lnavas retweetledi
Atès a que m’han demanat que parli de la necessitat de criar els fills tots iguals, ho he fet. Disculpeu-me l’extensió.
No. No existeix una criança “igual” per a tots els fills. Allò de que els pares/mares diuen que tracten tots els fills de l mateixa manera, no és veritat, i a més és impossible, i a més no s’ha de fer.
Perquè cada fill és únic, i perquè cada fill arriba en un moment vital diferent dels pares/mares:
• Una edat diferent.
• Un moment vital diferents.
• Una economia diferent.
• Un estrès diferent.
• Una experiència diferent.
• Una relació familiar de parella diferent.
I tot plegat canvia profundament la manera de vincular-se amb cada fill.
A mé, cada fill activa parts diferents dels pares/mares.
Depèn del caràcter del fill, de la sensibilitat, del temperament, de tot allò què desperta en aquell adult i fins i tot de la història emocional del pare o la mare.
Tot això crea relacions diferents, no millors ni pitjors. I és per això que moltes vegades els germans recorden coses diferents de la seva relació amb els pares/mares.
Això és totalment normal.
Un pot recordar més exigència, l’altre més permissivitat, un altre més presència emocional… perquè tots tenen raó. Perquè és així, i cada relació ha estat diferent.
Però diferent no vol dir injust.
Ans el contrari, potser l’injust seria tractar-los a tots iguals sense respectar les diferències.
Perquè estimar igual no significa tractar igual. Significa donar a cada fill el que necessita, no el mateix en quantitat o forma.
Som relació, i cada relació és única.
I com abans entenguem la realitat dels vincles, abans deixarem de perseguir impossibles, i abans entendre’m que cada fill necessita un respecte diferent.
❤️
Català
