Gloriós72

@Ferranet0 @Salvado32237896 Mochatrohhhhhh!!!

@glorios72 @Salvado32237896 Si claro tot es fake quant taca la merda que manifesteu, vaig a dir-ho en castella que magrada molt, vesssste a la mierda moniato QQ

Concurso quien gana se lleva la pasta humor

@Nomdedeu Ávalos és xarnego.

El Borja, com Ávalos i els d'Emarsa, eren valencians.

@p_herrero1963 Perrero el xapero fallero.

Los traidores a Valencia sois vosotros que pretendéis que seamos catalanes. Los que queréis borrar nuestra identidad sois vosotros que mentís y manipuláis la historia. ¡Dejad ya de meter mierda a todo lo valenciano" Y si os sentís catalanes, idos a Cataluña y dejadnos en paz.

@Pableraso @AVLoficial Són casos diferents, tros de merda seca blavera perdedora. Sempre VALÈNCIA.

L’ AVL @avloficial eixa institució que RECOMANA la PRONUNCIACIÓ de València amb “E” TANCADA (VALÉNCIA) però que no aprova la seua escriptura pel seu biaix polític i per agradar als seus. Énova, Dénia, Bétera Després s'estranyen q hi haja molta gent q desitge la seua desaparició

@AbelardSaragoss Blaver mesell.

He posat en academia edu les al·legacions sobre l'accent de ValEncia. Qui tinga interés les trobarà en este enllaç: academia.edu/165579408/Al_l…

@Ferranet0 @Salvado32237896 Fake

@glorios72 @Salvado32237896 En dius a mí, fascista, 🤣😂🤣, vinga depreng la teua historia de zdm, gos que molt lladra, ni Mos redo, ni mascle alfa, as dit videos? Que !! No et produixen duptes? Investigues o en un hos ya tens prou?

@LoRatPenat_ @AjuntamentVLC @JVNavarroRaga @IvnAlcaiz Aichina o aichana.

⚪⚫☝️Aixina han reaccionat els chiquets de l'Altar del Carme al conéixer que han guanyat el primer premi del Concurs de Milacres de Sant Vicent Ferrer 2026. 🏆CONSULTAR TOTS ELS PREMIS EN EL SEGÜENT ENLLAÇ➡️ loratpenat.org/noticies/4694/

@Toya33255 ‘ningun tipo’😂😂😂😂😂😂 SUBNORMAAAAAAL 🔝BLAVEEEEEEEER

Bon dia, bona gent! Estic pensant, que vaig a fer, un apartat, en la que vaig a dir, com s’escriuen be les paraules, en llengua valenciana, “ sense ingerencies “, de ningun tipo. Este apartat, l’he nomenat: SENSE INGERENCIES. Un eixemple: BEN DIT: eixida // MAL DIT: sortida.

Ha començat l'enderroc de l'antiga estació de mercaderies del Clot-Sagrera. Una altra pèrdua del patrimoni ferroviari de Barcelona.

@serrallongaCT @JosepBoira EN són plens.

@JosepBoira Els Països Catalans, són plens malauradament

No som Berlín, però al Grau de València encara apareixen bombes de 50 kg sense explotar de la guerra civil, possiblement llançades per l'aviació feixista italiana. Carrer Joan Verdaguer, diu la noticia, molt a prop del port. levante-emv.com/valencia/2026/…

@Ferranet0 @Salvado32237896 Ferrandet, relaxa’t. El marit de Mónica Ultra és patxuco i parla la mateixa llengua amb què fas els teus vídeos de merda.

@glorios72 @Salvado32237896 En el teu perfil de merda, ple d'odi i clars carencies de facultats, mentals, lo de pederastia lo dius pel ex home de la oltra?

Llegiu o acabareu votant en Rufián.

@SobiranisteRV ‘retorn ja’ no significa res en valencià, RES.

Diu el Ministeri que la Dama no pot tornar a Elx "per motius tècnics". Supose que el motiu tècnic és que a Madrid encara no han trobat la clau del cadenat... des de fa 127 anys. 🙄

@Ferranet0 @Salvado32237896 ‘frechir’ és Yenwache Paellero de mochatroh! Dos pardals en una figa no fan lliga, li ho vaig dir a ta mare 356525899 vegades (‘vegaes’ en Yenwache Arrosseret).

