Juan Trujillo

@MainatJM Parlem?

SEGUEIXO???

Els multimilionaris tecnològics s’estan preparant per a l’apocalipsi. Ens hem de preocupar? —————— Capítol 1 – El búnquer del Zuck —————— Diuen que Mark Zuckerberg, el fundador de Facebook i actual emperador de Meta, ha construit un soterrani de 500 m². al seu Rancho Koolau, a l’illa hawaiana de Kauai, Nom poètic, sí, però no ens enganyem: no és cap ranxo. És més aviat una bat-cova tropical, un santuari subterrani on el superheroi no lluita contra criminals, sinó contra la idea que el món podria continuar girant sense ell. El refugi autosuficient, expliquen, tindrà energia pròpia, aliments propis, filtres d'aire anti radioactiu i, per descomptat, WIFI per satèl·lit. Això que no falti! Els fusters i electricistes que hi treballaven van haver de signar uns contractes de confidencialitat tan estrictes que probablement ni tan sols podien pensar-hi en veu alta. Si a algun se li escapava un “estic aixecant un mur de dos metres per al senyor Facebook”, segur que es disparava una alarma general al quartel central de Meta. Un mur de formigó gegant separa la finca de la carretera. Potser per mantenir la privacitat. O potser per protegir la humanitat, per si algun dia el senyor Zuckerberg surt a passejar per fer un brainstorming amb ell mateix. Quan li van preguntar si estava construint un búnquer per a l’apocalipsi, ell va respondre amb un “no” tan fred com el seu propi algoritme. “És només un petit estudi soterrani.” Esclar! Un soterrani de 500 metres quadrats sota una finca de 570 hectàrees. Humilitat a escala còsmica! I per si el paradís tropical no era prou discret, a Califòrnia es va comprar onze cases al barri de Crescent Park, Palo Alto, el cor de Silicon Valley, on viuen els profetes digitals de la nova era, i hi va afegir un altre espai subterrani d’uns 650 metres quadrats. Els veïns, que ja s’han acostumat a veure cotxes negres i furgons misteriosos entrant i sortint, l’anomenen “el Batman de Silicon Valley”. Potser tenen raó. Bruce Wayne, el multimilionari que de nit es transforma en Batman, tenia un trauma infantil; Zuckerberg, en canvi, té una plataforma amb tres mil milions de perfils i cap filtre d’empatia. Tots dos comparteixen la mateixa afició: viure sota terra, envoltats de gadgets.

Capítol 6 – Intel·ligència sense consciència ————— La intel·ligència artificial ja ens ha superat en gairebé tot. Però encara no sap què està fent. Ni per què. Els enginyers en diuen “autooptimització”. Les màquines milloren soles, detecten patrons, s’ajusten, aprenen. Però aprendre no és comprendre. Una IA podrà distingir un tumor en una radiografia, però no sabrà mai què és sentir pànic mentres esperes el diagnòstic. El cervell humà, amb els seus 86.000 milions de neurones i 600 bilions de sinapsis, continua sent un caos meravellós. I el que ens fa únics no és la precisió del càlcul, sinó la imperfecció de la consciència. Nosaltres dubtem, ens equivoquem, ens emocionem, ens enamorem… i, tot i saber que morirem, seguim creant. Una màquina pot escriure un poema, sí, però només un humà pot fer-ho mentres plora pensant en algú que ja no hi és. Babak Hodjat, un dels tècnics més lúcids de Silicon Valley, ho va dir amb una claredat que hauria d’imprimir-se a la façana dels centres de dades d’OpenAI: “Les màquines no saben què saben.” Nosaltres sí. I també sabem que un dia deixarem de saber-ho. Potser aquest és el nostre avantatge: la consciència de la nostre propia imperfecció. La IA podrà dominar el llenguatge, els números i les prediccions, però mai no podrà escriure un comiat sincer que posi la pell de gallina, ni recordar l'olor de la persona estimada, ni témer l’oblit definitiu. En el fons, això que anomenem “humanitat” no és altra cosa que un error de disseny… que ens ha sortit sorprenentment bé.

Capítol 5 – Ostres! El factor humà! —————— Entre tanta tecnologia, algoritmes i visions messiàniques, hi ha un detall que els profetes de la IA encara no han aconseguit eliminar: els humans. Som el bug que no s’arregla ni amb mil actualitzacions. Un antic guardaespatlles d’un multimilionari amb el seu propi “búnquer”, va confessar que, si la fi del món realment arribava, la primera prioritat del seu equip seria eliminar el seu cap i tancar-se ells dins del refugi. I no semblava que bromejés. Era el protocol. I aquí tens el veritable drama: tots aquests genis que han passat la vida intentant escapar de la naturalesa humana acaben descobrint que la naturalesa humana ja els espera a dins del seu propi soterrani. Poden aixecar murs de formigó, contractar vigilància armada i col·locar càmeres fins al bidet, però no hi ha cap sensor capaç de detectar la mala llet en temps real. Zuckerberg, Altman, Thiel, Musk... tots tenen búnquers, avions i plans d’evacuació. Però també tenen guardaespatlles, enginyers i proveïdors que, quan el món comenci a cremar, també voldran un lloc a dins. I la porta no és prou ampla per a tots. Quan arribi el moment, les màquines no seran el problema. Ho serà la llista d'accés. Com a les discoteques. El survival of the richest es convertirà en el survival of the quickest: qui dispari primer, entra primer. La història ens ho recorda sempre: podem saber dissenyar ciutats intelligents, cotxes robòtics o naus interplanetàries, però el nostre sistema operatiu continua sent el mateix des de fa 200.000 anys. I si mai arriba el dia del Judici Final, potser no serà una màquina qui premi el botó vermell. Potser serà algún operari amb targeta d'accés, que tenia un mal dia.

