juan garcia bausa

@majosevn Fermesa i franquesa, també. Que de vegades darrera de l'encaixada pulcra, ferma i cordial hi pot haver una actuació.

El meu pare quan saludava algú donant la mà, ho feia amb fermesa, amb un somriure i mirant als ulls. No se m’ha oblidat mai. Que diferent quan et donen la ma morta, sense força o sense ni mirar-te. Són detalls que predisposen a tenir confiança més enllà del llenguatge verbal.

@JosepBargallo I potser també un darrer refugi de l'ànima.

Els orfenats i hospicis eren durs, però més dura era la intempèrie. La vertadera caritat fa por. És com la poesia: un bon poema, per bell que sigui, ha de ser cruel. No hi ha res més. La poesia és ara l’última casa de misericòrdia. Joan Margarit

@JosepBargallo El Mas tot tranquil descansa del bullici i traginar amb casa, horts i bestiar, quan el vespre ja s'atansa.

La sínia es queixa, cansada, i al safareig cau el broll amb un alegre soroll que emplena l’hora callada. L’era amb els daurats pallers, la casa cúbica i blanca, les dacseres de la tanca i el racó dels tarongers. Marià Villangómez

@JosepBargallo "Les dacseres de la tanca".

@ispevi1969 El mirall n'és ple, de cridòria,silencis, somnis i oblit.

Miralls d’oblit… Bon vespre/nit a tothom!🌺😴 #photography

@iolandabatalle Sempre que tinguin seny, sempre que tinguin compromís, sempre que facin contingència, sempre que siguin inclusius de debò, responsables, voluntariosos, equànims....

@AtlanticoDulce Els prejudicis són la principal causa de l'odi.

DEJA DE JUZGAR Un padre y su hijo de veinticuatro años iban en el tren. EL joven miraba por la ventana y gritó con alegría: 一Papá, mira, parece que los árboles pasan volando! El padre sonrió dulcemente y asintió Con la cabeza. Frente a ellos, una pareja intercambió miradas expresando compasión por la conducta tan infantil del joven. Éste gritó de nuevo, riendo emocionado: 一Papá,mira, las nubes nos persiguen! El padre le volvió a sonreir. El hombre no pudo resistirse y le dijo al padre: -Tal vez debería llevar a su hijo a un buen médico.. El padre, afablemente, le contestó: Lo hice. Acabamos de salir del hospital. Mi hijo era ciego de nacimiento y acaba de recuperar la vista. Cada persona tiene una historia. No juzgues antes de conocerla. Sabes mi nombre, pero no mi historia. Has oído lo que he hecho, pero no por lo que he pasado. Sabes dónde estoy, pero no de dónde vengo. Me ves riendo, pero no sabes lo que he sufrido. Deja de juzgarme. Que sepas mi nombre no significa que me conozcas.

"Si sientes dolor, estás vivo. Si sientes el dolor de otro, eres un ser humano". Leon Tolstoi

@ispevi1969 Res no s'atura, el temps a les parets les transfigura.

Parets que s’esquerden… Bon vespre/nit a tothom!🌺😴 #photography

@ispevi1969 Els estralls del temps: tot llangueix generant nova energia.

Petits detalls… Bon dia!🌺🌺 #photography

@ispevi1969 Trobes art i poesia arreu, Isabel. Sense els teus ulls passaria inadvertit.

El @CICfundacio suma nous mitjans de comunicació el 2026! Consulta la relació de mitjans que s'han compromès a vetllar pel compliment del Codi Deontològic. cic.periodistes.cat/que-es-el-cic/…

Lluïdes flors de patata auguren bona collita, pluja de maig que l'afarta i sota terra l'atipa.

Excel·lent assaig de @f_torralba que indaga les principals aportacions filosòfiques sobre l'esperança i ofereix una càrrega d'estímuls per plantar cara al que ell anomena "l'epidèmia del desencís".

Gotes de resina i reflexes com joies al Pallars Sobirà.

@ispevi1969 Armelles orfes de lligams pretèrits, cerquen mans noves.

Petits detalls… Bon dia!🌺🌺 #photography

@ispevi1969 Dues armelles i un cadenat fan presonera la llibertat!

@ispevi1969 A on para el cadenat?