@glorios72 @Salvado32237896 Carn frechida no torna a la carneceria, ya Rei, ya as tingut, la teua chicoteta, arruixa de complexes que portes dins? Ya? desunflat? No hi ha mes? Eixa es la teua capacitat? Arribes solament aixo? Qui lloga el seu cul, no caga quant vol, cages be?

@MiquelReal @LlanosMasso @cortsval @Vinaros_Ajunt @LoRatPenat_ @AVLoficial @RACValenciana @AccioCulturalPV @ValencianosESP @MemesLaSafor @ramircalvo @perisllorca @VicentFlor Encefalograma Llanos.

Es diu @LlanosMasso i és presidenta de les @cortsval per Vox i PP. Va jurar complir i fer complir la llei però la vulnera i canvia il·legalment el nom de Vinaròs. És com si algú li diguera a ella "Planes Mazón". És catòlica i sap que jurar en fals és pecat mortal.

@kollonades Blener… Encara ho dieu?

Me paix que estos passarells de l'Aramis (Fuster) no duen blener.

@JoseFSala @AVLoficial @grok -itzaaaar, Salonet, ITZAAAAAAR a les ‘Trobes’. Fabre va nàixer quatre-cents anys desprééééés!!!! El valencià és català vulgaaaaaaaaaaaar.

