Roc Casagran

Ser espanyol a Catalunya és una cosa realment difícil. Vius en un país on has d'imposar-te tota l'estona, has de negar la validesa política de la llengua i les aspiracions de llibertat dels teus conciutadans. I tot, —des del cartell del castell que vas anar a visitar amb la família, fins a les inversions del tren que sempre et fa arribar tard a la feina—, et recorda que ets l'enemic, i no la resistència. A més, les teves posicions només triomfen perquè la policia i els jutges t'ajuden, si depengués només dels seus propis mèrits, les teves forces no serien suficients. És un estat de trencament identitari que a molts catalans ens costa d'imaginar. La victòria de la selecció és un moment per deixar-se anar, perquè és una victòria que sembla sorgida del no-res, independent de tot això, i et permet treure tota aquesta ràbia interior. És normal que passi i és normal que arrossegui adolescents durant un temps, perquè a tots ens agraden les celebracions d'una victòria i és l'època de la vida que som més gregaris. Però a la mínima que t'hi fixes, era una selecció de catalans i bascos, bàsicament, i que depèn, des de fa ja més de 15 anys, de l'aposta de la Masia, que és una aposta justament pensada, des de l'arrelament, per superar les limitacions que l'Estat posa al Barça per poder ajudar el Madrid. Fixeu-vos en les samarretes: la primera equipació és un deliri de sobreactuació identitària, la bandera espanyola per tot arreu, mil cops repetida, la paraula espanya diversos cops; i en canvi, la que ha fet fortuna aquest mundial, la de color crema d'Addidas, és una dissimulació dels colors d'Espanya, s'assembla molt de fet a la segona equipació de Colòmbia. Hi ha en aquestes dues samarretes l'explicació del complexe de fons d'un país que és un fracàs identitari que s'aguanta sobre l'obligació militar. Per últim, ara rebrem onades de propaganda de la selecció. Deixeu-los, es passaran de frenada i els nostres joves han de sentir com els intentent forte mà. No ho oblidaran. El PSC voldrà explicitar la idea del "geni de Rocafonda", que és un barri del qual no els interessa res, ni la diversitat lingüística, o d'altra mena, ni l'èxit de la catalanització de Lamine Yamal, ni la tradició obrera del país, ni el model econòmic que explota els immigrants i els llança en guetos. L'únic que els importa és que siguin espanyols banals, espanyols superficials, que parlin espanyol i que mai puguin arrelar. Ens ho juguem tot a revertir això. Tenim eines, però ens hem d'organitzar. Que aquest mundial serveixi per fer tornar tothom qui se n'havia anat a la reserva després del 2017. El país no espera.

T'agradi o no, la gent normal dona suport a la selecció espanyola, sigui català, vasc o de qualsevol comunitat autònoma.

Vosaltres creieu que Messi és conscient que diumenge pot fer feliços molts catalans?

Fa 48 anys començava una història de compromís amb Catalunya. Avui celebrem tot el camí recorregut i continuem treballant, amb els mateixos valors, per construir un futur millor. 48 anys de PSC. Gràcies per fer-ho possible. 🌹

La clau de tot és somriure, assentir, i després fer el que et surti dels collons/ovaris igualment.