Capítol 4 – L’apocalipsi segons Silicon Valley ——————- A Silicon Valley no parlen del futur: el veneren. Allà, cada nova idea s’anuncia com una profecia, cada inversió com una nova fe, i cada error… com una actualització. Els profetes de la nova era —Sam Altman (OpenAI), Demis Hassabis (DeepMind) i Dario Amodei (Anthropic)— competeixen per veure qui despertarà abans el Déu digital. Un correu, un llançament, una roda de premsa… i ja tenim una nova revolució garantida. Mentre el món es pregunta “quan arribarà l’AGI?”, ells ja han començat a discutir quin logotip l'hi posaran. Altman diu que arribarà “abans del que la gent pensa”. Hassabis li dona entre cinc i deu anys. I Amodei és més optimista: ell parla de 2026, amb cara de qui ja té la data apuntada al calendari de Google. Mentrestant, Elon Musk, que mai pot quedar-se fora de l'ull de l'huracà messiànic, prediu una era d’“abundància sostenible”. Segons ell, la superintel·ligència resoldrà el càncer, aturarà el canvi climàtic i inventarà energia infinita. Un paradís per a tots —sempre que siguis subscriptor premium. Musk assegura que tots tindrem el nostre R2-D2 personal, metges digitals, cuiners de silicona i teràpia virtual a la carta. La renda universal arribarà amb drones, i la felicitat es podrà descarregar online. Però hi ha un petit detall: tots aquests salvadors del món, de moment treballen vint hores al dia, mengen pols proteica i acumulen armes als seus bunkers per si el futur que ells mateixos anuncien s’enfonsa abans de crear-se. És el que podríem anomenar "optimisme preventiu" . El món perfecte segons Silicon Valley és un lloc on ningú treballa, ningú pateix i ningú s'equivoca. És a dir, un món sense humans. Així que potser l’objectiu final no és tant salvar-nos, com substituir-nos. Perquè en aquest nou Evangeli de circuits impresos, els profetes no anuncien la fi del món: la programen.

Capítol 3 – Els profetes de l’AGI ————- Entre els grans cervells de Silicon Valley s’ha instaurat una nova religió: l’AGI, o Artificial General Intelligence. Una mena de Déu digital capaç de pensar per si sol, més intel·ligent que qualsevol humà, i —segons alguns— amb ganes de demostrar-ho. Un dels seus profetes és Ilya Sutskever, el científic rus-israelià que va cofundar OpenAI, l’empresa que va donar vida a ChatGPT. Quan el 2023 el seu xatbot ja s’havia convertit en la joguina universal, Sutskever va començar a veure-hi més enllà: no volia només una màquina que parlés; volia una que pensés. I, pel que sembla, també una per la que fes falta un búnquer. Segons el llibre de la periodista Karen Hao, un dia va reunir l’equip d’OpenAI i els va dir, molt seriós: – “Abans d’alliberar l’AGI, construirem un búnquer.” I no ho deia de broma! El sant patró de la superintel·ligència acabava de reconèixer que tenia por del seu propi invent. És el vell dilema de Frankenstein, però finançat amb accions de capital risc. Crear una ment superior i, a continuació, preguntar-te si t’hauràs d’amagar d’ella. Abans del que la gent es pensa ——-- Mentre això passava, el seu col·lega Sam Altman, director executiu d’OpenAI, recorria el món proclamant que l’AGI arribaria “abans del que la gent es pensa”. Altman, que sempre fa cara de no haver dormit els últims 5 anys, potser també sap coses que nosaltres no podem saber. Per si de cas, ja ha acumulat or, armes, iodur de potassi, màscares de l'exèrcit israelià i una esplanada a Big Sur per escapar-hi amb helicòpter. L’apòstol de la ciència… amb manual de boy scout apocalíptic! Tota aquesta confraria d’il·lustrats —Sutskever, Altman, Demis Hassabis (de DeepMind), Dario Amodei (d’Anthropic)— competeixen per ser els primers a crear una ment més gran que la seva. Els nous alquimistes del segle XXI, buscant la pedra filosofal digital. El problema és que, si mai ho aconsegueixen, potser serà aquesta nova ment la que els faci fora del seu propi búnquer. Perquè la història és cíclica: primer crees Déu… i després descobreixes que no hi ha prou espai al paradís per tots dos.

