, como tú puedes hacerlo con la tuya. La conducción irresponsable acaba con vidas de inocentes. No lo olvides y tenlo presente desde que gires la llave del vehículo y lo arranques hasta que la vuelvas a colocar en la posición inicial para retirarla. Conductor, respeta mi vida. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan #LeyBoan

@rosanesfiguerol Equip Josep...🤫 #JustíciaJosepBoan #Reforma142CP #stopviolenciaviaria

NINGÚ ÉS PERFECTE Us vull explicar una cosa, però us heu de comprometre a no dir ni piu a ma mare, i si algú no se sent capaç de guardar-me el secret, que es tapi les orelles. Començo. La mama…la mama és molt pesada amb els efectes perjudicials del tabac i de l’alcohol, sobretot a l’adolescència (totalment prohibits sota pena de no ensumar el carrer si no és per anar a l’insti o al súper) però tot i que ja vaig deixar enrere els 18, continua insistint-hi i li he hagut de repetir mil cops que ni fumo ni bec. El primer és veritat (no soporto ni l’olor del tabac) però que mai bec res que no sigui una cervesa… bé, us confesso que això que no he agafat mai un pet és una de les “gromes” que ma mare s’ha empassat. I què voleu que us digui: soc un bon nano, però ningú és perfecte. I és que, família, la perfecció és avorrida. 😂😂😂 #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #nofueunaccidente #LleiBoan #LeyBoan

@rosanesfiguerol Quin escrit més emocionant i quin sentit té ara 😘❤️✨️ #JustíciaJosepBoan #reforma142CP #lleiBoan

“JO TAMBÉ SOC UN DESCONEGUT” Endreçant el calaix on guardo els estris del que era el meu ofici, he trobat un text escrit per en Josep. Cursa 4t d’ESO i la professora de català els ha denmanat que desenvolupin el tema “Jo també soc un desconegut”. He recordat per què el tenia jo. He recordat a la mare que jo era, renyant el seu fill per haver-li escrit un wasap ple d’errors ortogràfics. I he sentit com en Josep es defensava del meu atac: “Mama, que jo sé escriure, que això només és un missatge!” I jo vaig respondre-li que no, que no en sabia. I en Josep va oferir-me una prova irrefutable de com n’estava d’equivocada. Va marxar cap a la seva habitació i va tornar amb un full redactar. El full que he trobat entre els meus papers. I he llegit el text sense recordar-ne el contingut, com si el llegís de bell nou. I no m’he trencat, perquè ja no és possible fer-ne de mi bocins més petits. Amb les meves paraules, us he narrat manta vegades com d’important era la vida per a en Josep, com la vivia, com la gaudia, com l’estimava. Avui transcric les paraules del meu fill. Avui trobareu en les paraules d’un noi de 15 anys el neguit de no tenir temps per extreure tot el suc a la vida i la por de, al final del trajecte, no ser ningú. Al final del trajecte “morir sent un desconegut”. En Josep de 15 anys es dolia de no poder gaudir de la vida tant com ell desitjava. En Josep de 15 anys temia no ser ningú quan la mort l’encalcés… I no, no m’he trencat, perquè ja no és possible fer-ne de mi bocins més petits. No, no m’he trencat perquè, com el meu Bebè, soc pols d’estrella. _________________________________ 23/11/15 4t ESO C Llengua catalana Jo també sóc un desconegut “Jo també soc un desconegut”. Amb aquesta frase tothom es sentirà identificat ja que totes les persones s’ho pregunten repetidament al llarg de la seva vida. Jo, per exemple, hi penso sovint. Quan m’assec a l’habitació tot sol, obro un llibre ja sigui per estudiar, llegir o fer els deures, començo a fer el que haig de fer i mentre ho faig, vaig pensant, Per què estic fent això? Per què no aprofito la vida que se m’ha donat, gaudint-la segon a segon, minut a minut, dia a dia. La realitat, i és una realitat que em costa d’acceptar és que, en l’actualitat, la vida és així, no és una cosa que puguis gaudir i aprofitar; la vida és formar-te com a persona, estudiar i preparar-te intel·lectualment per poder treballar i treballar per poder-te alimentar i alimentar els teus fills (si en tens) i poder pagar un lloc on viure i al cap de quaranta o cinquanta anys, si tens sort, podràs deixar de treballar i gaudir de la vida. Gaudir de la vida? Quina vida? Quan tens seixanta-cinc o setanta anys estàs cansat de tota una vida de treballar i de fer esforços i no tens ni forces ni ganes de res. I mentre, potser penses que tu has hagut de treballar tota la vida i ningú t’ha reconegut res i en canvi a una altra persona per tenir més sort que tu, o simplement perquè ha nascut amb el do de saber jugar a futbol, se li reconeixerà tota la vida… Al final moriràs sent un desconegut per tothom, fins i tot per a tu mateix. Josep Boan #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan #LeyBoan

