G. C.

Una duda para mis hermanos argentinos… En 2014, Brasil tenía 5 Copas del Mundo, Argentina solo tenía 2 y llevaba 21 años sin ganar un título (desde la Copa América de 1993). Aún así, los aficionados argentinos cantaban por las calles de Brasil el mítico “Brasil, decime qué se siente tener en casa a tu papá”. Todo el rato. A todas horas. Cada segundo del día. A mí esto siempre me pareció una genialidad. Llamarle “hijo” a un rival, con semejante contexto estadístico adverso, solo se le puede ocurrir a un genio. Hasta yo me uní al cántico en más de una ocasión. Me encantan las escenas surrealistas y esta lo era. Ahí va la pregunta: Cómo es posible que alguien que ha cantado eso, en esas circunstancias, se moleste ahora porque en España le recuerden que hace solo diez días le ganaron una final del mundo en la que casi no tocaron el balón? La pregunta es seria. Ojalá respuestas serias y razonadas.

Avui fa un mes. Un mes del dia més dolorós de la meva vida. No sé què collons faig escrivint això, no hauria d'estar escrivint això. Fa un mes que la vida va decidir separar-nos, sense previ avís, sense un últim adeu, sense un últim petó, sense un últim t'estimo. Encara no entenc per què tu. Per què? és la pregunta més repetida a la meva ment aquest últim mes. Sense tu no em reconec, no sé qui soc. Tu eres la meva motivació, el meu somriure, la meva heroïna. Em vas canviar completament, em vas ajudar a creure en mi, a potenciar el meu art, a estimar i a saber demanar ajuda. Em vas trobar, només tu ho vas saber fer.  Eres la persona més noble, intel·ligent, empàtica, creativa i la més preciosa del planeta. Eslovaca de naixement i catalana de cor, vivies i senties com ningú aquesta terra sense perdre mai les teves arrels de les quals tant t'enorgullies. Eres única i no existeixen paraules per descriure’t. Només puc dir-te gràcies. Gràcies de tot cor, per tot. Ningú ens podrà treure el que hem viscut i tot el que ens hem estimat. No sé com serà el demà, ni com aprendré a viure sense tu. Només sé que tot el que soc avui és gràcies a tu. Em vas ensenyar a estimar de veritat i això no m'ho traurà ningú. Sempre et portaré al meu cor, sempre. Et trobaré molt però molt a faltar, però sé que en un futur llunyà ens tornarem a veure.

T’estimo i t’estimaré sempre, amor meu.
Ľubim ce veľmi, Tina.

UEFA Euro logo over the years!⚽

This is what the Sagrada Família looked like in 1906, just 24 years after construction began.

Lo que boxea Lit killah que re carajos es, es una bestia