Capítol 2 – Assegurances apocalíptiques —————— A Silicon Valley ja no es presumeix d’un cotxe esportiu amb les portes que s'obren com les ales d'un corb, ni d’un avió privat amb tots els luxes imaginables. Ara el veritable signe d’estatus social és tenir un pla de fugida. La gent pobre fan plans de pensions. Els rics, plans d’extinció. Reid Hoffman, cofundador de LinkedIn i inversor de mig internet, ho va batejar com “l’assegurança apocalíptica”. Segons ell, la meitat dels seus col·legues multimilionaris en tenen una. És com una pòlissa de vida, però sense vida al final. I sempre inclou un bunker. Nova Zelanda s’ha convertit en el nou paradís fiscal… i literal. Un país verd, tranquil, amb ovelles, vaques i volcans, ideal per sobreviure a la fi del món amb unes vistes precioses. Allà, Peter Thiel, fundador de PayPal i de la misteriosa empresa de vigilància Palantir, hi té una finca colossal, una mena de spa per al col·lapse global. També s'hi pensa refugiar Sam Altman, el profeta d’OpenAI i de la superintel·ligència artificial, que diu que hi anirà “si tot s’ensorra”. Els milionaris digitals ja no volen cases amb piscina, sinó arques de Noè 2.0. En lloc de dues girafes i dues serps, hi portaran dues Roombas, dos Teslas i dos chefs amb estrelles Michelin... (i amb contracte de confidencialitat, obviament!) Ells no volen salvar la humanitat: ells volen salvar el seu cul i el dels seus accionistes. Mentrestant, la resta del món continua fent el que pot. Alguns omplen el dipòsit del cotxe, d’altres carreguen els mòbils, altres acumulen paper higiènic (quina mania amb el paper higiènic!)... ells acumulen or, armes i tecnologia a un bunker de luxe. I quan els preguntes per què, et miren amb un somriure algorítmic i diuen: —Per si de cas. Potser sí que saben alguna cosa que nosaltres no sabem!

Si te ha gustado este hilo, por favor retuitea y dale me gusta al primer tweet y sígueme @MatiasSchrank También te recomiendo guardar el hilo, para que lo veas cuando quieras. Ayúdame a que más personas lo lean. ¡Muchas gracias por tu apoyo! x.com/MatiasSchrank/…

10 ChatGPT-4o prompts that will turn you into a Superhuman:

La meva conversa sobre IA amb @JordiTorresAI organitzada per @digitalBCN1 👇: youtu.be/v24yCI0kAVQ

Lanzamiento inminente. Por si te lo perdiste...

El Foro Económico Mundial ha iniciado una campaña donde promueve agresivamente las Monedas Digitales de Bancos Centrales (CBDCs)🚨, una movida que amenaza seriamente nuestra privacidad y libertad. Estas monedas, totalmente controladas por gobiernos, abren la puerta a una vigilancia financiera sin precedentes, donde cada transacción puede ser monitoreada y regulada. 🕵️‍♂️ Y digo 'puede' porque en principio han dicho que no lo harán... 🙄🤣 Aunque la defensa de la "interoperabilidad" de las CBDCs, no es más que un eufemismo para describir una red de control global, donde la autonomía personal queda en riesgo. La introducción de CBDCs en economías pequeñas, como las Bahamas con su "Sand Dollar", será interesante para ver como se utilizan o para qué. En vez de avanzar hacia un futuro financiero inclusivo y transparente, las CBDCs representan un retroceso, sacrificando libertad y privacidad por un control centralizado disfrazado de innovación. 🚫🔒 Link: weforum.org/agenda/2024/02…

A new and first collection by Ben McDonnell and Nemo Nonnenmacher, 'Breathing Spaces'. Each artwork forms a relationship between sound and image, questioning the role they play in bridging the gap between virtual and ‘IRL’. bit.ly/3Kc3wCx

@susmarkes @AlbanoDante76 @acad_euro 😜

@AlbanoDante76 Que sapigueu que aquesta acadèmia te Twitter @acad_euro

Són uns merdes.

@Carme_Gatius @BeatrizTalegon Pues tal vez tengamos que empezar a pensar en 5. Y utilizar el inglés más a menudo...

@BeatrizTalegon Parece mentira que después de tantos años no se entienda que en España hay 4 lenguas. El castellano lo sabemos todos.

Perpetrar dice.

Los cuatro pilares de la educación. UNESCO

No aprenderemos nunca que la investigación es pan para mañana, y tristemente, hambre para hoy...

Comença #trendscat amb la ponència de @jcanadellb, indicant-nos els 15 eixos de treball, i responen a les consultes dels assistents. Gràcies @cambrabcn per enriquir el congrés amb la vostra participació.

#trendscat En 15 minuts, Genis Margarit ens explicarà "els reptes en ciberseguretat en l'era digital".