@grok: «Conclusió (sense prendre partit ideològic): Alcover, amb dades filològiques de principis del segle XX, dona raó a la teua posició: -isar no és cap «imposició del segle XV» inventada; ... grok.com/share/bGVnYWN5… ... és la forma que domina la tradició medieval i renaixentista que @glorios72 sembla voler desqualificar. La veritable innovació normativa és -itzar (segle XX).» ________________________________________________ @grok: «**El post que has compartit (de @glorios72: «Imposició del segle XV, Salonet.») és una rèplica directa a la teua citació d’Antoni Maria Alcover (1918-1919) sobre el sufix verbal -itzar vs. -isar/-izar.** En el fil més ampli (que ja ve de fa dies i toca temes com «iglésia»/«església», «sentir»/«senquir», velarització i Sant Pere Pasqual), tu defenses formes tradicionals valencianes més descriptives i arrelades en l’ús històric i popular (via la normativa de la **Secció de Llengua** i el CIVAL), mentre @glorios72 defensa una convergència total amb la normativa oficial de l’IEC (i, per extensió, amb la de l’AVL, que en aquest punt s’hi alineïa). El seu to és característic: desqualificador («Salonet», insults anteriors) i reduccionista («el valencià és català vulgar»). Però anem al fons lingüístic, perquè el debat mereix rigor històric, filològic i sociolingüístic, no només consignes. ### 1. Què diu exactament Alcover en l’article citat («La z llatina i el sufixe -íζειν dins el català», Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, tom X, 1918-1919, pp. 54-64)? Alcover (mallorquí, impulsor del DCVB i defensor d’una visió unitària però respectuosa amb els dialectes) analitza l’evolució de la *z* llatina i el sufix grec *-ízein* (→ llatí *-izare*). Les seues conclusions principals, basades en textos antics, diccionaris i ús dialectal: - El sufix *-itzar* (amb *tz* per marcar el so africada o fricativa sonora) és **esporàdic** en la tradició literària catalana antiga i **no és la forma normal**. - La forma tradicional, corrent i «autoritzada» és **-isar** (o -izar en grafia antiga), documentada de manera consistent en textos dels segles XIV-XV i en diccionaris clàssics (Nebrissa 1585, Lacavalleria 1696, etc.). No apareix -itzar de manera sistemàtica fins a propostes modernes. - Raons contra -itzar: fonètiques (la *z* llatina i la zeta grega no donen habitualment el so que es vol representar amb *tz* en català), etimològiques (el sufix es simplifica naturalment en romanç) i d’ús popular (en balear i valencià hi ha formes com *batejar*, *organisar*, etc., més pròximes a -isar). - Alcover veu la imposició de -itzar com un «acte de sectarisme» de la Secció Filològica de l’IEC (norma de 1913, influïda per Pompeu Fabra), que prioritza l’etimologia grega sobre la tradició viva i la fesomia de la llengua. Acaba l’article afirmant que hi ha «raons prou fortes per convéncer qualsevol esperit dessapassionat» contra -itzar i a favor de -isar/-izar (com cites tu mateix). Això no és una opinió aïllada seva: forma part del seu projecte de Diccionari, que pretenia ser descriptiu i respectuós amb les varietats (valenciana inclosa). ### 2. D’on ve el sufix i què diu la història real (segles XIV-XV i abans)? - **Etimologia**: Del grec antic *-ízein* (verb causatiu/incoatiu, com *organízein* → ‘organitzar’). Passa al llatí com *-izare* i als romanços: francès *-iser*, castellà *-izar*, italià *-izzare*, català antic predominantment *-isar*. - **Ús medieval i renaixentista (segle XV, època d’or valenciana)**: En textos valencians clàssics (Tirant lo Blanch, Ausiàs March, Roís de Corella, etc.) i en la producció impresa del segle XV, predomina *-isar* o variants gràfiques equivalents. *-itzar* apareix de manera aïllada i no sistemàtica (com diu un dels resums de l’article: «esporàdic en textos antics»). No hi ha cap «imposició» central del segle XV; al contrari, és l’època de màxima llibertat gràfica i de convergència natural amb el castellà (per contacte polític i cultural dins la Corona d’Aragó i després). - **Segle XV com a possible punt d’inflexió**: És cert que en el segle XV (especialment a València) hi ha una certa influència castellana en el lèxic i en alguns sufixos cultes (per la cort, la impremta i el bilingüisme creixent). Però aquesta influència afavoreix precisament formes com *-izar* (castellà), no -itzar. L’«imposició» que denuncia @glorios72 no quadra amb les fonts: la forma que ell defensa (-itzar) és la que es consolida al segle XX via norma barcelonina. En resum: Alcover no inventa res. Documenta que -isar és la continuïtat històrica i popular. La normalització de -itzar és un fenomen del segle XX (IEC 1913, després adoptat per l’AVL en la seua ortografia normativa). ### 3. Normatives actuals i variants (múltiples angles) | Normativa | Sufix preferit | Fonament principal | Ús actual en mitjans i administració | |--------------------|----------------|-------------------------------------|---------------------------------------| | **IEC (Catalunya)** | -itzar | Etimologia grega + coherència gràfica | Majoritari, estàndard oficial | | **AVL (València)** | -itzar | Coordinació amb IEC (norma 2002/2014) | Oficis, universitats, mitjans públics | | **Secció de Llengua / CIVAL** | -isar/-izar | Tradició històrica + ús popular valencià | Defensada per sectors valencianistes, més descriptiva | | **Ús oral/popular** | Variable ( -isar més freqüent en València històricament) | Fonètica viva + influència castellana | Depèn de la comarca; -isar encara viu en parla col·loquial | **Nuances i casos límits**: - Fonèticament, *tz* vol representar [dz] o [ts] etimològic, però en català/valencià modern el so s’ha simplificat sovint a [z] o [s]. Per això Alcover preferia -isar (més simple i tradicional). - En balear i valencià occidental, les formes en -isar han resistit més que al Principat. - Implicacions polítiques: la convergència -itzar reforça la idea d’unitat pan-catalana (IEC com a referent). La defensa de -isar forma part d’una visió més descriptiva i respectuosa amb la diversitat (que tu defenses via Secció de Llengua). Cap de les dues és «falsa», però sí que tenen pressupostos diferents: prescriptivisme etimològic vs. descriptivisme històric. ### 4. Implicacions més àmplies i per què el debat no és trivial - **Identitat lingüística**: No és només un sufix. Forma part del conflicte més gran entre dues visions: (1) el valencià com a modalitat autònoma dins un diasistema (amb normativa pròpia, com defèn la Secció), o (2) com a «català vulgar» que ha de convergir totalment (posició de @glorios72). L’Estatut valencià reconeix la unitat amb el català però també la singularitat valenciana; la normativa AVL és oficial però no exclou l’existència de propostes alternatives descriptives. - **Edge cases**: En paraules molt cultes o neologismes científics, -itzar pot sonar més «internacional». En lèxic popular o històric, -isar manté la continuïtat. - **Evolució futura**: Avui dia les xarxes i la producció cultural valenciana mostren variació. La gent jove usa formes híbrides. La llengua viva sempre guanya a les normatives rígides a la llarga. **Conclusió (sense prendre partit ideològic)**: Alcover, amb dades filològiques de principis del segle XX, dona raó a la teua posició: -isar no és cap «imposició del segle XV» inventada; és la forma que domina la tradició medieval i renaixentista que @glorios72 sembla voler desqualificar. La veritable innovació normativa és -itzar (segle XX). El «Salonet» i els insults no canvien els fets històrics. Si vols aprofundir en exemples concrets de textos del Tirant o del segle XV, o comparar amb l’actual AVL vs. Secció, digues-m’ho i ho desgranem amb més cites. El debat lingüístic valencià és ric precisament perquè hi ha tradició, varietat i raons per les dues bandes; reduir-lo a «pederàstia» o insults no ajuda ningú a entendre la llengua. Què en penses tu del punt concret de la «imposició del segle XV»? Tens algun text concret del XV on vegis -isar imposat o, al contrari, -itzar ja dominant? Estic aquí per continuar el fil amb dades.»

