Oriol López Villena

Des d’avui ja està disponible a les llibreries el meu tercer llibre! Es titula '43 maneres de fer més i millors diners. Idees pràctiques per millorar els resultats de la teva empresa i de la teva vida'. 📕 Publicat per @profiteditorial i amb pròleg d'@oriolamat

En @dmontserratnono i jo us esperem aquest divendres a les 19h a l’@abacus_botigues d’Olot! 🤝

L'OPINIÓ | "La successió no és una oportunitat de preservar: és una oportunitat de revisar el passat i reinventar el futur" Per @oriolopez viaempresa.cat/opinio/lopinio…

L'OPINIÓ | "La continuïtat implica una tria conscient: sé d'on vinc, entenc per què funcionava, i decideixo preservar-ho perquè encara té sentit. La inèrcia no tria res. Simplement continua" Per @oriolopez viaempresa.cat/opinio/lopinio…

Una mala còpia no és successió, és inèrcia oriolopez.com/article/1542/u…

L'OPINIÓ | "La successió només funciona quan qui cedeix el poder i qui el pren tenen clar que aquest ha de ser prou ampli perquè la nova generació construeixi la seva pròpia empresa" Per @oriolopez viaempresa.cat/opinio/lopinio…

Tornar a l’oficina no us salvarà oriolopez.com/article/1541/t…

La IA pot gestionar l’empresa; però tu decideixes on va oriolopez.com/article/1540/l…

Quan un govern gestiona la tresoreria fent trampes en la distribució de fons europeus a les empreses i provoca que totes les administracions deixin de complir la llei de morositat a les pimes, és un govern que cal fer caure. Per mala fe, males arts, sofisticació de l’engany

"La successió no és una oportunitat de preservar: és una oportunitat de revisar el passat i reinventar el futur." El meu darrer article a @VIAEmpresa viaempresa.cat/opinio/lopinio…

¿Sabías que mi nuevo libro '43 maneras de ganar más y major dinero en la empresa' también está disponible en castellano? 📘 El libro, publicado por @profiteditorial, incluye un prologo de @oriolamat. Consíguelo aquí ➡️ tr.ee/ZtrGrVhv-9

Recollir totes les dades possibles no és rigor, és desorientació. #ElProactivista oriolopez.com/article/1539/n…

La mayor talasocracia mediterránea medieval no fue Venecia ni el Imperio Otomano. Fue la Corona de Aragón. Entre 1229 y 1442, la unión dinástica de Aragón y Barcelona, sumada después a Valencia y Mallorca, construyó un dominio marítimo que arrancaba en las Baleares y llegaba a Atenas. Jaime I conquistó Mallorca en 1229 y Valencia en 1238. Pedro III tomó Sicilia en 1282 tras las Vísperas Sicilianas. Roger de Lauria batió a la flota angevina en el golfo de Nápoles en 1284. Jaime II invadió Cerdeña en 1323. La Compañía Catalana, los mercenarios al mando de Roger de Flor, entró al servicio de Bizancio en 1303 con 6.500 hombres, derrotó a los selyúcidas en Anatolia, y tras el asesinato de su capitán por los bizantinos en 1305 desencadenó la Venganza Catalana, conquistó el ducado franco de Atenas en la batalla del Cefiso y gobernó Atenas y Neopatria como ducados aragoneses durante setenta y siete años. Alfonso V el Magnánimo entró en Nápoles en 1442. En el siglo XIV, las cuatro barras ondeaban desde Mahón hasta el Pireo. La hegemonía fue también jurídica. El Llibre del Consolat de Mar, compilado en Barcelona entre 1320 y 1370 a partir de las costumbres marítimas mediterráneas, se convirtió en el código de derecho marítimo de referencia desde Marsella hasta Alejandría, adoptado por puertos venecianos, genoveses, pisanos, marselleses y mesinos. Los consulados catalanes funcionaban en Alejandría, Damasco, Constantinopla, Túnez, Bugía, Pera y Rodas. Las Atarazanas Reales de Barcelona, iniciadas por Pedro III en 1283, podían armar treinta galeras en simultáneo, capacidad que ningún astillero cristiano del Mediterráneo igualaba. Si comparamos con Venecia, la Serenísima duró más, mil años de Stato da Mar entre el siglo IX y 1797. Su monopolio del comercio especiero con Egipto y su red de bases en el Egeo (Negroponte, Creta, Chipre) son insuperables en duración. Pero su extensión espacial simultánea fue menor. En el cuarto del siglo XIV, Venecia controlaba el Adriático y enclaves egeos. La Corona de Aragón controlaba al mismo tiempo el arco completo del Mediterráneo occidental, las dos grandes islas (Sicilia y Cerdeña), Malta, las Baleares y los ducados griegos. Ningún otro poder cristiano medieval cubrió ese arco geográfico. En comparación con los otomanos, la hegemonía mediterránea otomana es posterior. Su flota imperial se construye desde Selim I y Solimán, entre 1517 y 1571 (batalla de Lepanto). Es una talasocracia de la Edad Moderna, no medieval. Y no es una talasocracia en sentido estricto sino un imperio terrestre conuna flota proyectada, no un Estado vertebrado por el mar. La definición de talasocracia exige tres componentes: dominio naval militar, red comercial sostenida y proyección política a través del mar y la Corona de Aragón los reunió todos. Roger de Lauria nunca perdió una batalla naval. Los almogávares con su grito Desperta ferro entraron en la cuenca egea por la puerta de atrás de Bizancio. El Consolat de Mar regulaba contratos de fletamento desde Mallorca hasta Constantinopla. Pedro IV el Ceremonioso firmaba como rey de Aragón, Valencia, Mallorca, Cerdeña, Sicilia, conde de Barcelona y duque de Atenas y Neopatria. Bernat Desclot, en su Crònica del rey Pedro III escrita hacia 1285, pone en boca de Roger de Lauria la frase que resume el siglo: "no creo que pez alguno intente alzarse sobre el mar si no lleva un escudo con la enseña del rey de Aragón en la cola para mostrar el salvoconducto." Bibliografía recomendada: – David Abulafia, The Western Mediterranean Kingdoms 1200-1500. The Struggle for Dominion, Longman, Londres, 1997. – María Teresa Ferrer i Mallol, La Corona Catalano-Aragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa Edat Mitjana, CSIC, Barcelona, 2005.

The Taula de canvi of Barcelona, created in 1401, was a municipal bank in Barcelona that has been described as the first-ever central bank. Bon #DiadEuropa Happy #EuropeDay

Using the internet in 2026, a vignette: > go to website, enter username and password "Please confirm your phone number so we can send it a verification code". > enter phone number > receive code > enter code "We've sent a code to your account's email address. Please enter that code to continue." > go to email > get code > enter code "Welcome to SomeWebsite! Our experience is better on the app. Would you like to download the app?" > X out > scroll down a ways to the thing you are looking for "SomeWebsite is better on the app. Please download the app to continue." > press X The website scrolls you back to the top > scroll down again Same message. You realize that accessing this, and most other functionality, is gated behind the app for you even though the website itself has this functionality too. > go to app store > search SomeWebsite > download app > open app "Welcome to SomeWebsite's app! To properly operate, this app needs permissions for your location, contacts, bodily fluids, and firstborn son. Please click below to go to settings and enable these permissions." > click button, go to settings > enable all sorts of permissions > go back to app > enter username and password "We've sent a code to your account's phone number. Please enter that code to continue." > get code > enter code "Thank you for logging in! Would you like to use passkeys instead? You can use Touch ID, facial recognition, or a retina scan." > no, I'm not gonna do biometrics "SomeWebsite would like to send you push notifications. Do you accept?" > no And now you can FINALLY do the thing you wanted to do.

Aquest mes de maig seguiré resseguint el país presentant el meu últim llibre '43 maneres de fer més i millors diners a l'empresa'. La pròxima trobada serà el pròxim divendres 22 de maig a l'Abacus d'Olot. M'hi acompanyarà el periodista @dmontserratnono. No us ho perdeu!

Tens càrrecs intermedis. Tenen títol, reunions i responsabilitats, però les decisions segueixen arribant a tu? No és un problema de persones. És un problema de delegació mal construïda. #ElProactivista oriolopez.com/article/1538/d…

Quatre obvietats de com canvien les coses: DE: tot és privat, i el normal és que tu decideixis que vols que sigui públic A: tot és públic, i el normal és que no puguis assegurar si hi ha res privat (1/4)

OPINIÓ | "Pel que a Catalunya pagaries per una herència de 400.000 euros, a Madrid hauries de rebre’n una de sis milions" Per @xsolano viaempresa.cat/opinio/lopinio…

Hi ha massa coses q grinyolen en el teixit econòmic: -Amb una tasa alta d'atur, q puja, Espanya és l'estat europeu on el fenomen immigratori és + gran i + ràpid. -Hi ha moltes feines q no troben treballador. -La bonança econòmica, relativa, no ha arribat als sous. (1/4)

@abacus_botigues @rosaurajx @economistes_cat Fins aquí la presentació d’avui. Moltes gràcies a tots i totes per venir, i especialment a la @rosaurajx i a @abacus_botigues de Girona.

@abacus_botigues @rosaurajx @economistes_cat 🗣️@oriolopez: "Quan em truquen els meus clients, saben que sempre tinc dues respostes. La primera: puja preus. La segona: treballa menys. Redueix la càrrega que estàs assumint, optimitza costos, busca maneres de ser més eficient".

Comencem la presentació de ‘43 maneres de fer més i millors diners a l’empresa’ a l’@abacus_botigues de Girona amb @rosaurajx, economista i presidenta de la seu a Girona d' @economistes_cat