@rosanesfiguerol Ets amb nosaltres Josep, infinitament 😘❤️♾️✨️ #JusticiaJosepBoan #Reforma142CP #LleiBoan

Us regalo un record feliç, uns minuts d’una tarda de música i amistat amb la meva amiga Mireia Sala. Estem assajant una de les cançons que interpretarem al teatre de l’escola que ens ha vist créixer i de la que ens hem d’acomiadar aquest curs. La vida adulta ens reclama: a mi m’espera la facultat d’Història (que vull ser professor com la mare) i a ella l’Institut del Teatre, perquè vol ser actriu. La Terra ha seguit fent camí al voltant del Sol des que vaig gravar-me amb la Mireia. Jo no he pogut completar el grau d’Història ni fer de professor, com molts de vosaltres ja sabeu, però ella sí que ja ha trepitjat amb èxit uns quants escenaris i jo ho he fet amb ella i en ella, perquè jo soc en tots els amics i amigues que tant m’estimo i que tant m’estimen. Jo soc i seré també, si m’ho permeteu, en tots vosaltres. Recordeu-me en tots els meus moments feliços. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan #LeyBoan

@rosanesfiguerol Que "teatreruuuu", el rei de la casa ! 😅😘 #JusticiaJosepBoan #Reforma142CP #LleiBoan #Stopviolenciaviaria

La nostra filla marxa a Roma: sis mesos d’Erasmus i quatre de regal de fi de grau. El seu pare i jo volem que gaudeixi de “la dolce vita” abans que entri de ple al món adult, així que s’estarà 6 mesos estudiant de valent a la Sapienza i (ella no ho sap) 4 mesos de llibertat absoluta. Sortim de casa en cotxe un divendres a la tarda per tornar la matinada de dilluns. En Josep no ens acompanya. Ens ha ofert un argument irrefutable per poder quedar-se sol a casa : “Mama, pobreta Oddie. Patirà molt tantes hores de viatge, que ja saps que no li agrada el cotxe. És una putada no poder anar amb vosaltres a Roma, però algú s’ha de quedar amb ella.” Pobrissó meu, com plorava quan el cotxe va emprendre la marxa. “Maaama, maaama… què faré tot sol a casa” Quin drama! Bona nit, família 😴 #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan #LeyBoan

@rosanesfiguerol Un amor pur d'un home amb un cor generós ❤️✨️♾️ #JustíciaJosepBoan #Reforma142CP #LleiBoan

Vaig trobar prop de 18000 fotografies al mòbil del meu fill. Algunes són captures de pantalla de textos que van aparéixer a l’Instagram d’en Josep, textos en els que he trobat l’home que estima la dona a la que ha renunciat per amor, l’home que tan sols uns mesos després s’adona que ha errat, que necessita tenir-la a prop i que ja està preparat per recuperar-la. Va intentar-ho, però no se’n va sortir: “Em vas fer mal, Boan”, va ser la resposta de la Dona d’Ulls de Mar El meu Bebè l’havia ferida quan va deixar-la sense oferir-li un perquè i la ferida encara era oberta. A la carpeta d’Instagram va guardar això: “Si rompes a alguien y aún así sigue deseándote lo mejor, perdiste lo mejor que tenías en la vida” En Josep, però, no va perdre l’esperança. Tornaria a fer-la seva… #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan