pere puigbert 🍏🍎🍐🍒🍊

Dissabte a França

No reconec el meu pais, tenim un govern que fa tot el possible perquè no hi hagin iniciatives en zones rurals. Ara em donen 10 dirs perquè desmunti i tregui el nou cartell que he posat en el cami d’entrada a la nostra botiga de Ventalló. Noi la llei ho prohibeix. A França es pot.

Quan una administració converteix un cartell rural en un delicte administratiu, el problema ja no és la normativa: és el menyspreu cap a la pagesia. Tenim un govern que presumeix de defensar el territori, però a l’hora de la veritat posa més energia a sancionar pagesos que a garantir que els pobles continuïn vius. Això no és protegir el paisatge. Això és burocràcia cega. Això és asfixiar qui treballa. Això és governar d’esquena al país real. La pagesia no necessita discursos, fotos ni campanyes institucionals. Necessita que deixin de tractar-la com una molèstia. Perquè mentre als despatxos parlen de món rural, al carrer castiguen qui el manté viu. Un país que multa els seus pagesos per fer-se visibles és un país que ha perdut el nord.

El que té la CEE, ens arriben pomes de Polònia, envasades a Bèlgica que omplen parades de Mercabarna, pomes com Jona Gold i Jona Red que son àcides i amb poc gust. Aqui aquestes pomeres ja les varem arrancar fa anys i ara ens arriben de fora gairebé regalades entre 0,40 i 0,70.