I. Xiva

📜 En 1550, els moriscos d’Artesa Pere Carrucho i Maria Peres compraren una casa paret amb paret amb la seua. Pel que sembla, la idea no era mudar-s’hi, sinó viure més amples: una transacció que obre una finestra a la vida del poble en el segle XVI: lalcavo.blogspot.com/2026/05/textos…

@Haarp_project @cantavest En efecte, al Sitjar Baix, molt pròxim al Torrelló d’Almassora, es feren diverses campanyes arqueològiques en els anys previs a la construcció del polígon. Els investigadors documentaren restes iberes, de l’Antiguetat tardana i del període islàmic.

@cantavest @isximo aespa.revistas.csic.es/index.php/aesp…

El polígon Onda Sud, a la Plana Baixa (un dels moltíssims polígons industrials d'eixe municipi), està construït damunt d'un assentament ibèric, segons explicava @isximo.

Amb tot, la Revolta encara s’allargaria 4 mesos més. A pesar de la victòria cristiana, Xilxes patiria un nou assalt durant l’estiu de 1527, en este cas protagonitzat pels turcs, amb un balanç de 130 cristians capturats i una nova profanació de la parroquial del poble.

Esta ràtzia fou un punt d’inflexió en la Revolta de l’Espadà, en marxa des de març. Com a resposta, l’Església redoblà la pressió per a aconseguir diners i tropes que esclafaren la resistència i assoliren la meta de batejar per la força els moros de la Serra, com manava Carles I.

⚔️ Tal dia com hui de fa 500 anys, el 18 de maig de 1526, una partida de mudèjars rebels de la Serra d’Espadà atacà el poble cristià de Xilxes, matant cinc persones, profanant la parròquia i enduent-se formes consagrades a la muntanya.

Novetat! Ens comuniquen que ja està el llibre imprés. #SerraEspadà

📸 I algunes fotos: la vall de Suera des de la carena dels Òrguens, un dels Òrguens engolit per la boira, el camí de Benitandús a Suera i l’embassament de Benitandús des del camí de Suera.

🍃 Este matí, entre la pluja i la boira, per la Serra d’Espadà: Tales > les Àguiles > Collet de Mano > els Òrguens > Collet de Mano > Suera > Cavallera > Tales.

A finals d’any, moment en què està previst publicar el llibre ‘Història de Tales’, donarem notícia de dos còpies més de la Carta Pobla de 1248 desconegudes fins ara, que, per bé que potser no s’han conservat, hem pogut constatar que existiren per referències indirectes (5/5).

Durant la Guerra Civil, van ser destruïdes dos còpies conservades en Onda: la de 1326 i la de 1407, ambdós citades per l’historiador Manuel Betí en un article de 1924. En canvi, se’n salvaren dos més: la de 1335 —també esmentada per Betí—, i la de 1386 (4/5).

📜 Tal dia com hui de fa 778 anys, el 28 d’abril de 1248, el rei Jaume I va atorgar a Fur de València la Carta Pobla d’Onda i Tales a fi que Ramon de Bocona, Guillem de Rocafort i 300 colons cristians més s’hi establiren (1/5).

“Fórem vençuts per Felip V en Almansa l’any 1707 i, com a vencedor, abolí nostres furs i llibertats (…) Tenim la legislació castellana i la llengua castellana imposades per les baionetes, a la força, no per voluntat nostra” (El Crit de la Muntanya, 15/03/1922). #25Abril

@joallorc @ATCA_IEC I encara en quedaven en el segle XV, com esta d’Onda, que apareix en un pergamí de 1407 cosit com a portada d’un llibre de 1468 conservat en l’ARV.

Un dia de gener de 1332, dos homes i una dona comparegueren davant un notari de València. Poc importa ara el tenor de l’escriptura notarial. Només direm que aquella dona es deia Barcelona. ✍️ 1332

Mentre no apareguen més textos que la mencionen, poc més es pot dir sobre este nom desaparegut de la toponímia ondera. D’ell, en parle ací ⤵️ lalcavo.blogspot.com/2026/04/noms-a…

📜 En un pergamí de l’any 1407 cosit com a portada d’un llibre de 1468 ha sobreviscut l’únic testimoni conegut sobre l’existència en l’Horta d’Onda d’una partida anomenada la Mesquita.

En pocs mesos, amb motiu d’estos 500 anys de la Revolta de 1526, publicarem amb l’Òscar Pérez un llibre titulat ‘Cròniques de la Revolta d’Espadà (1526)’, on s’inclou una introducció històrica als fets i la transcripció i adaptació de textos contemporanis al conflicte.

Si voleu saber més d’este conflicte, podeu llegir el llibre ‘La Guerra de Espadán (1526). Una cruzada en la Valencia del Renacimiento’, del doctor Pardo Molero, publicat en 2001.

El 28 de març de 1526, tal dia com hui de fa 500 anys, tingué lloc la primera batalla de la Revolta d’Espadà. El conflicte estigué motivat per la negativa dels habitants de la Serra —pràcticament tots musulmans—, a convertir-se al cristianisme, com els havia ordenat Carles I ⤵️