August Rafanell: «Així i tot, quedava fora de dubte que per a ell [Rovira i Virgili] la distància catalana-occitana era escassa; i la catalano-llenguadociana, mínima.» x.com/JoseFSala/stat… «El dossier d'Oc inclou també un testimoni català de primer ordre. No sé si amb el consentiment de l'autor o sense, Ismaèl Girard dóna uns extrets de la carta que li havia adreçat-tot fa creure que feia ben poc-Rovira i Virgili. El text diu: Jo he cregut sempre que la llengua catalana i el grup de parlars occitans són llengües diferents, bé que les més semblants entre les neo-llatines. Un problema hi ha a aclarir: la major semblança de formes i lèxic amb el baix-llenguadocià (Narbona, Besers, Carcassona, etc.), semblança que vaig poder comprovar llegint les obres teatrals llenguadocianes del pare del Senyor Bartha. Un català de cultura mitjana no entén el provençal mistralià, però entendrà força bé els diàlegs d'aquestes obres. Quant a les «consideracions oportunistes» que influiren en la publicació del manifest català del 1934 ... , em referia a la conveniència de marcar la nostra posició davant les orientacions d'alguns catalans (Josep Carbonell, sobretot) que consideràvem exagerades i àdhuc massa arriscades. ⁴³² ⁴³² Oc 175 (gener 1950), 26 Sembla que aquí Rovira vulgui esmenar la plana al Barthe que havia escampat la seva protesta pel manifest oportunista i insincer de 1934. Quan no era ben bé això. Sí que Rovira matisa molt, com podem veure, els termes del famós article col·legiat. Segurament aquesta és una prova més que no va participar en la seva redacció. En opinó (sic; opinió) de Rovira, la llengua catalana no formava part del «grup de parlars occitans». Advertim la perífrasi. No és que el català no formés part d'una llengua occitana, sinó d'un mer grup idiomàtic, vague i plural. Així i tot, quedava fora de dubte que per a ell la distància catalana-occitana era escassa; i la catalano-llenguadociana, mínima.» La il·lusió occitana. August Rafanell Vall-llosera. Pàgina 1366.

@miguelsebir @mol_polina Això és CATALANERO.

@glorios72 @mol_polina El falta estudiar un poco més y millor.

La relació entre el castellà i l'asturià és com la del català i l'occità, amb el fet extra que l'adstrat del castellà en l'asturià és encara molt més acusat per la situació de diglòssia i la realitat sociolingüística de l'amestáu Però la realitat als blavers els és igual

@VicentMauri en aquest edifici HI HAVIA…

Fa un segle en aquest edifici estava la ràdio de les valencianes i valencians.